Les síl·labes (2)

Com que sembla que això de les síl·labes és més complicat del que pensava, tornarem a explicar-ho amb paciència i lentitud:

• Definició de síl·laba: Una síl·laba és el conjunt de sons que diem en un sol cop de veu. Una síl·laba sempre ha de tenir, com a mínim, una vocal, sense vocal no hi ha possibilitat de tenir cap síl·laba.
• Per tant: per saber quantes síl·labes tenim en una paraula, el primer que hem de fer és mirar quantes vocals té. 

Fixeu-vos en aquestes paraules: agafar; ànima; tercera; edició; home; dona; humanitat; records i voluntat. Quantes vocals tenen? I quantes síl·labes?

• Però, de vegades, hi ha síl·labes formades per més d'una vocal, és quan ens trobem amb el que anomenem diftongs: que són dues vocals que es diuen en un sol cop de veu. Però quan ens trobem amb un diftong?
• dues vocals només poden formar diftong si estan una al costat de l'altra.
• dues vocals només poden formar diftong si una de les dues, com a mínim, és una i o una u.
• la i o la u s'han de pronunciar més semblants a una consonant que no a una vocal.
  

Mireu ara com pronunciem les is i les us que tenen vocals al costat:

noia, suïssa, noi, suís, edició, bèstia, aigua, explicació, aire, veïna, reina, veí, boina, camió, gaire, boirina, tensió, caigut, queia, condició.

cauen, aigua, precaució, cua, quota, pingüí, treuen, suar, lleuger, fuet, moure, coure, veu, peuet, preu, siluetes, tatuatge, beure, qualsevol, fixeu.

I fixeu-vos en aquestes paraules:

raó, teatre, cuixa, coet, maig, plaer, quina, poeta, digui, idea, teòric, peó, Teo, guerra, paella, aerosol, aixafar, guies.
Aquí no tenim cap diftong, bé perquè una de les vocals que escrivim no sonen, bé perquè les dues vocals en contacte no són ni la "i" ni la "u".

Ha quedat clar? Doncs ara dividirem les paraules que han anat sortint en síl·labes. Després d'haver fet això, continuarem amb el tema de les síl·labes tòniques i les síl·labes àtones, a veure com ens va...