dijous, 19 de maig del 2016

Com serà el control de dimarts.

Com ja hem comentat, el dimarts passat no vam poder fer el control perquè la meitat éreu al Montseny, per això el farem el pròxim dimarts, ara toca mirar què hi pot sortir.

  • Hem estudiat les regles d'accentuació.
Per aquest motiu sortiran textos que haureu de completar a fi que en sorgeixin enunciats certs.
Aquí en teniu un exemple, que servirà perquè enteng què vull dir:

Les paraules ______________ s'accentuen totes.

Amb quina paraula completaríeu aquest enunciat a fi que resultés cert? Doncs 4 punts del control es destinaran a aquest tipus de preguntes.

  • Hem practicat el lletreig de paraules, posant èmfasi en algunes accentuades. Però quines són aquestes paraules? Aquí en teniu la llista:
CIÈNCIA; ARRIBÀVEU; TELÈFONS; PASSIÓ; COL·LABORAR; PARÀLISI; 

CARÍCIA; ESTIMÀVEU; EXÀMENS; IL·LUSIÓ; OFENSES; ESDRÚIXOLA; 

MALÍCIA; PARÀVEU; FENÒMENS; ARRÒS; DEBILITAT; MÀQUINA; FARMÀCIA; 

COMUNICÀVEU; PÈSOLS; AIXÒ; ELECTRICITAT; MÚSICA; ARRIBARÀS; 

ESGLÉSIA; PÓLVORA; HISTÒRIA; ESTIMÀVEU; MÚSICA; GEOGRAFIA; 

VARIACIÓ; ENTREPÀ; VINDRÍEM; OBÈS; ESTIMACIÓ; BOLÍGRAF; PERÍODE; 

VÀLIDA; CARÍCIA; REPÚBLICA; CAURÍEU; CAFÈ; RAMON; INTEL·LIGÈNCIA; 

RESPONDRÍEM; CAMIONS; BOGERIA; PRÀCTIC; PERSONALITAT; PODRÍEM; 

CIÈNCIA; PRETEXTOS; FÀCIL; EXAMEN; CALEFACCIÓ; ESTUPIDESA; 

XERRAIRES; VOLÍEM; CONCURS i ÀVIA.

Totes aquestes paraules poden sortir i les heu de saber escriure bé, dividir-les en síl·labes i dir si són agudes, planes o esdrúixoles.


  • I, per últim, sortirà un dictat, concretament haureu d'escriure la redacció núm 9 que hi ha al bloc.




dissabte, 19 de març del 2016

10a. miniredacció.

Ja estem preparats per fer la desena miniredacció, la quarta de la tercera avaluació.

Recordem com s'ha de presentar:
  • En un full blanc o blanc reutilitzat.
  • Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
  • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full.
  • Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
  • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
  • Acabada amb un punt i final.
I ara el tema:
Tots tenim una afecció, una afició, un hobbie, una cosa que ens agrada fer perquè quan la fem ens passen les hores volant, ens toca explicar-lo en una redacció que tindrà com a títol: Quina és la cosa que més m'agrada fer.

Quina és la cosa que més m'agrada fer?

De vegades penso que hi ha moltes coses que m'agrada fer, però si ara n'hagués de destacar una diria que la que més m'agrada és fer fotografies a gent que no conec quan vaig amb transport públic. És una cosa legal, si després no la fas servir // per guanyar diners, però m'agrada fer-ho d'amagat: poso el meu mòbil en silenci i faig veure que responc whatsapps o que jugo i em fixo en la gent que m'ha tocat al vagó, en trio un, o uns quants i disparo. Algunes de les fotos que faig les penjo a Instagram, les altres, simplement, les guardo...


9a. miniredacció.

Ja estem preparats per fer la novena miniredacció, la tercera de la tercera avaluació.

Recordem com s'ha de presentar:
  • En un full blanc o blanc reutilitzat.
  • Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
  • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full.
  • Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
  • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
  • Acabada amb un punt i final.
I ara el tema:
Avui descriurem el nostre millor, o la nostra millor, amic. No direm com és físicament, sinó allò que el fa especial per a nosaltres. Al final, només si volem, direm qui és eexactament, si no, no posarem cap nom. El títol serà: El meu millor amic o La meva millor amiga:

El meu millor amic

Al meu millor amic el vaig conèixer on treballava abans. No és el meu primer millor amic, és el que tinc ara a qui puc anomenar així. El que m'agrada d'ell és que tenim gustos molt semblants. Moltes vegades anem al cinema junts perquè ens agraden les // mateixes pel·lícules, ens intercanviem llibres i ens veiem tan sovint com podem. Va bé tenir algú que sap quan estàs trista i quan estàs contenta, que et sap consolar quan ho necessites i a qui també pots ajudar. No és el meu únic amic, en tinc bastants més, però sí que és el que més m'estimo.



8a. miniredacció.

Ja estem preparats per fer la vuitena miniredacció, la segona de la tercera avaluació.

Recordem com s'ha de presentar:
  • En un full blanc o blanc reutilitzat.
  • Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
  • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full.
  • Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
  • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
  • Acabada amb un punt i final.
I ara el tema:
Imaginem que han passat deu anys, sou a punt de fer-ne 22 i jo de fer-ne 65, fa molt de temps que no ens veiem. Algú decideix convocar-nos per fer un sopar i nosaltres li expliquem com ens ha anat durant aquest temps. El títol de la redacció serà: Com m'ha anat la vida. A continuació trobareu el que jo he imaginat:

Com m'ha anat la vida.

Que com m'ha anat la vida? Doncs durant aquests deu anys hi ha hagut una mica de tot. Com podeu veure, ara sóc una àvia ja, primer vaig passar uns quants anys a l'Icària fent classe i després ja em vaig jubilar. Ho vaig poder fer als seixanta-tres, // i des de llavors he fet moltes coses amb aquest temps que abans no tenia: he viatjat, he escrit, he anat molt al cinema, fins he après l'anglès força bé. Em fa molta il·lusió veure-us tan grans. Sembla mentida que quan us conegués fóssiu encara tan jovenets. Com passa el temps...


7a. miniredacció.

Ja estem preparats per fer la setena miniredacció, la primera de la tercera avaluació.

Recordem com s'ha de presentar:
  • En un full blanc o blanc reutilitzat.
  • Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
  • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full.
  • Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
  • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
  • Acabada amb un punt i final.
I ara el tema: 
Fa poc que hem arribat de vacances de Setmana Santa, alguns hem sortit i d'altres no, però segur que tots hem tingut un dia especial que destacaríem, bé perquè ha estat el dia que hem menjat la mona, bé perquè hem anat al cinema... Ara l'explicarem i li posarem com a títol: El meu dia especial.


El meu dia especial

Si he de destacar un dia de tots els que han passat durant aquesta Setmana Santa, diria que aquest va ser el primer diumenge que teníem festa.
Va ser un diumenge genial: vam reunir-nos tot d'amics a un lloc on hi cabíem, per a celebrar els aniversaris de // la meva germana, del meu cunyat i del meu marit, tot fent un vermut.
Del vermut ens en vam encarregar nosaltres, vam comprar i vam fer tot de coses bones, des de guacamole a olives farcides. No va fer gaire bon dia, però va ser un dia genial!  


Com serà el control del llibre: Perdoni, a quin segle diu que som? de Noemí Bagès.

Com ja us vaig dir l'últim dia, heu de fer un control del llibre que hem estat llegint a classe. Aquí trobareu les possibles preguntes que hi poden sortir i que prepareu a classe. Estigueu atents perquè no sortiran totes, però sí que n'hi haurà d'aquestes. Penseu que som a la tercera avaluació l'últim, i que l'heu d'aprovar si no voleu anar a suficiència.

El llibre comença amb una dedicatòria: Als meus, que segura que sabran trobar-se en estes pàgines. Quan va venir la Noemí Bagés, la va explicar una mica, explica-la ara tu. La Noemí B. els va dir, o almenys és el que ells recorden, que jo no vaig poder anar a la xerrada, que havia posat noms dels seus amics i familiars als personatges.
    Capítol 1: si ho sé no ho toco! O potser sí?
      1. Qui és "la Tocada" com es diu de debò i per què li diuen així? 
      2. Qui són els darrers a baixar? 
      3. On van d’excursió? 
      4. Qui és quin tipus de sortides fa i com és el Xavier?
      5. Quines coses estranyes porta el Pola la motxilla i per què? 
        Museu arqueològic de Catalunya
      6. Què s’ha deixat el Pol a casa i què pensa fer? 
      7. Què li crida l’atenció al Pol mentre van cap a la sala de Roma? 
      8. Per què entren a la sala i s’allunyen de la visita que han de fer? 
      9. Què obre a la sala on entren i què hi troba, en Pol? 
      10. Mentre són a la sala, què li crida l’atenció a l’Anna i per què? 
      11. Que hi ha dins la capsa que li crida l'atenció a l'Anna? 
      12. Què fa el Pol amb la piràmide que troben quan la té a les mans i per què? 
      13. Què passa després de prémer la piràmide per segon cop? 
      Capítol 2: Justa la fusta!
      1. Què és el primer que veuen quan fan el primer viatge? 
      2. Què decideixen fer quan són al lloc on arriben en el primer viatge i per què? 
      3. Què fa el Pol mentre caminen i per què? 
      4. Quan arriben al rierol, què fan? 
      5. Què els passa quan creuen el rierol? 
      6. Quin animal va a beure al riu i què fan quan el veuen? 
      7. Qui mata l’ós? 
        Coves d'Altamira
      8. Quan veuen els homes que maten l’ós, de què s’adonen? 
      9. Quan es troben amb aquells homes, què intercanvien? 
      10. Per què marxen amb els homes que han caçat l'ós?
      11. Què fan amb l’ós, quan arriben on hi ha els altres? 
      12. Què aprèn a fer l’Anna amb les dones? 
      13. On han d’anar a beure aigua mentre són a la prehistòria? 
      14. Què mengen de postres? 
      15. Quan acaben el sopar es tornen a mirar la piràmide i el dossier del museu, quines coses noves descobreixen? 
      16. Quina explicació troba l’Anna al dossier sobre els símbols que hi ha inscrits a les piràmides? 
      17. On dormen aquella nit? 
      18. Quan Pol es desperta, es troba amb un dels homes prehistòrics a qui segueix, on arriba, què veu i què fa? 
      19. Com marxen de la prehistòria? 
      Capítol 3: Pels pèls!
      1. On arriben en el segon viatge en el temps? 
      2. Com aconsegueixen, el Pol i l’Anna, les primeres monedes romanes?  
      3. On dinen, mentre són a la Tarraco romana i què passa mentre dinen? 
      4. A qui salven, i de què mentre passegen per la ciutat? 
      5. On els duu la dona després? 
      6. L’endemà, quan es desperten, on van? 
        Tarraco romana.
      7. Com acaben essent duts al circ com a menjar dels lleons? 
      8. Com surten de l’època romana? 
      Capítol 4: Embolica que fa fort!
      1. A quin lloc arriben i a quin temps quan marxen de la Tarraco romana? 
      2. Quina feina han de fer i qui els l’encarrega? 
      3. On deixen el cavaller? 
      4. Què diu el missatge del rei? 
      5. Quin consell li dóna Ausiàs a Joanot? 
      6. Joanot i Ausiàs van existir de debò i si ho van fer, qui eren? 
      7. Qui arriba mentre són a l’època medieval? 
      8. Com han arribat a l’època medieval la Nerea i l’Ainara? 
      9. Qui és Ermenganda? 
        Casament medieval
      10. Per què l’Anna es posa gelosa d’Ermenganda? 
      11. Com soluciona l’Anna el fet que el Pol s’hagi d’enfrontar amb un cavaller que es diu Joan Bosch? 
      12. Al final del capítol tornen a fer anar la piràmide, però ho fan una mica diferent, per què? 
      Capítol 5: Tres de tres.
      1. Quina preocupació té l’Anna quan veu que són una altra vegada al museu? 
      2. Com s’adonen que continuen al mateix dia? 
      3. Quina excusa dóna el Pol a la Júlia, professora, que els estalvia un càstig? 
      4. Com els va l’examen de Socials a l’Anna i al Pol i per què? 
      5. Què li regala el Pol a l’Anna i per què? 
        El petó
      6. Com reacciona l’Anna quan rep com a regal del Pol la moneda romana convertida en un penjoll? 
      7. Com s’acaba la novel·la? 

      dijous, 25 de febrer del 2016

      6a. miniredacció.

      Ja estem preparats per fer la sisena  miniredaccions, la primera de la segona avaluació.

      Recordem com s'ha de presentar:
      • En un full blanc o blanc reutilitzat.
      • Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
      • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full.
      • Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
      • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
      • Acabada amb un punt i final.
      I ara els tema: 
      Estem llegint un llibre on uns nois, el Pol i l'Anna, s'han trobat amb una piràmide que els fa viatjar en el temps. De moment han estat a la prehistòria, a l'època dels romans i ara sembla que han arribat a l'època medieval.
      Imaginem que som nosaltres els que ens trobem amb aquesta piràmide i la fem funcionar. Tota la classe desapareixent i viatjant en el temps. Voldríem tornar? Podríem? De moment només ens hem d'inventar on arribaríem i què ens podria passar allà.
      Aquí teniu el començament de la la història que haureu de continuar:
      Aquell dia l'Isma va entrar corrents a la classe dient-nos que ens volia ensenyar una cosa, l'Óscar ja l'havia vista i deia molt nerviós que no ens la podíem perdre. La resta també ens vam encomanar de tants nervis i tots demanàvem, esverats, que va, que obrís la cartera, "que va Isma que sembla que vagis molt lent!". 
      En va treure una piràmide estranya que semblava que es podia moure sobre el seu eix. La va posar a sobre de la taula, tant el Robin com l'Héctor la volien tocar, però l'Elisa es va avançar i la va agafar. Què faig amb ella, Isma? Què faig? Deia somrient. L'Isma va treure una brúixola i va dir que la deixés ben quieta mirant cap a la pissarra. L'Elisa ho va fer, llavors la Lola s'hi va acostar i la va prémer i va passar: tots vam començar a donar voltes, cridàvem, la Tatiana es queixava que semblava que no pararíem mai, no sé com però vam acabar tots agafats de les mans i de cul a terra. El Julio deia que s'havia fet mal, però on érem?   


      dijous, 14 de gener del 2016

      Cinquena miniredacció

      Ja estem preparats per fer la sisena i setena miniredaccions, la primera de la tercera avaluació.

      Recordem com s'ha de presentar:
      • En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
      • Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
      • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
      • Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
      • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
      • Acabada amb un punt i final.
      I ara els tema: 

      Vivim envoltats d'anuncis, alguns més bons i altres més dolents, sempre n'hi ha que ens criden l'atenció, sigui perquè ens agrada allò que anuncien, sigui perquè ens agrada l'anunci en si. Ara us toca descriure'n algun, aquí teniu el meu:
      És un anunci bonic que explica una història bonica:la mare que desperta el nen, ella plena d'energia i ell endormiscat, esmorzen, agafen el cotxe, recullen uns amics, plou, però ella està de bon humor. Arriben al camp on els nens jugaran a futbol i s'embrutaran molt. // Ella està sola amb el paraigües a les grades, quan el nen surt va de seguida a consolar-lo, deuen haver perdut, però ella sap que "les taques marxen, i ella hi serà sempre"He de reconèixer que la música és tendra, que està ben filmat, que el missatge sembla bonic, però em posa molt nerviosa que sembli que als anuncis de detergents només hi hagi mares preocupades perquè els seus nens vagin nets, i que sembla que visquin únicament perquè ells donen sentit a la seva vida. 
      Per tant, sí, l'anunci és bo i no, el missatge que duu implícit no m'agrada.




      dilluns, 11 de gener del 2016

      L'accentuació. Curs 2015-2016.


      I després de saber dividir les paraules en síl·labes, aprendrem a accentuar-les. Comencem:


      • Totes les paraules les podem dividir segons el número de síl·labes que tenen:

      Així si tenen una sola síl·laba, les anomenem monosíl·labes, mentre que de la resta en diem polisíl·labes (de fet, les polisíl·labes les podem classificar en bisíl·labestrisíl·labes… segons les síl·labes que tenen)


      Quines són les paraules més llargues en català? Doncs són:
      anticonstitucionalment, tetrabromofluoresceïna i tetraclorobenzoquinona cadascuna amb 22 lletres, totes tres compostes i mentre dues tenen 9 síl·labes, la tercera en té 10.


      Per tant, quina d'elles és alhora la més llarga i la que té més sil·labes?

      Si algú no sap què signifiquen i ho vol saber, el diccionari on pot trobar-les totes tres i el que us recomano, és aquest: http://www.diccionari.cat
      Les paraules al diccionari
      Portada del diccionari de l'IEC
      • Però hi ha altres maneres de dividir les paraules, i aquí ja hauríem de començar a parlar de síl·labes tòniques i síl·labes àtones.


      Com ja sabem, una síl·laba és un conjunt de sons, on, obligatòriament hi ha d'haver una vocal, que s'emeten en un únic cop de veu. (això que acabem de llegir és la definició de síl·laba).
      Tenim síl·labes formades per una sola vocal, però mai en trobarem cap amb una sola consonant.

      Però, quina diferència hi ha entre una síl·laba tònica i una d'àtona? Molt senzill,
      po-e-ma
      la síl·laba tònica és la que es pronuncia amb més força dins de la paraula, mentre que l'àtona o àtones, ho fa d'una manera més feble. (això que acabem de llegir és la definició de síl·laba tònica i la de síl·laba àtona)


      Totes les paraules tenen una, i només una, síl·laba tònica? Gairebé totes, però n'hi ha algunes que no en tenen cap, i d'altres que en tenen més d'una.


      Les que no en tenen cap les anomenem monosíl·labs àtons, per tant, són paraules amb una sola síl·laba i sempre es pronuncien com si formessin part de la paraula que porten just al darrere o just al davant, fins al punt que, de vegades, les escrivim enllaçades amb aquesta per un apòstrof o per un guionet: l'esperavenobservem-hoque al·lucinantd'il·lusióvan dir-li, els ignoraven



      Les que en tenen més d'una, les anomenem paraules compostes i adverbis que acaben en -ment, de vegades, s'escriuen seguides i d'altres enllaçades amb un guionet: para-solespiadimonis, salvavides, penya-segat, malament.



      La resta de paraules tenen una sola síl·laba tònica, i en aquestes és en les que ens fixarem ara per explicar comquanper què algunes les accentuem (amb un símbol gràfic) i d'altres no.



      Però què és un accent i quants accents tenim en catala? Un accent és un signe escrit a sobre d'una vocal que ens indica que aquesta es pronuncia diferent. (això que acabem de llegir és la definició d'accent) Nosaltres, en la nostra llengua, els fem servir per assenyalar algunes vocals tòniques.




      N'hi ha de diversos tipus, segons en la llengua que escrivim. Nosaltres n'utilitzem dos, l'obert o greu[`] i el tancat o agut [´] que ens diuen, quan els trobem, dues coses molt concretes: quina és la vocal tònica de la paraula i si aquesta és oberta o és tancada

      També n'utilitzem un altre, que anomenem dièresi[¨] i que ens indica que hem de pronunciar diferent  a com ho faríem si no hi fos una [u] o una [i].   O, simplement, pronunciar una [u]. De la dièresi, per tant, ja en parlarem en un altre moment.


      Però sabem que no posem accent a totes les paraules, si ho féssim, trigaríem molt més a escriure i el text resultant ens semblaria molt estrany. Per aquest motiu, tenim unes regles que ens diuen comquan i quines paraules hem d'accentuar.


      Així, primer hem de recordar el com: a quines vocals els posem sempre [`]a quines els posem sempre [´], i quines poden portar els dos.


      I després el quan. El quan depèn de dues classificacions diferents: 

      1. Tenim paraules que s'accentuen segons on tenen la vocal tònica i com acabi la paraula. I parlem d'accents i prou: Saps que perímetre porta accent?




      2. Unes altres que porten accent per diferenciar-se d'unes altres paraules que s'escriuen igual, però que no tenen el mateix significat. I parlem d'accents diacríticsI que dóna, del verb donar, porta accent diacrític?


      Quins són els accents que ens donen més feina, doncs? Els que necessiten la o i la e, perquè de vegades són oberts [ɛ[ɔ] i de vegades són tancats  [e][o].
      Alguns de nosaltres pronunciem bé aquestes vocals i llavors només ens hem de fixar en aquesta pronúncia i decidir quin dels dos accents posarem, d'altres les pronunciem bé, però no tenim gaire clara la distinció i, finalment, n'hi ha d'altres que ni les pronunciem bé, ni les distingim.


      Pels que tenen problemes, hi ha una manera més o menys senzilla d'esbrinar quin dels dos accents hem de posar:



      Tots sabem xerrar en castellà, i tots sabem que en castellà només existeix l'accent [´] perquè només hi ha un so per a la [e] i un altre per a la [o]



      Podem agafar una paraula que es digui gairebé igual que en català i només es diferenciï per aquestes vocals i fer-la servir de model:

      Com diem la e tònica d'intel·ligencia? Com la de cafè en català o com la de café en castellà? Doncs l'accentuem així: intel·ligència.
      I la d'esglesia? Doncs l'accentuem així: església.

      Com diem la tònica de pero? Com la d'història en català o com la d'historia en castellà? Doncs l'accentuem així: però.

      I la de formula? Doncs l'accentuarem així: fórmula.


      Si tot i així no ens en sortim, podem consultar l'enllaç següent, de la viquipèdia, que ens repassa les regles d'accentuació i ens classifica algunes paraules que van amb accents oberts tancats: