Ja estem preparats per fer la sisena miniredaccions, la primera de la segona avaluació.
Recordem com s'ha de presentar:
- En un full blanc o blanc reutilitzat.
- Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
- Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full.
- Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
- Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
- Acabada amb un punt i final.
I ara els tema:
Estem llegint un llibre on uns nois, el Pol i l'Anna, s'han trobat amb una piràmide que els fa viatjar en el temps. De moment han estat a la prehistòria, a l'època dels romans i ara sembla que han arribat a l'època medieval.
Imaginem que som nosaltres els que ens trobem amb aquesta piràmide i la fem funcionar. Tota la classe desapareixent i viatjant en el temps. Voldríem tornar? Podríem? De moment només ens hem d'inventar on arribaríem i què ens podria passar allà.
Aquí teniu el començament de la la història que haureu de continuar:
Aquell dia l'Isma va entrar corrents a la classe dient-nos que ens volia ensenyar una cosa, l'Óscar ja l'havia vista i deia molt nerviós que no ens la podíem perdre. La resta també ens vam encomanar de tants nervis i tots demanàvem, esverats, que va, que obrís la cartera, "que va Isma que sembla que vagis molt lent!".
En va treure una piràmide estranya que semblava que es podia moure sobre el seu eix. La va posar a sobre de la taula, tant el Robin com l'Héctor la volien tocar, però l'Elisa es va avançar i la va agafar. Què faig amb ella, Isma? Què faig? Deia somrient. L'Isma va treure una brúixola i va dir que la deixés ben quieta mirant cap a la pissarra. L'Elisa ho va fer, llavors la Lola s'hi va acostar i la va prémer i va passar: tots vam començar a donar voltes, cridàvem, la Tatiana es queixava que semblava que no pararíem mai, no sé com però vam acabar tots agafats de les mans i de cul a terra. El Julio deia que s'havia fet mal, però on érem?
