Com suposo que us heu adonat, hem treballat la narrativa com a gènere i, després, n'hem treballat dues de les seves parts: la descripció i el diàleg. Ara ens toca estudiar l'última que, curiosament, es diu "narració".
Començarem com sempre, preguntant-nos què és la "narració". Si busquem al diccionari que hem utilitzat gairebé sempre ens trobem amb aquesta definició: http://dilc.org/narraci%C3%B3/ que no ens sembla del tot aclaridora, però que ens pot servir per fer-ne una que sí que ho sigui:
Començarem com sempre, preguntant-nos què és la "narració". Si busquem al diccionari que hem utilitzat gairebé sempre ens trobem amb aquesta definició: http://dilc.org/narraci%C3%B3/ que no ens sembla del tot aclaridora, però que ens pot servir per fer-ne una que sí que ho sigui:
- Si la descripció és el fragment d'un text narratiu on s'explica com són els personatges, el paisatge o qualsevol element que pot sortir a la història.
- I el diàleg el fragment on s'introdueix què diuen els personatges.
- La narració serà: aquella part del text narratiu on trobem exposats els fets i les accions.
- Per tant, en una obra narrativa sempre trobarem descripció, diàleg i narració. És molt difícil explicar una història sense que aquests tres elements, perquè, tal i com trobem a la viquipèdia, més o menys: (http://ca.wikipedia.org/wiki/Narrativa):
- Tota narració conté uns personatges situats en un temps i un espai que protagonitzen una història que modifica la situació inicial, usualment a partir d'un conflicte. Aquests personatges poden parlar a la història a través del diàleg o explicar-nos els seus pensaments en en estil directe o indirecte, com ja hem vist.
- Un d'aquests personatges és el narrador (que no s'ha de confondre amb l'autor) que conta els fets des de dins de la història (intern) o des de fora (extern), és l'única font d'informació per al lector i sol oferir una determinada interpretació de la història (que, la majoria de vegades, està narrada en passat). És ell també qui ens descriu els personatges, l'ambient... i així en fixa la importància.
- La història que s'explica és fictícia (fins i tot en el cas que es basi en fets reals, no s'ha de confondre amb la realitat), tot i que ha de ser versemblant i coherent, cosa que vol dir que ha de semblar real. L'ordre de l'explicació no és sempre lineal, però una vegada acabada de llegir, el lector ha de ser capaç d'explicar-la en aquest ordre.
pàg. 13; pàg. 20; pàg. 70; pàg. 78 exercici 3; pàg. 99; pàg. 130; pàg. 159; pàg. 176, 177 i 178; pàg. 180, 181 i 182; pàg 188; pàg. 215; pàg. 232, 233 i 234; pàg. 237; pàg 238; pàg. 239; i pàg 247.
L'exercici que haureu de fer és el següent:
1. Destrieu els fragments de descripció, de diàleg i de descripció que trobeu en els fragments o relats que hi ha a les pàgines citades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada