Roald Dalh: Les bruixes 1 (2a avaluació, Lectura)

Abans de començar el llibre, hem de fixar-nos sempre en la informació que d'ell trobem en la portada, la contraportada, i les primeres pàgines, abans que comenci el llibre de debò.

A la portada hi trobem el nom de l'autor, el títol del llibre i una il·lustració.

Sabries dir quina informació ens aporta aquesta il·lustració?

Si girem el llibre, ens trobem amb la contraportada i allà hi ha dos paràgrafs, al primer se'ns explica una mica l'argument del llibre, se'ns diu de què va però de tal manera que no sabem com acabarà.

Per què creus que hi trobem aquest tipus d'explicació?

Al segon paràgraf hi ha una sinopsis de la vida de l'autor, per la qual ens assabentem d'algunes de les coses que van passar durant la seva vida: l'any de naixement i mort, que va viure a l'Àfrica… cosetes així. 

Tomba de Roald Dalh

Però la vida de Roald Dalh és molt més complexa que la informació que se'ns dóna en aquestes línies, de fet totes les vides ho són. Fem moltes més coses, que les que ocupen un trist paràgraf.

I al final ens trobem una nota que ens diu que el 10% dels royalties de l'autor provinents de la venda d'aquest llibre es donen a fins benèfics triats per l'autor.

Saps què són els royalties? 

Si vols o has de trobar més informació sobre l'autor pots anar a aquest enllaç de la viqui: http://ca.wikipedia.org/wiki/Roald_Dahl
O anar a la seva pàgina web, que té un únic inconvenient: és en anglès :(
www.roalddahl.com/ 

Roald Dalh de jove

I ara passem a les primeres pàgines. Ens trobem amb una on només hi ha el títol del llibre, ja em direu quina pèrdua de paper més inútil! 
A la següent hi tornem a trobar el títol i el nom de l'autor, una altra vegada, com si no ho sabéssim per la portada! Una altra pàgina per llençar, o no tant, perquè afegeix qui ha fet la traducció: Manuel Florensa i qui ha estat l'il·lustrador: Quentin Blake, que té una pàgina web pròpia on hi trobem força dibuixos: http://www.quentinblake.com i una entrada a la viqui on ens explica qui és http://ca.wikipedia.org/wiki/Quentin_Blake. A més, just darrere, ens trobem amb un seguit d'informacions: quan va ser publicat el llibre (1983),  quantes edicions porta el llibre en català…
I, al final de tot, una nota amb un cos de lletra força petit se'ns informa que té una fundació que es dedica a ajudar

Roald Dalh de gran

 a nens malalts: www.roladdahlfoundation.org

Per què creus que va fer aquesta fundació, ara que has llegit un resum més complet de la seva vida?

A l'última pàgina que trobem abans que comenci de debò el llibre hi tenim un nom propi amb una A al davant que indica a qui li va dedicar. A Liey.

Podem saber d'alguna manera a qui pertany aquest nom?

I, finalment, comença el llibre, just a la pàg. num. 7.

El primer que podem observar és que el llibre està dividit en capítols.

Què és un capítol?

Si saps el que és, però no saps com explicar-ho, aquí tens el següent enllaç: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=cap%EDtol del qual has de triar una de les definicions, tenint en compte que parlem dels capítols en què es divideix un llibre.

També veiem que els capítols no estan numerats, sinó que tenen un títol.
A partir del títol del primer Una nota sobre les bruixes podem deduir que ens parlarà de?

Comencem.

La narrativa 1, coses bàsiques. (1a avaluació, Tema 1)

Gairebé tot el que veurem a continuació es pot trobar de la pàg. 10  a la pàg. 13 del llibre de text.

Biblioteca

Abans de parlar de Narrativa, hem de tenir clar de què parlem, quan ho fem de Literatura. Etimològicament, el mot deriva de la paraula llatina litteratura, que, al seu torn, deriva de littera, que significa "lletres". Litteratura volia dir: L'Art d'escriure i de llegir, el coneixement de tot el que ha estat escrit.  Tanmateix, el concepte de literatura és més ampli. Perquè també es considera la literatura com el conjunt d'obres literàries d'un poble (per exemple: la literatura xinesa serà el conjunt de totes les obres que s'han escrit a la Xina), d'una època (per exemple la literatura romàntica va ser la que es va escriure durant el Romanticisme i que seguia els seus principis), d'un gènere ( per exemple la literatura policíaca és aquella que té com a tema el descobriment d'assassinats, robatoris...), etc. 

Poema visual de
Joan Brossa

Tintín

En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text que ha estat escrit amb una finalitat estètica. Podem dir que dins de la literatura, per tant, també hi ha els còmics o novel·les gràfiques, com s'anomenen ara, o algunes escultures que s'han fet amb la finalitat de ser poesia visual. Si voleu ampliar aquesta definició, podeu trobar més informació a aquest enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura

I ara sí que ja podem parlar de Narrativa.

Quina definició de narrativa trobem al llibre de text?

De la definició, ens fixarem, sobretot, en aquesta frase: escrit generalment en prosa.

De quines altres maneres podem trobar escrita la narrativa?

Sí, tot i que actualment és un fet molt poc corrent, durant molts segles la narrativa es va escriure també en vers. Tenim novel·les senceres escrites en vers, que per tant, no pertanyen a allò que entenem per poesia, sinó que pertanyen a la narrativa.

Fragment d' Espill o llibre de les dones de Jaume Roig

Quina explicación trobes a aquest fet? Per què a l'antiguitat era més o menys normal escriure les novel·les i els contes en vers? Quan creus que va començar a fer-se d'una altra manera? Per què? 

Per respondre correctament a aquest fet has de pensar com era la societat de l'època: si hi havia molts o pocs analfabets, si el paper era barat, com s'editaven els llibres…

Com que volem saber tots els elements d'una narració, anem a aquest enllaç: http://www.xtec.cat/~fgarci69/exercicis/teoria1.htm

I ara toca practicar. Heu de fer els exercicis 6 i 7 que trobareu a la pàg 12 i el 8 de la pàg. 13. 

A més heu de dir quin és el tema, el tipus de narrador, l'espai i el temps on transcorre fins on has llegit, l'estructura que sembla que té, les característiques dels personatges que han sortit fins ara i si trobem els diàlegs en estil directe o en estil indirecte de Les Bruixes.

Síl·labes tòniques. L'accentuació, 1. (1a avaluació, Tema 1)

Tot el que veurem a continuació es pot trobar a la pàg. 18, a la 19, a la 20 i entre la pàg. 93 i la 99 del llibre de text.

Ara ja sabem que les paraules, o mots, les podem dividir segons el número de síl·labes que tenen. 
Així si tenen una sola síl·laba, les anomenem monosíl·labes, mentre que de la resta en diem polisíl·labes (de fet, les polisíl·labes les podem classificar en bisíl·labes, trisíl·labes… segons les síl·labes que tenen)

Quines són les paraules més llargues en català? Doncs són: anticonstitucionalment, tetrabromofluoresceïna i tetraclorobenzoquinona cadascuna amb 22 lletres, totes tres compostes i mentre dues tenen 9 síl·labes, la tercera en té 10.

Per tant, quina d'elles és alhora la més llarga i la que té més sil·labes?

Si algú no sap què signifiquen i ho vol saber, el diccionari on pot trobar-les totes tres i el que us recomano, és aquest: http://www.diccionari.cat

Les paraules al diccionari

Portada del diccionari de l'IEC

Però hi ha altres maneres de dividir les paraules, i aquí ja hauríem de començar a parlar de síl·labes tòniques i síl·labes àtones.

Com ja sabem, una síl·laba és un conjunt de sons, on, obligatòriament hi ha d'haver una vocal, que s'emeten en un únic cop de veu. Tenim síl·labes formades per una sola vocal, però mai en trobarem amb una sola consonant.

Però, quina diferència hi ha entre una síl·laba tònica i una d'àtona? Molt senzill,

po-e-ma

la síl·laba tònica és la que es pronuncia amb més força dins de la paraula, mentre que l'àtona o àtones, ho fa d'una manera més feble.
Totes les paraules tenen una, i només una, síl·laba tònica? Gairebé totes, però n'hi ha algunes que no en tenen cap, i d'altres que en tenen més d'una.

Les que no en tenen cap les anomenem monosíl·labs àtons, per tant, són paraules amb una sola síl·laba i sempre es pronuncien com si formessin part de la paraula que porten just al darrere o just al davant, fins al punt que, de vegades, les escrivim enllaçades amb aquesta per un apòstrof o per un guionet: l'esperaven, observem-ho, que al·lucinant, d'il·lusió, van dir-li, els ignoraven…

Les que en tenen més d'una, les anomenem paraules compostes, i de vegades, s'escriuen seguides i d'altres enllaçades amb un guionet: para-sol, espiadimonis, salvavides, penya-segat.

La resta de paraules tenen una sola síl·laba tònica, i en aquestes és en les que ens fixarem ara per explicar com, quan, per què algunes les accentuem (amb un símbol gràfic) i d'altres no.

Però què és un accent i quants accents tenim en catala? Un accent és un signe escrit a sobre d'una vocal que ens indica que aquesta es pronuncia diferent. Nosaltres, en la nostra llengua, els fem servir per assenyalar algunes vocals tòniques.

N'hi ha de diversos tipus, segons en la llengua que escrivim. Nosaltres n'utilitzem dos, l'obert o greu: [`] i el tancat o agut [´] que ens diuen, quan els trobem, dues coses molt concretes: quina és la vocal tònica de la paraula i si aquesta és oberta o és tancada. 
També n'utilitzem un altre, que anomenem dièresi: [¨] i que ens indica que hem de pronunciar diferent  a com ho faríem si no hi fos una [u] o una [i].   O, simplement, pronunciar una [u]. La dièresi, per tant, es mereix una entrada a part.

Però sabem que no posem accent a totes les paraules, si ho féssim, trigaríem molt més a escriure i el text resultant ens semblaria molt estrany. Per aquest motiu, tenim unes regles que ens diuen com, quan i quines paraules hem d'accentuar.

Així, primer hem de recordar el com: a quines vocals els posem sempre [`], a quines els posem sempre [´], i quines poden portar els dos.

I després el quan. El quan depèn de dues classificacions diferents: 

1. Tenim paraules que s'accentuen segons on tenen la vocal tònica i com acabi la paraula. I parlem d'accents i prou: Saps que perímetre porta accent?

2. Unes altres que porten accent per diferenciar-se d'unes altres paraules que s'escriuen igual, però que no tenen el mateix significat. I parlem d'accents diacrítics. I que dóna, del verb donar, porta accent diacrític?

3. I un tercer cas, el dels hiats, que estudiarem a la segona entrada del bloc sobre aquest tema. 
Quins són els accents que ens donen més feina, doncs? Els que necessiten la o i la e, perquè de vegades són oberts [ɛ] [ɔ] i de vegades són tancats  [e][o].
Alguns de nosaltres pronunciem bé aquestes vocals i llavors només ens hem de fixar en aquesta pronúncia i decidir quin dels dos accent posarem, d'altres les pronunciem bé, però no tenim gaire clara la distinció i, finalment, n'hi ha d'altres que ni les pronunciem bé, ni les distingim.

Pels que tenen problemes, hi ha una manera més o menys senzilla d'esbrinar quin dels dos accents hem de posar:

Tots sabem xerrar en castellà, i tots sabem que en castellà només existeix l'accent [´] perquè només hi ha un so per a la [e] i un altre per a la 

[o]. 
Podem agafar una paraula que es digui gairebé igual que en català i només es diferenciï per aquestes vocals i fer-la servir de model:

Com diem la e tònica d'intel·ligencia? Com la de cafè en català o com la de café en castellà? Doncs l'accentuem així: intel·ligència.
I la d'esglesia? Doncs l'accentuem així: església.

Com diem la o tònica de pero? Com la d'història en català o com la d'historia en castellà? Doncs l'accentuem així: però.
I la de formula? Doncs l'accentuarem així: fórmula.

Si tot i així no ens en sortim, podem consultar l'enllaç següent, de la viquipèdia, que ens repassa les regles d'accentuació i ens classifica algunes paraules que van amb accents oberts o tancats: http://ca.wikipedia.org/wiki/Regles_d'accentuació_del_català


I ara toca practicar. Heu de fer els exercicis que trobareu a la pàg. 94, a la 95 i a la 96, oralment. Fareu el 9 i el 10 de la pàg. 19, l'11 i el 12 de la pàg. 20 i el 12, el 13, el 14 i el 15 de la pàg. 98, per escrit i de la manera que ja s'ha indicat a l'entrada anterior.

L'alfabet, la síl·laba, els diftongs i els hiats. (Tema 1)

Tot el que veurem a continuació es pot trobar entre les pàg. 14 i 20 del llibre de text.

Mira el text següent:

L'es-qui-rol vo-la-dor si-be-ri-à viu als bos-cos bo-re-als ma-durs de l'À-mè-ri-ca del Nord i Eu-rà-si-a, on a-bun-da l'a-vet roig. És més pe-tit que l'es-qui-rol ver-mell, i el seu pe-lat-ge és gris. La pe-cu-li-a-ri-tat d'a-quest a-ni-mal és que es mou, fo-na-men-tal-ment, pla-nant d'un ar-bre a un al-tre, gràci-es a u-na pell flàc-ci-da que con-nec-ta les po-tes del da-vant i les del dar-re-re. Ai-xí pot ar-ri-bar a pla-nar al llarg de 75 m.

Aurora boreal

Esquirol volador siberià

Bosc boreal

L'alfabet fonètic

El trobem escrit en alfabet o abecedari romànic, que és el nostre i que ens aprenem quan som petits. Però que no és l'únic que existeix. N'hi ha molts més, fins i tot n'hi ha un que es diu alfabet fonètic que intenta fer correspondre un sol símbol per cada so. 

El nostre alfabet en majúscules

En el nostre alfabet hi ha els dos tipus de lletra que utilitzem de manera constant: les majúscules, que al text hem destacat amb el color vermell i les minúscules (la resta). 

L'alfabet japonés

Quan són obligatòries les majúscules? 

Hem de tenir molt clar que els noms dels mesos i els de les nacionalitats o llengües no han d'anar amb majúscules si no comencen un text:

Aíxí frases com

Si l'Andrea és italià serà un noi i si és catalana serà una noia.

El setembre no és, precisament, el meu mes preferit.

S'han d'escriure així.

Quina llengua escriu els noms dels mesos i els de les nacionalitats i llengües en majúscules, cosa que fa que sovint ens equivoquem?


De color taronja tenim acolorits els dígrafs. 

Què és exactament un dígraf i quina diferència hi ha entre un dígraf i qualsevol altre parella de consonants, com la que tens acolorida en blanc?  

Fixa't que el text està separat en síl·labes. 

Què és una síl·laba?

Realment és un text sense gaires diftongs, només en trobem 4 (verd). 

Quadre dels diftongs en català

Tot i que tenim el quadre, que, segurament, l'hem vist més d'una vegada i més de dues, moltes vegades no recordem com podem distingir un diftong, d'un hiat. Per fer-ho sempre bé, només cal que ens fixem en la pronúncia. 

Llegiu-vos en aquesta llista de paraules:

noia, història, iogurt, aire, paciència, feina, veí, boira, especial, cuina i ianqui.

En quines la i es pronuncia [i] i en quines la i es pronuncia [j]?

Doncs sempre que la i es pronunciï [j], tenim un diftong.

Ara fem el mateix amb aquestes altres:

mouen, situem, pau, puntualitat, treure, piular, afectuós, pasqua, pingüí, cua.

En quines la u es pronuncia [u] i en quines la u es pronuncia [w]? 

Doncs sempre que la u es pronunciï [w], tenim un diftong.

Hem de recordar que aquestes vocals no poden ser mudes, les hem de dir quan llegim, quan parlem, les hem de sentir, quan les diu un altre.

Quines paraules del text anterior tenen vocals mudes? quines vocals són? Per què creus que les escrivim, si no sonen?

De hiats en trobem un més, 5 en total (blau). El hiat és just el contrari d'un diftong: dues vocals juntes que formen dues síl·labes. Si cap d'aquestes dues vocals és una i o una u, segur que tenim un hiat:

aeri, coet, barbacoa, geograf, caoba, teatre... 

Si hi ha una i o una u, quan parlarem de hiats? Troba alguna paraula que tingui una i o una u, que no hagi sortit fins ara i que formi un hiat amb la vocal que té a continuació o abans mateix.



I com anomenem les paraules que trobem de color rosa? I la resta?

Ara toca practicar. Heu de fer oralment els exercicis de la pàg. 15, de la 16 i de la 17. Heu de fer per escrit  de la pàg 19, tot escrivint els enunciats complets i responent amb enunciats complets, si cal i fixant-vos en tot el que hem repassat.

Curs 2015 - 2016 Tornem a començar, que no ha estat res.

Quan van arribar les vacances semblava que no s'acabarien mai, però, com tot el que comença, han arribat al final, hem d'acomiadar-nos d'elles i donar la benvinguda a un nou curs que avui encetem.  

Per a vosaltres, aquest curs és diferent de la resta: comenceu l'Institut, torneu a ser els més petits d'un centre, després d'haver arribat a ser els grans just el curs passat. A la classe hi heu trobat companys, gent que coneixíeu de vista i d'altres que no havíeu vist mai.

El dilluns vau conèixer el tutor o la tutora que us acompanyarà durant el curs, i ara, de mica en mica, o massa de pressa, coneixeu la resta de professorat i què fareu a les assignatures.

Alguns teniu germans que us han explicat coses de l'Institut, d'altres el vau veure a la jornada de Portes Obertes, poquets, la primera vegada que el vau trepitjar va ser dilluns.

L'edifici us sembla gran, us sembla vell, o petit i nou, penseu que al pati hi haurà massa gent, veniu amb ganes de fer moltes coses o molt poquetes… tots semblants i tots diferents.

I ara, en aquest moment, sou a punt de començar la primera classe de

Llengua i Literatura Catalanes.

En aquesta primera entrada hi trobareu quines coses estudiarem durant el curs, segurament us sonaran totes, sembla que quan fem llengua, repetim i repetim cada curs el mateix, però mireu, la vida és una mica això, una repetició constant de coses, una gran espiral que no para de girar.

  

1.    CONTINGUTS

Treballarem la comprensió lectora a partir d'alguns dels textos que hi
ha com a lectures al llibre de text, dels que us duré a classe, i del llibre que
llegirem durant el curs: La Júlia i la dona desapareguda de Manuel Valls.  

També farem expressió oral: avui, per exemple, 

ens presentarem, ja que no ens coneixem de res i, 

amb aquesta presentació, una de les coses que

sabrem és com xerrem en català. 

Més endavant haureu de recitar, llegir en veu alta o
explicar alguna història, ja se us anirà dient.

Pel que fa als temes que són més típicament de 

l'assignatura, sí, repassarem l'ortografia en 

general i recordarem què són les categories,

concretament els noms, els adjectius i els pronoms. 

Treballarem el lèxic, les paraules, com surten als diccionaris, quins tipus de

diccionaris hi ha, quins trobem a internet que hi puguem confiar, i intentarem
ampliar el nostre vocabulari.

De gèneres literaris, farem els tres que són més importants: el teatre,

la poesia i la narrativa. 

2.    CRITERIS D’AVALUACIÓ

Per posar la nota, tindrem en compte les expressions orals i escrites que se us demanin, que porteu els deures al dia, que contesteu bé les preguntes que sorgiran a classe, o les que surtin per aquest bloc, la nota que traureu als exàmens que anirem fent, els dictats...

Concretament, els conceptes (farem dos controls per avaluació, com a mínim) seran un 30% de la nota; els procediments i l'actitud (notes de classe, deures, dictats, expressions escrites...) un 50% i els exercicis de llengua oral un 20%.

Com que l'avaluació és contínua, si en suspeneu una, la recupereu amb la següent, i, per no tenir l'obligació de presentar-vos a les proves de suficiència de juny heu d'haver-ne aprovat, com a mínim, dues, una de les quals ha de ser la tercera. Si no passés això, haureu de presentar-vos al setembre...

I em sembla que no em deixo res, per un primer dia ja n'hi ha prou :)