dissabte, 22 de novembre del 2014

El teatre, coses bàsiques. (2a Avaluació, Tema 3)

Gairebé tot el que hi ha a continuació ho trobareu a les pàgines 64, 65 i 66 del llibre de text.


Segons el llibre, la dramàtica o el teatre, que nosaltres sempre anomenarem teatre, és el gènere literari, escrit en prosa o en vers, en què uns personatges representen directament l'acció, sense necessitat de narrador. 
Afegeix a més que, com que la finalitat del teatre és ésser representat, a part del text hi intervenen altres elements, com el vestuari, els llums, l'escenografia...
I acaba informant-nos que és el gènere que té més història.
Podries explicar què vol dir aquesta última frase? 
Quan i com creus que pot haver nascut el teatre?

Ara mirarem d'afegir-ne alguna cosa:
  • El teatre és l'únic gènere teatral que està concebut per a ésser representat, i no llegit, per aquest motiu necessita una sèrie d'elements que els altres gèneres no fan servir:
a. Un espai on representar, que no necessàriament és l'escenari davant del pati de butaques al qual estem acostumats. http://www.tv3.cat/videos/593239 ; https://www.youtube.com/watch?v=P_rHx-Yv7zQhttps://www.youtube.com/watch?v=zap_PMZjO58&index=3&list=PL5D1AE1BC0754BCEF ...
b. Uns actors que facin veure que són els personatges que surten a l'obra. Recordem que a occident, durant molt de temps, estava prohibit que les dones actuessin i, per aquest motiu, hi havia homes que s'especialitzaven a fer personatges femenins. Actualment hi continua havent teatre sense dones.
Podries dir a partir de quan les dones van poder actuar i per què?
A quins llocs encara no poden fer-ho?
c. Un autor (que ha d'escriure el text) i un director (que s'encarrega de dur-la a  escena); de vegades coincideixen, abans ho feien gairebé sempre, ara no és tan corrent.
e. El text, òbviament. I:
d. El públic: qui representaria una obra de teatre sense públic? Sembla una feina una mica absurda, oi?


  • Té dos trets únics que el caracteritzen com a gènere:
a. La seva condició d'espectacle: quan llegim una obra teatral no l'estem consumint com cal, però no podem deixar de llegir-la sense imaginar que es representa davant els nostres ulls del cervell.
b. I la de representació: quan veiem una obra de teatre hem d'imaginar-nos que allò que se'ns hi explica és real, passa de debò. Ens hem de posar dins de l'obra i viure-la: plorar en els moments tristos o tràgics, riure en els divertits o còmics...
Podries posar algun exemple d'espectacle que no sigui teatral ni cinematogràfic i explicar per què no el podem considerar com a tal?

També se'ns parla dels diversos subgèneres teatrals i els limita a tres de molt concrets:
  • La tragèdia que es caracteritza per tractar temes trascendentals amb un estil poètic, elevat i culte. Sempre està protagonitzada per un heroi que acaba acomplint un destí fatal, per tant les tragèdies acostmen a finaltizar amb la mort del o dels protagonistes principals. 
  • La comèdia que té un desenllaç feliç i que presenta temes de caràcter còmic, amb personatges i situacions de la vida quotidiana. Acostuma a acabar bé. 
  • I el drama que combina elements de la tragèdia i de la comèdia: els temes que tracta són importants, té elements tràgics, però també en té de còmics. Pot acabar bé o malament.
Podries citar algun altre subgènere teatral i dir quines característiques té? 
El cinema és un hereu directe del teatre, com ell també és un gènere nascut per ésser representat i no llegit, davant d'un públic. De fet, rarament llegim guions cinematogràfics. Podries destacar-ne quatre diferències i justificar-les?
I quatre semblances?
I, finalment, ens diu quina és la forma dels escrits teatrals: 
  • A l'inici de la versió escrita d'una obra ens trobem amb el nom dels personatges i, de vegades, el paper què fan o com se'ls pot identificar. Se sol disposar en forma de llista i per ordre d'importància.
  • Les parts de què consta s'anomenen actes, per tant, després de la fitxa hi trobarem "Acte 1". Els actes marquen el desenvolupament de l'acció i habitualment s'associen a una unitat de temps i a una unitat d'acció. 
  • Cada acte acostuma a estar dividit en escenes: les escenes es determinen per l'entrada o sortida d'algun personatge, per tant n'hi haurà tantes com aquest fet es produeixi durant la representació.
Podries explicar què vol dir: una unitat de temps i a una unitat d'acció?

Però s'oblida de parlar-nos de com es disposa el text: primer hi trobem el nom del personatge que ha de parlar en majúscules, a continuació, bé trobem  allò que ha de dir o un breu text en cursiva i entre parèntesis que anomenem acotació: l'acotació ens diu quin to de veu ha d'utilitzar el personatge, si entra o surt, quin és el seu estat d'ànim…)
Creus que és més útil o menys tenir moltes acotacions en un text teatral? Per què?

I ara, series capaç de fer una definició més completa de teatre com a gènere literari?



dilluns, 17 de novembre del 2014

Què pot sortir al segon control. (1a Avaluació, Tema 2)

Com que aviat farem el segon control, ara toca veure quines coses hem fet. Potser són poques, potser només ho sembla i n'hi ha més de les que espereu. Jutgeu vosaltres mateixos.    

Hem fet un total de vuit entrades al bloc, des que vam fer l'anterior control, de les quals en poden entrar quatre, que podeu trobar a les pàg.del llibre que s'indiquen:
  • L'accentuació, 2. La dièresi. (pàg. 96, 97 i 99).
  • La poesia, coses bàsiques. (pàg. 34, 35, 36, 37, 38, 39 i 40).
  • El vocalisme, 1.  (pàg. 41, 42, 43, 44, 45 i 46).
  • El vocalisme, 2. (pàg. 67, 68, 69 i 70).
  • També hem anat repassant l'accentuació.
Què hem de saber de tot plegat?

a. De la poesia hem de saber:
  • Com la definim.
  • Què és la rima.
  • Què és un vers.
b. De la dièresi:
  • Quin signe gràfic és.
  • Quan el fem servir.
  • Quines excepcions ens l'estalvien.
c. Del vocalisme:
  • Com pronunciem les as i les es àtones, i, per tant, què és una vocal neutra.
  • Per què necessitem algunes regles per saber quan hem d'escriure a i quan e.
  • Com pronunciem les os i les us quan són àtones.
  • Per què necessitem algunes regles per saber quan hem d'escriure i quan u.
Per tant al control hi pot sortir:
  • Un poema dels que hem llegit que s'haurà d'explicar o passar a prosa

    .
  • Un dels dictats que hem fet.
  • Un exercici d'accentuació, del tipus: explica per què aquesta paraula s'accentua o no.
  • Exercicis de dièresis, i vocalisme de l'estil dels que hem anat fent del llibre.
  • Alguna pregunta teórica sobre el que hem estudiat, que s'haurà de respondre de manera completa.

Recordeu que fins al dia del control teniu temps per respondre alguna de les qüestions que hi ha formulades a les entrades del bloc i que ho podeu fer de tres maneres diferents:

  • Per missatge privat enviat al facebook de Catmompoutot posant a quina professora us adreceu.
  • Per missatge privat que heu d'enviar al mail de la professora, tot posant a quina professora us adreceu (llenguacatalanamompou@gmail.com).
  • Per escrit, donant el full de les respostes el mateix dia que feu el control i just abans de començar-lo. Recordeu que si sou del 1rA o del 1rB, la professora prefereix que empreu fulls de reutilització. 
Mai heu de respondre al bloc perquè llavors no doneu opció a respondre a cap dels vostres companys. Si ho feu, sereu penalitzats.

Aquesta feina és voluntària, cada pregunta amb una resposta completa i correcta pot augmentar la nota de l'examen d'un mínim de 0'1 punts a un màxim de 0'5 punts. També pot passar que no serveixi per a res, però mai reduirà la vostra nota.



Sort a totes i a tots. :)

dijous, 13 de novembre del 2014

2a miniredacció. (1a Avaluació, Tema 2)

Ja estem preparats per fer la segona miniredacció.

Recordem com s'ha de presentar:
  • En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
  • Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
  • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
  • Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
  • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
  • Acabada amb un punt i final.
I ara el tema: Quina és i com és la meva habitació? 
Tots tenim una habitació on dormim a casa, o on fem els deures, o on ens estem passant temps i estones. És el nostre racó preferit i allà ens sentim bé, sigui sols o acompanyats. L'hem de descriure tal i com la veiem, potser dient si en trauríem alguna cosa o si en posaríem alguna altra.

Aquí teniu com és la meva: 


                                                      Dilluns 21 de novembre de 2014

                                                                               Montserrat González



                                  2ª miniredacció

                              La meva habitació preferida




         L’habitació de casa que m’agrada més no és el meu dormitori,   sinó el saló. Allà hi tinc tot el que necessito per descansar, per entretenir-me i per perdre el temps. A una banda hi tinc un sofà, amb la seva tauleta davant i  el televisor, allà, quan // vull mirar la tele, m’assec o jec, i deixo ben a prop, el telèfon i alguna beguda o alguna cosa per anar picant. A l’altre costat hi ha l’equip de música i una butaca, on sec per llegir o per escoltar alguna cosa. Té una finestra i un finestral. A mi m’agradaria que tingués un balconet, però visc en un carrer molt estret i no hi cabria.


 


dissabte, 8 de novembre del 2014

Roald Dalh, Les bruixes, 3. (2a Avaluació, Lectura)

També us heu de fixar en el vocabulari:

Tot i que sembla un llibre no gaire difícil de llegir, hem de dir que podeu trobar-hi paraules que no enteneu del tot i que, potser, hauríeu de mirar al diccionari: http://www.diccionari.cat

En farem un llistat per capítols:

Una nota sobre les bruixes: enxampar, abrasador, roent, brunzint, esclafar, masegar, infortunat, aguaitar, espurna, udolar, colpejar, necròfag, afaiçonar, assabentar-se, manyagues, enriolar-se, ensarronar, enginy, estar a l'expectativa, hàbit.
La meva àvia: il·lès, deliri, a rodolons, fondal, ferm, esglai, afligir, fascinar, certes com l'evangeli, de debò, el senyal de la creu, quitrà, polzada, encabir, arrupit, faç de la terra, cigar, empestar, fornada, milla, cas molt singular, estol d'ànecs, espargir, cistell, mer retrat, onsevulla, péixer, pondre, esguardar, ondejar, cruixir, convicció, pipada, marsuí, coll-i-bé, trasbalsar, desguàs, acotxar.   
Com reconèixer una bruixa: urpes, uncinades, indecent, angúnia, beneit, aspre, erupció,  a l'aguait, pudent, traspuar, narius, obvi, gerdó, poder-se avenir a creure, esgarrifar, pestilent, caire, bufó, entatxonar, dir de veres, plomí, gosar, cames ajudeu-me.
La Reina de les Bruixes:  testament, pànic, parer, pervers, embadalir, broc, estrebada, llimac, detestar, plomar, rostir, faisà, revinclar, despietat, gripaus, en té a cabassos, ornament, un calfred em recorria l'espinada, post, quedar glaçat, genives, raspor, rabent, atordit, fer un bot en sec.
Vacances d'estiu: ham, llúcera, esquer, grapat, endrapar, aviat tornaré a córrer, ximpleria, clatell, engrunes, barba-serrat, rapinyar, implacablement, febre tifoide, solució de compromís, ensinistrar, enxampar, infringir les normes, recerca, colossal, rengle, de gairell, munió, paravent, tofuda, pastís de panses, tibat, flairar, mos saborós, funànbul, gronxar-se, tombarella, vertiginosament, gràcies al cel, agotnar, guaitar, escletxa, esmunyir.
La reunió: xerrant pels colzes, blederia, puça, llémenes, trementina, burxar-se, embranzida.
Crespat com un crespell: quatre peus, curosament, , arrufada, marcida, adobat en vinagre, corrompuda, putrefacta, raspar, treure's els guants de llampada, cairats, crosta de porc, granissada de la calba, frec, folre, abillat, colpir, bestiesa, d'aquesta mena, d'ençà, sortir-se'n, dropo, calfred, estremir, desempallegar-se, capellans de flema, ferum, empudegar, esmicolat, esbufec, tombar-se d'una revolada, esclafir, replicar, glaçar-se la sang, sense enteniment, nici, crepitar, miserable, garlaire, doll, llimadures, candent, esgarip, sentor de carn cremada, dissipar, borralló, crespell, crespada.
Fórmula 86 d'Acció Retardada Productora de Ratolins: llardós, braolar, gibrell, cruspir, marrec, retronar, confiteria, fresa de dentista, grinyolar, cruixent, regència, mosteles, encarcarar-se, babau, perdulària, inepte, a tort i a dret, suggeriment, agemolir, guspires, cruixir, pul·lular, de franc, golafre, aniran a garrotades per passar la porta, empescar-se, acció retardada, farcit, caos, maremàgnum, ratera, anar de bòlit, estrèpit, rebatre, sacsejar, fer a miques, entremeliat, enfollit, molla. 
La recepta: ensumar, frenètic, exultant, rebombori, perplexitat, etzibar, verat, assestar, estavellar, estabornit, estovar-se, grunyidora (ocell?), petacranc (?), bocamoll xerraquexerra (?), entrampar, cau, rebentagats, desbaratar.

I ara per ordre alfabètic:
a: abillat, abrasador, acció retardada, acotxar, adobat en vinagre, afaiçonar, afligir, agemolir, agotnar, aguaitar, a l'aguait, anar de bòlit, aniran a

garrotades per..., angunia, a rodolons, arrupit,   arrufada,assabentar-se,  aspre, assestar, atordit, a tort i a dret,  aviat tornaré a córrer.   
b: babau, barba-serrat, beneit, bestiesa, blederia, bocamoll xerraquexerra,  borralló,  braolar, broc, brunzint, bufó, burxar-se.
c: cairats, caire, calfred, cames ajudeu-me, candent, caos, capellans de flema, cas singular, cau, certes com l'evangeli, cigar, cistell, clatell, colossal, colpejar, colpir, coll-i-be, confiteria, convicció, corrompuda, crepitar, crespada, crespell,
crosta de porc, cruixent, cruixir, cruspir, curosament.
d: d'aquesta mena, de debò, d'ençà, de franc, de gairell, deliri, desbaratar, desempallegar-se, desguàs, despietat, detestar, dir de veres, dissipar, doll, dropo.
e: embadalir, embranzida, empescar-se, empestar, empudegar, encabir, endrapar, enfollit, engrunes, ensinistrar, ensumar, en té a cabassos, entrampar, entremeliat, enxampar, esguardar, esmunyir, el senyal de la creu,
encarcarar-se, enginy, enriolar-se, ensarronar, entatxonar, enxampar, erupció, esbufec, esclafar, esclafir, escletxa, esgarip, esgarrifar, esglai, esmicolar, espargir, espurna, esquer, estar a l'expectativa, estabornit, estavellar, estol d'ànecs, estovar-se, estrebada, estremir, estrèpit, etzibar, exultant.
f: faç de la terra, faisà, farcit, fascinar, febre tifoide, fer a miques, ferm, ferum, fer un bot en sec, flairar, folre, fondal, fornada, frec, frenètic, fresa de dentista, funànbul.


g: garlaire, genives, gerdó, gibrell, glaçar-se la sang, golafre, gosar, gràcies al cel, granissada a la calba, grapat, grinyolar, gripaus, gronxar-se, grunyidora, guaitar, guspires.
h: hàbit, ham.
i: il·lès, implacablement, indecent, inepte, infortunat, infringir les normes.

l: llardós, llèmenes, llimac, llimadures, llúcera.
m: manyagues, marcida, maremàgnum, marrec, marsuí, masegar, mer retrat, milla, miserable, molla, mos saborós, mosteles, munió. 
n: narius, necròfag, nici.  
o: obvi, ondejar, onsevulla, ornament.
p: pànic, paravent, parer, pastís de panses, péixer, perdulari, perplexitat, pervers, pestilent, pipada, plomar, plomí,
poder-se avenir a creure, polzada, pondre, post, puça, pudent, pul·lular, putrefacta. 
q: quatre peus, quedar glaçat, quitrà. 
r: rabent, rapinyar, raspar, raspor, ratera, rebatre, rebombori, recerca, regència, rengle, replicar, retronar, revinclar, roent, rostir. 
s: sacsejar, sense enteniment, sentor de carn cremada, solució de compromís, sortir-se'n, suggeriment. 

t: testament, tibat, tofut, tombarella, tombar-se d'una revolada, trasbalsar, traspuar, trementina, treure's els guants de llampada.  
u: udolar, un calfred em recorria l'espinada, uncinat, urpa.

v: verat, vertiginosament.
x: xerrant pels colzes, ximpleria.