El teatre, coses bàsiques. (2a Avaluació, Tema 3)

Gairebé tot el que hi ha a continuació ho trobareu a les pàgines 64, 65 i 66 del llibre de text.

Segons el llibre, la dramàtica o el teatre, que nosaltres sempre anomenarem teatre, és el gènere literari, escrit en prosa o en vers, en què uns personatges representen directament l'acció, sense necessitat de narrador. 

Afegeix a més que, com que la finalitat del teatre és ésser representat, a part del text hi intervenen altres elements, com el vestuari, els llums, l'escenografia...

I acaba informant-nos que és el gènere que té més història.
Podries explicar què vol dir aquesta última frase? 
Quan i com creus que pot haver nascut el teatre?

Ara mirarem d'afegir-ne alguna cosa:

• El teatre és l'únic gènere teatral que està concebut per a ésser representat, i no llegit, per aquest motiu necessita una sèrie d'elements que els altres gèneres no fan servir:

a. Un espai on representar, que no necessàriament és l'escenari davant del pati de butaques al qual estem acostumats. http://www.tv3.cat/videos/593239 ; https://www.youtube.com/watch?v=P_rHx-Yv7zQ; https://www.youtube.com/watch?v=zap_PMZjO58&index=3&list=PL5D1AE1BC0754BCEF ...

b. Uns actors que facin veure que són els personatges que surten a l'obra. Recordem que a occident, durant molt de temps, estava prohibit que les dones actuessin i, per aquest motiu, hi havia homes que s'especialitzaven a fer personatges femenins. Actualment hi continua havent teatre sense dones.
Podries dir a partir de quan les dones van poder actuar i per què?
A quins llocs encara no poden fer-ho?

c. Un autor (que ha d'escriure el text) i un director (que s'encarrega de dur-la a  escena); de vegades coincideixen, abans ho feien gairebé sempre, ara no és tan corrent.
e. El text, òbviament. I:

d. El públic: qui representaria una obra de teatre sense públic? Sembla una feina una mica absurda, oi?

• Té dos trets únics que el caracteritzen com a gènere:

a. La seva condició d'espectacle: quan llegim una obra teatral no l'estem consumint com cal, però no podem deixar de llegir-la sense imaginar que es representa davant els nostres ulls del cervell.
b. I la de representació: quan veiem una obra de teatre hem d'imaginar-nos que allò que se'ns hi explica és real, passa de debò. Ens hem de posar dins de l'obra i viure-la: plorar en els moments tristos o tràgics, riure en els divertits o còmics...
Podries posar algun exemple d'espectacle que no sigui teatral ni cinematogràfic i explicar per què no el podem considerar com a tal?

També se'ns parla dels diversos subgèneres teatrals i els limita a tres de molt concrets:

• La tragèdia que es caracteritza per tractar temes trascendentals amb un estil poètic, elevat i culte. Sempre està protagonitzada per un heroi que acaba acomplint un destí fatal, per tant les tragèdies acostmen a finaltizar amb la mort del o dels protagonistes principals. 
• La comèdia que té un desenllaç feliç i que presenta temes de caràcter còmic, amb personatges i situacions de la vida quotidiana. Acostuma a acabar bé. 
• I el drama que combina elements de la tragèdia i de la comèdia: els temes que tracta són importants, té elements tràgics, però també en té de còmics. Pot acabar bé o malament.

Podries citar algun altre subgènere teatral i dir quines característiques té? 

El cinema és un hereu directe del teatre, com ell també és un gènere nascut per ésser representat i no llegit, davant d'un públic. De fet, rarament llegim guions cinematogràfics. Podries destacar-ne quatre diferències i justificar-les?
I quatre semblances?

I, finalment, ens diu quina és la forma dels escrits teatrals: 

• A l'inici de la versió escrita d'una obra ens trobem amb el nom dels personatges i, de vegades, el paper què fan o com se'ls pot identificar. Se sol disposar en forma de llista i per ordre d'importància.
• Les parts de què consta s'anomenen actes, per tant, després de la fitxa hi trobarem "Acte 1". Els actes marquen el desenvolupament de l'acció i habitualment s'associen a una unitat de temps i a una unitat d'acció. 
• Cada acte acostuma a estar dividit en escenes: les escenes es determinen per l'entrada o sortida d'algun personatge, per tant n'hi haurà tantes com aquest fet es produeixi durant la representació.

Podries explicar què vol dir: una unitat de temps i a una unitat d'acció?

Però s'oblida de parlar-nos de com es disposa el text: primer hi trobem el nom del personatge que ha de parlar en majúscules, a continuació, bé trobem  allò que ha de dir o un breu text en cursiva i entre parèntesis que anomenem acotació: l'acotació ens diu quin to de veu ha d'utilitzar el personatge, si entra o surt, quin és el seu estat d'ànim…)

Creus que és més útil o menys tenir moltes acotacions en un text teatral? Per què?

I ara, series capaç de fer una definició més completa de teatre com a gènere literari?