3a miniredacció (2a Avaluació, Tema 3)

Ja estem preparats per fer la tercera miniredacció.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema: El meu primer dia a l'Institut. Tots hem tingut un primer dia a l'Institut, de vegades el primer dia ha coincidit amb el primer dia de classe, de vegades hi havíem passat abans perquè hi vivim a prop, o perquè anàvem al col·legi del costat. Però sempre hi ha un dia que consideres que va ser el teu primer, perquè és aquell en què tens consciència que comences a venir i que després d'ell en seguiran molts més.
El meu fa molt i molt de temps que va passar i el recordo perquè també va ser el primer dia que vaig començar a conduir de manera seriosa, després de molts anys de tenir carnet:

Em feia molta por, però ho havia de fer, jo sola, per primera vegada, agafava el cotxe i anava a treballar. Faria aquell camí que havia assajat uns quants dies abans amb l'ajut d'un copilot. Vaig sortir bé, vaig mirar a dreta i a esquerra i ja era // al carrer, com una conductora més. Vaig baixar per Via Laietana, molt a poc a poc, i amb molta cura amb els semàfors i després vaig agafar el passeig de Colom fins que vaig sortir pel cinturó de litoral.
El cinturó del litoral era ple de camions, que anaven més ràpids que jo i que se m'enganxaven i em feien passar molta por. Aquell primer dia, el camí se'm va fer llarguíssim, a cada cediu el pas suava, a cada semàfor em parava, cada corba que trobava pensava que no la sabria fer. 
Però vaig arribar, vaig aparcar el cotxe a dintre de l'Institut, perquè encara es podia, i, quan vaig sortir-ne, les cames em tremolaven. Vaig passar per secretaria i vaig trucar a casa per dir que havia arribat bé, tampoc hi havia mòbils i no podia fer-los servir. Després vaig començar les classes i no vaig tornar a patir fins que va ser l'hora de tornar a casa. Per què m'havia tocat un Institut tan lluny de l'estació de tren?

Recordeu que l'últim dia per donar-la és el dia 22 de desembre, l'últim dia abans de començar les vacances.

Un trimestre, tres poemes (2a Avaluació, Tema 3)

Ara que hem acabat el trimestre i estem iniciant el següent, farem un descans i ens "regalarem" tres poemes, un per cadascun dels mesos que portem junts ;)

Poema d'octubre:

Aigua d'octubre
S'obren en el capvespre 
flors de paraigües.
Arriba dalt la barca
un breu amor de fulles.
          Miquel Desclot

                                                                                 Poema de novembre:

La florista de Sant Vicenç dels Horts

envia crisantems als vius i als morts.
Als morts, els de colors vius
i als altres els més ombrius,
perquè els guardin a l'àlbum de records.
          Miquel Desclot

Poema de desembre:
Matí d'hivern                                                                 

En mon jardí hi ha un poc de neu en un massís
de violetes. Dolç, rentat, el cel és llis:
el sol sembla d'argent. Mig corren tres donzelles
humils, rient - rient del fred. Fins a les celles
va embolcallat un clergue pàl·lid, suau, estret.
(Oh Déu, ¿per què simulen els clergues tant de 
               fred?)
Al camp, la jugadora de tennis, ben cossada
pel jersei blanc, somriu, pensant a l'avançada
com fugirà - d'uns quants vinclaments 
                exquisits -
la cremoreta gèlida del capciró dels dits.
           Josep Carner

Quin dels tres poemes t'agrada més i per què?

Va, estudiem-los una miqueta més, parlem-ne:

Poema d'octubre: Aigua d'octubre
Comencem pel poeta, qui és aquest Miquel Desclot? Aquí en trobaràs una mica d'explicació: http://blocs.xtec.cat/desclot/
Si llegim el poema ens trobem que és molt breu, només quatre versos i que sembla que ens vol descriure un vespre plujós d'octubre.
Com hem de comptar les síl·labes de cada vers?
Té rima aquest petit poema? Provem-ho.

Si ordenéssim bé les frases que el componen, obtindríem aquest text:
Flors de paraigües s'obren en el capvespre.
Un breu amor de fulles arriba dalt la barca.
Primer els subjectes, després el verb i després els complements, que en aquest cas serveixen, respectivament, per expressar-nos un moment del dia i un lloc concret.

Sabem què són les figures retòriques?
O, comencem abans, què és la retòrica?
La retòrica és o era l'art de parlar bé o d'escriure bé. El mot ve del grec antic ῥητορικὴ τέχνη rhêtorikề [tékhnê] i significava: tècnica o art oratori. Abans es feia servir com a sinònim de "capacitat de convèncer", sabia retòrica aquell que, xerrant, aconseguia que fessis, que pensessis, que creguessis allò que deia…
Actualment, sobretot, utilitzem aquesta paraula al costat de la paraula figura i parlem de figures retòriques referint-nos als jocs que fem amb les paraules.

I ara hem trobat un o dos d'aquests jocs: 

• Les dues frases del poema apareixen desordenades: hipèrbaton. 
• I a més apareixen desordenades de la mateixa manera: paral·lelisme.

Podríem, amb aquesta informació, definir aquestes dues figures? Almenys  ho podem intentar, va…

Observem si trobem altres jocs lingüístics, va: és normal dir flors de paraigües, i un amor breu de fulles?

Intentem explicar què signifiquen aquestes expressions?

Poema de novembre:
Aquest poema no té títol, també és curtet, però sí que té rima. Observem-la:
-orts
-orts
-ius
-ius
-ords
La rima és un fenomen fonètic (de so), no gràfic (de lletres), per tant no hem de mirar com s'escriuen sinó com sonen les paraules que rimen i el final de  records sona [ots] i no de cap altra manera. 

La rima, doncs, és consonant o assonant? Per què? 
Podria ser que en aquest poema també hi hagués algun paral·lelisme? I algun hipèrbaton?

I ara, fixem-nos en aquests dos versos:

"Als morts, els de colors vius
i als altres els més ombrius,"

Què els falta?
Doncs quan falta alguna paraula concreta, parlem d'el·lipsi. I ja tenim la tercera figura retòrica.

"als vius i als morts." i aquí? què tenim junt? d'això en diem antítesi, i ja hem arribat a la quarta figura.

I per avui acabem… el tercer poema el farem amb més calma el pròxim dia.