Ara que hem acabat el trimestre i estem iniciant el següent, farem un descans i ens "regalarem" tres poemes, un per cadascun dels mesos que portem junts ;)
Aigua d'octubre
S'obren en el capvespre
flors de paraigües.
Arriba dalt la barca
un breu amor de fulles.
Miquel Desclot
La florista de Sant Vicenç dels Horts
envia crisantems als vius i als morts.
Als morts, els de colors vius
i als altres els més ombrius,
perquè els guardin a l'àlbum de records.
Miquel Desclot
En mon jardí hi ha un poc de neu en un massís
de violetes. Dolç, rentat, el cel és llis:
el sol sembla d'argent. Mig corren tres donzelles
humils, rient - rient del fred. Fins a les celles
va embolcallat un clergue pàl·lid, suau, estret.
(Oh Déu, ¿per què simulen els clergues tant de
fred?)
Al camp, la jugadora de tennis, ben cossada
pel jersei blanc, somriu, pensant a l'avançada
com fugirà - d'uns quants vinclaments
exquisits -
la cremoreta gèlida del capciró dels dits.
Josep Carner
Quin dels tres poemes t'agrada més i per què?
Va, estudiem-los una miqueta més, parlem-ne:
Poema d'octubre: Aigua d'octubre
Comencem pel poeta, qui és aquest Miquel Desclot? Aquí en trobaràs una mica d'explicació: http://blocs.xtec.cat/desclot/
Si llegim el poema ens trobem que és molt breu, només quatre versos i que sembla que ens vol descriure un vespre plujós d'octubre.
Com hem de comptar les síl·labes de cada vers?
Té rima aquest petit poema? Provem-ho.
Si ordenéssim bé les frases que el componen, obtindríem aquest text:
Flors de paraigües s'obren en el capvespre.
Un breu amor de fulles arriba dalt la barca.
Primer els subjectes, després el verb i després els complements, que en aquest cas serveixen, respectivament, per expressar-nos un moment del dia i un lloc concret.
Sabem què són les figures retòriques?
O, comencem abans, què és la retòrica?
La retòrica és o era l'art de parlar bé o d'escriure bé. El mot ve del grec antic ῥητορικὴ τέχνη rhêtorikề [tékhnê] i significava: tècnica o art oratori. Abans es feia servir com a sinònim de "capacitat de convèncer", sabia retòrica aquell que, xerrant, aconseguia que fessis, que pensessis, que creguessis allò que deia…
Actualment, sobretot, utilitzem aquesta paraula al costat de la paraula figura i parlem de figures retòriques referint-nos als jocs que fem amb les paraules.
I ara hem trobat un o dos d'aquests jocs:
Podríem, amb aquesta informació, definir aquestes dues figures? Almenys ho podem intentar, va…
Observem si trobem altres jocs lingüístics, va: és normal dir flors de paraigües, i un amor breu de fulles?
Intentem explicar què signifiquen aquestes expressions?
Poema de novembre:
Aquest poema no té títol, també és curtet, però sí que té rima. Observem-la:
-orts
-orts
-ius
-ius
-ords
La rima és un fenomen fonètic (de so), no gràfic (de lletres), per tant no hem de mirar com s'escriuen sinó com sonen les paraules que rimen i el final de records sona [ots] i no de cap altra manera.
La rima, doncs, és consonant o assonant? Per què?
Podria ser que en aquest poema també hi hagués algun paral·lelisme? I algun hipèrbaton?
I ara, fixem-nos en aquests dos versos:
"Als morts, els de colors vius
i als altres els més ombrius,"
Què els falta?
Doncs quan falta alguna paraula concreta, parlem d'el·lipsi. I ja tenim la tercera figura retòrica.
"als vius i als morts." i aquí? què tenim junt? d'això en diem antítesi, i ja hem arribat a la quarta figura.
I per avui acabem… el tercer poema el farem amb més calma el pròxim dia.
Poema d'octubre:
Aigua d'octubre
S'obren en el capvespre
flors de paraigües.
Arriba dalt la barca
un breu amor de fulles.
Miquel Desclot
Poema de novembre:
La florista de Sant Vicenç dels Horts
Als morts, els de colors vius
i als altres els més ombrius,
perquè els guardin a l'àlbum de records.
Miquel Desclot
Poema de desembre:
Matí d'hivern
Matí d'hivern
En mon jardí hi ha un poc de neu en un massís
de violetes. Dolç, rentat, el cel és llis:
el sol sembla d'argent. Mig corren tres donzelles
humils, rient - rient del fred. Fins a les celles
va embolcallat un clergue pàl·lid, suau, estret.
(Oh Déu, ¿per què simulen els clergues tant de
fred?)
Al camp, la jugadora de tennis, ben cossada
pel jersei blanc, somriu, pensant a l'avançada
com fugirà - d'uns quants vinclaments
exquisits -
la cremoreta gèlida del capciró dels dits.
Josep Carner
Quin dels tres poemes t'agrada més i per què?
Va, estudiem-los una miqueta més, parlem-ne:
Poema d'octubre: Aigua d'octubre
Comencem pel poeta, qui és aquest Miquel Desclot? Aquí en trobaràs una mica d'explicació: http://blocs.xtec.cat/desclot/
Si llegim el poema ens trobem que és molt breu, només quatre versos i que sembla que ens vol descriure un vespre plujós d'octubre.
Com hem de comptar les síl·labes de cada vers?
Té rima aquest petit poema? Provem-ho.
Si ordenéssim bé les frases que el componen, obtindríem aquest text:
Flors de paraigües s'obren en el capvespre.
Un breu amor de fulles arriba dalt la barca.
Primer els subjectes, després el verb i després els complements, que en aquest cas serveixen, respectivament, per expressar-nos un moment del dia i un lloc concret.
Sabem què són les figures retòriques?
O, comencem abans, què és la retòrica?
La retòrica és o era l'art de parlar bé o d'escriure bé. El mot ve del grec antic ῥητορικὴ τέχνη rhêtorikề [tékhnê] i significava: tècnica o art oratori. Abans es feia servir com a sinònim de "capacitat de convèncer", sabia retòrica aquell que, xerrant, aconseguia que fessis, que pensessis, que creguessis allò que deia…
Actualment, sobretot, utilitzem aquesta paraula al costat de la paraula figura i parlem de figures retòriques referint-nos als jocs que fem amb les paraules.
I ara hem trobat un o dos d'aquests jocs:
- Les dues frases del poema apareixen desordenades: hipèrbaton.
- I a més apareixen desordenades de la mateixa manera: paral·lelisme.
Podríem, amb aquesta informació, definir aquestes dues figures? Almenys ho podem intentar, va…
Observem si trobem altres jocs lingüístics, va: és normal dir flors de paraigües, i un amor breu de fulles?
Intentem explicar què signifiquen aquestes expressions?
Poema de novembre:
Aquest poema no té títol, també és curtet, però sí que té rima. Observem-la:
-orts
-orts
-ius
-ius
-ords
La rima és un fenomen fonètic (de so), no gràfic (de lletres), per tant no hem de mirar com s'escriuen sinó com sonen les paraules que rimen i el final de records sona [ots] i no de cap altra manera.
La rima, doncs, és consonant o assonant? Per què?
Podria ser que en aquest poema també hi hagués algun paral·lelisme? I algun hipèrbaton?
I ara, fixem-nos en aquests dos versos:
"Als morts, els de colors vius
i als altres els més ombrius,"
Què els falta?
Doncs quan falta alguna paraula concreta, parlem d'el·lipsi. I ja tenim la tercera figura retòrica.
"als vius i als morts." i aquí? què tenim junt? d'això en diem antítesi, i ja hem arribat a la quarta figura.
I per avui acabem… el tercer poema el farem amb més calma el pròxim dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada