El diàleg. Solució dels exercicis. (Tema 5)

I ara, uns quants exercicis més:

1. Canvia les frases següents: les que estiguin en estil directe a indirecte, i les d'estil indirecte a directe.

1. La Carme m'ha dit que demà no vindrà.

• La Carme m'ha dit: - Demà no vindré.

2. Ens han comentat que portéssim roba d'abric.

• Ens han comentat: - Porteu roba d'abric!

3. Li van contestar que havia de sortir a les quatre de la tarda.

• Li van contestar: - Has de sortir a les quatre de la tarda.

4. El noi va respondre: "si en Pere no hi va, jo tampoc".

• El noi va respondre que si en Pere no hi anava, ell tampoc hi aniria.

5. L'altre dia va afirmar: "aquest any guanyem el campionat".

• L'altre dia va afirmar que aquest any sí que guayaran el campionat.

6. Aleshores ens vas dir: "calleu, si us plau".

• Aleshores ens vas dir que calléssim.

2. Passa aquest diàleg a estil indirecte:

La Laia li va dir al Pol que cada vegada hi havia més pares que tendien a explicar el fracàs escolar dels seus fills dient que tenien dislèxia, o hiperactivitat, o coses semblants, que com que estava de moda la psicopedagogia per a afeccionats, ja no hi havia mals estudiants. 

Llavors el Pol va demanar-li que què passava amb els bons estudiants i ella li va respondre que ja no n'hi havia perquè havien passat a ser estudiants súperdotats.

Premis literaris

Com ja sabeu, s'acosta Sant Jordi, i amb ell, els premis literaris. Aquí en trobareu uns quants, als quals us podeu presentar.

• Premis Narcís Lunes: 

Ja fa força temps que l'Ajuntament de Sant Vicenç organitza els premis Narcís Lunes en honor a Narcís Lunes i Boloix, un escriptor local, del qual popdem trobar informació a l'enllaç que teniu a continuació: 
http://biblioteca.santvidigital.cat/col-leccio-local/autors-locals/lunes.
Aquest any es celebrarà la 30a. edició en la categoria infantil i juvenil i el termini de pressentació s'acaba el dia 10 d'abril. La llista de guanyadors, el dia de lliurament dels premis i similars, ho sabrem per l'ajuntament que ho publicarà a la seva pàgina web: http://www.svh.cat/ .
Tradicionalment, es premien dues modalitats, prosa i poesia i s'atorguen dos premis per cadascuna: un per al finalista i un altre per al guanyador. Fins a segon d'ESO, els premis són lots de llibres, i a partir de 3r d'ESO es donen vals per a comprar llibres a algun establiment.
Com que encara no ens han arribat les bases d'aquest any, aquí teniu l'enllaç de les de l'any passat. De fet, no acostumen a variar gaire: 
http://www.svh.cat/media/repository/actualitat/imatges_actualitat/2014/03-marc-2014/concurs-narcis-lunes/1703140444_bases2-jove2014-webok1.pdf.

• Jocs Florals Escolars de Catalunya:

D'altra banda, aquest és el segon curs que s'organitzen els Jocs Florals Escolars de Catalunya. Les bases les tenim aquí: 
http://reporteducacio.cat/edicio-2014-2015-dels-jocs-florals-escolars-de-catalunya/.
I aquí hi tenim explicat com s'han de presentar els treballs i quina mena de coses s'han de fer: 
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b3af5a7b-ed2c-4992-ae84-e387a14bc153/bases_jocs_florals_14_15.pdf
Els premiats reben una flor natural i un diploma acreditatiu en un acte fet a un lloc emblemàtic. Els seus treballs són publicats a l'xtec.

A més, si us interessa participar en algun  altre premi, aquí teniu un enllaç on trobareu informació constantment actualitzada:
http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslectura/premis

Un trimestre i tres poemes més. (Tema 5)

Ara que hem acabat el segon trimestre i estem a punt de començar el tercer i últim, farem un descans i ens "regalarem" tres poemes, un per cadascun dels mesos que portem junts ;)

Gener
Bon any nou!
Campanetes de Nadal;

lluïsor de guarnitures
i un pessebre de Nadal 
fet per mans de criatures.
Un avet al menjador,
al portal o bé a la sala;
un gran lot del bo i millor
damunt del bufet s'instal·la.
Mentre escumeja el xampany 
a les copes dringadisses,
ens desitgem un bon any 
i unes festes ben felices.
Joana Raspall.

Poema de gener: Bon any nou!

Comencem per la poetessa, qui és aquesta Joan Raspall? Aquí en trobaràs una mica d'explicació:http://www.joanaraspall.cat/biografia.html

El poema té un total de dotze versos que sembla que ens vol descriure una nit de cap d'any a casa d'una família.

Compta les síl·labes de cada vers i digues què et surt?

Té rima? Assonant o consonant? Prova-ho.

Si llegim atentament, veiem que fins al vers 8 no hi ha cap verb conjugat.

Creus que en falten? Quins posaries i on? Com es diu la figura que es correspon a la manca d'algun element en una frase?

Recordes les altres figures que vam estudiar? L'hipèrbaton, l'antítesi i el paral·lelisme, si no, en aquest enllaç les recuperaràs: http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2014/12/un-trimestre-tres-poemas-tema-3-2a.html

Trobes alguna d'aquestes figures al poema? En cas afirmatiu digues quines, on i justifica que ho són.

I ara n'introduïrem una altra: l'enumeració, com el seu nom indica, és  l'agrupació de mots o de grups de mots de manera successiva, units peralguna forma de coordinació i que exposen diversos aspectes d'un tema.

Hi trobem una enumeració o diverses, al poema? On? Quin tema deixen exposat?

Series ara capaç d'explicar en prosa què ens vol transmetre Joana Raspall en aquest poema?                                                                



 Febrer
                                                                 Febrer
                                                      El segon més de l'any
                                                      és curt de talla
                                                      però tè un al·licient 
                                                      per la quitxalla
                                                      i és que quan se li canten 
                                                      les absoltes
                                                      arriba qui sap d'on
                                                      en Carnestoltes.

                                                      Llavors, tant si fa bo,

           com si fa fresca,
           tothom sol preparar-se
           per fer gresca.

           Amb roba vella o nova,
           com qui endreça,
           es prepara amb desfici 
           la disfressa
           per fer cap a la magna
           desfilada
           on la gent cal que vagi 
           ben mudada.

           Es canta es balla es riu
           i es fa tabola;
           la gent per carnaval
           no està mai sola.
           El segon mes de l'any 
           és curt de talla, 
                                                      però diverteix molt
                                                      a la quitxalla.
                                                                 Miquel Martí i Pol.

Poema de febrer: Febrer

Comencem pel poeta, qui és aquest Miquel Martí i Pol? Aquí en trobaràs una mica d'explicació:http://www.miquelmartiipol.cat/autor/biografia/

El poema té un total de vint versos que estan separats en dues estrofes de deu versos cadascuna.

Compta les síl·labes de cada vers i digues què et surt?

Té rima? Assonant o consonant? Prova-ho.

De les figures que hem estudiat fins ara, en trobes alguna? En cas afirmatiu digues quina o quines i justifica que ho siguin.

I ara n'introduïrem una altra: la personificació, que consisteix en l'atribució de qualitats humanes a animals, coses o conceptes.

Hi trobem alguna personificació al poema? Què es personifica, una cosa, un animal o un concepte i on?

Series ara capaç d'explicar en prosa què ens vol transmetre Miquel Martí i Pol en aquest poema?

Març
Març
Oh gran frisament
lluent!
S'acluca l'esguard,
covard…

Ja gosa sortir
el bri.
I ve en l'aire dolç
la pols
que fa, tortejant,
un cant.

Damunt el més pur
futur
que, encara enterrat,
s'esbat,
jo petjo camins
divins,
oh dia roent
de vent,
oh núvol espars
de març!
Josep Carner

Poema de març: Març

Comencem pel poeta, qui és aquest Josep Carner? Tot i que va sortir a l'entrada anterior amb un poema, el vam deixar per a més endavant i potser és ara que ha arribat el moment de parlar-ne. Aquí en trobaràs una mica d'explicació: http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

El poema té un total de vint-i-vuit versos que sembla que estan separats en parts. Cadascuna d'aquestes parts s'anomena estrofa, n'hi ha tres de vuit versos i una de quatre.

Podries definir correctament què és una estrofa?

Compta les síl·labes de cada vers i digues què et surt?

Té rima? Assonant o consonant? Prova-ho.

De les figures que hem estudiat fins ara, en trobes alguna? En cas afirmatiu digues quina o quines i justifica que ho siguin.

I ara n'introduïrem una altra: l'apòstrofe o interpel·lació a un ésser real o personificat present o absent.

Hi trobem alguna apòstrofe al poema? A qui i on?

Series ara capaç d'explicar en prosa què ens vol transmetre Josep Carner aquest poema?

I, ja per acabar, quin dels tres poemes t'ha agradat més i per què?

Després de veure els vostres comentaris, m'he adonat que no sabeu resumir un poema en prosa i com que la majoria heu fet el primer i alguns, poquets, el tercer, jo us passo aquí el resum del segon.
Primer, heu de diferenciar tema, d'argument: el tema és el que es diu en una sola frase: Aquest poema explica què es fa durant el febrer és el tema.
L'argument del poema és molt més llarg i concret, sempre.
Per tant, què explica el segon poema?
El poema "Febrer" explica com és aquest mes i comença a la primera estrofa dient-nos que és el mes més curt de tots (curt de talla), però que com a contrapartida conté una festa que agrada força als més petits: el Carnestoltes.
A la segona estrofa ens diu que quan arriba el Carnestoltes, tothom es prepara, sempre (tan si fa sol com si fa fresca) per fer una bona festa.
A la tercera, el poeta ens explica com la gent es prepara per disfressar-se, diu que alguns aprofiten roba vella i d'altres es fan una disfressa nova, però que tots acabaran anant ben vestits a una gran desfilada.
I al final ens explica què faran a la desfilada (es canta, es balla, es riu i es fa tabola...), i acaba el poema recordant-nos que el mes de febrer és el més curt de tots.

Pel que fa a les figures, també heu d'explicar on són i com. Així si diem, per exemple, en aquest poema hi ha un hipèrbaton, ho hem d'acompanyar amb: el trobem entre els versos 7 i 8, ja que en comptes de dir: "El Carnestoltes arriba qui sap d'on" diu: arriba qui sap d'on, el Carnestoltes".

6a. miniredacció (Tema 5)

Ja estem preparats per fer la sisena miniredacció.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema. 

Recordeu que hem llegit un fragment de L'avar de Molière on Harpagó, l'avar, li preguntava al Mestre Jaume, cuiner i xofer alhora, què hauria de cuinar per vuit o deu persones que havien d'anar a sopar a ca seva aquella mateixa nit, i que el Mestre Jaume, li començava a enumerar el que ell creia que havia de contenir el menú, de la manera següent:

• Caldran quatre potages ben complerts: crema de marisc, escudella de perdiu amb cols verdes, brou de malalt i potatge d'ànec amb naps.
• Entrants: fricassé de pollastre, coca de colomins, lletons de vedella, bull blanc i múrgules.
• Rostit: un gran llom de vedella, tres faisans, tres capons grassos, dotze tudons, dotze pollastres de gra, sis conillets de bosc, dotze perdiganyes, dues dotzenes de guatlles, tres dotzenes d'hortolans…

I acaba amb aquests punts suspensius que ens indiquen que encara no ha acabat de dir tot allò que ell creu necessari per fer un sopar digne.

Doncs a partir d'aquesta llista teniu tres possibles miniredaccions:

La 6a: Busqueu la recepta d'un d'aquests plats i escriviu-la.

La 6b: Aquest és, sense discussió, un àpat massa abundant per a nosaltres. Era normal que al temps que es va escriure l'obra es mengés tant? Per què? Podeu respondre les dues qüestions tot recordant el que la professora us va explicar a la classe de dilluns. (1rA i 1rB). I 

La 6c: Imagineu que us acabeu d'independitzar i per celebrar-ho voleu convidar entre vuit i deu companys de la classe. A qui convidaríeu, i quin menjar els faríeu?

Teniu temps per fer les tres miniredaccions fins abans de Setmana Santa, o sigui fins al dia 27 de març. 

El diàleg. (Tema 5)

Tot i que al llibre de text hi surten un parell de lectures dramàtiques, o sigui, teatrals i, per tant, escrites de manera dialogada, no hi ha cap apartat que es dediqui a explicar-ne les característiques, cosa que vol dir que la informació que aquí teniu és la que trobareu sobre la qüestió.

Quan parlem de diàleg ens podem referir a diverses coses. Aquí en teniu la definició que en fa un diccionari:

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0044754 

Com podeu veure no és, exactament, la definició que necessitem. Ja sabem, esclar, que al teatre, el diàleg és "el col·loqui entre dos personatges o més", que ocupa gairebé tot el text teatral, i que gairebé no en té cap altre tipus.

Podríeu recordar quins altres tipus de text apareixen a una obra de teatre i de quina manera apareixen?

Però si parlem dels altres gèneres literaris, també sabem que poden contenir diàleg: hi ha poesies amb diàleg i, indubtablement, la majoria de contes i novel·les en tenen.

Per què podem fer aquesta segona afirmació?

I com podem definir aquest tipus de diàleg? Doncs ben fàcilment: diàleg és el tros d'un text poètic o narratiu on es dóna veu als personatges. És el que permet que els personatges s'expressin directament.

Però no sempre el trobem transcrit de la mateixa manera, en tenim dues:

• El discurs directe: 

El nen, que n'estava fins al capdamunt de llevar-se tan d'hora, va dir a sa mare:
 - Mama, no tinc ganes d'anar a l'Institut, avui, tinc molta son!-. 
El narrador dóna directament la paraula al personatge que és qui parla, igual que un personatge teatral diria el seu text, semblant a com nosaltres parlem oralment. Per tant, els diàlegs apareixen dramatitzats i separats per una línia de la intervenció del narrador. 
Primer apareix un verb discursiu, després dos punts (:) i, ja a l'altra línia, les paraules que el personatge ha dit, bé entre guionets (- -) bé entre cometes (" ").

• El discurs indirecte:

El nen, que n'estava fins al capdamunt de llevar-se tan d'hora, va dir a sa mare que no tenia ganes d'anar a l'Institut. 
Aquí, el narrador, ens transmet què diuen els personatges, de manera més completa o més resumida, afegint o no comentaris si creu que són necessaris…  ens explica els diàlegs. Primer apareix un verb anomenat de discurs o introductori, després una conjunció que i, al final, el missatge. No hi ha cap canvi de línia.

Moltes vegades ens veiem amb l'obligació de passar d'estil directe a indirecte, per exemple, hem estat sentint una conversa i la volem explicar, llavors, passem d'estil directe (com l'hem sentida) a indirecte (com l'expliquem) i d'una manera espontània, fem una sèries de canvis, que si analitzem, veiem que són força importants:

• Així canviem les persones verbals: potser la conversa que volem explicar la protagonitzaven dos amics, o potser el que expliquem és una conversa que teníem, tant en un cas com en l'altre, hi haurà canvi de persones: "Porta'm la moxilla avui" // "I tu creus que m'ha demanat que li dugui avui la motxilla?" // "I tu creus que li ha dit que li dugui avui la motxilla?" // I tu creus que ahir li va demanar que li dugués la motxilla?
• També pateixen canvis les formes verbals: "Porta'm la motxilla avui" // "I tu creus que m'ha demanat que avui li dugui la motxilla?" // "I tu creus que li ha dit que li dugui avui la motxilla?" //I tu creus que ahir li va demanar que li dugués la motxilla?
• I, òbviament, els pronoms, els adverbis i/o els determinants que hi pugui haver: "Porta'm la motxilla avui" // "I tu creus que m'ha demanat que li dugui  avui la motxilla?" // "I tu creus que li ha dit que li dugui avui la motxilla?" // I tu creus que ahir li va demanar que li portés la motxilla?

Podríeu diferenciar, a les frases anteriors, quins canvis de persona hi ha hagut?

I quin canvis en els verbs?

I, per últim en els pronoms, en els adverbis i en els determinants?

Podríeu explicar el perquè d'aquests canvis?

• Passem a utilitzar els anomenats verbs discursius o introductoris: dir, explicar, declarar, assegurar, negar, respondre, contestar… 
• I necessitem un nexe que enllaça el que s'explica amb el verb introductori: "I em va demanar que li dugués la motxilla".

I ara que ja tenim clar què i com hem de fer les coses, anem a mirar com quedarien en estil indirecte les línies de la 35 a la 43 del text de la pàg 205 del llibre de text:

Llavors Harpagó va ordenar al Mestre Jaume que callés i, immediatament després, que li digués què els caldria per fer un bon àpat. Però en Mestre Jaume estava una mica fart que en Valeri es posés on no el demanaven i va respondre, una mica ofès, que si en Valeri en sabia tant que ja faria ell el menjar amb pocs diners. Llavors, l'Harpagó va insistir i el Mestre Jaume va voler saber quants convidats hi hauria a sopar. L'Harpagó li va respondre que unes vuit o deu persones, però que comptés per vuit, perquè on en menjaven, també en podien menjar deu, i el Valeri va donar-li, de seguida, la raó.

Ha de quedar clar que aquesta no és l'única manera possible de fer-ho bé, però sí que qualsevol manera s'ha d'assemblar a aquesta.

I ara, uns quants exercicis més:

1. Canvia les frases següents: les que estiguin en estil directe a indirecte, i les d'estil indirecte a directe.

1. La Carme m'ha dit que demà no vindrà.
2. Ens han comentat que portéssim roba d'abric.
3. Li van contestar que havia de sortir a les quatre de la tarda.
4. El noi va respondre: "si en Pere no hi va, jo tampoc".
5. L'altre dia va afirmar: "aquest any guanyem el campionat".
6. Aleshores ens vas dir: "calleu, si us plau".

2. Transforma en discurs indirecte el text d'aquest còmic:

I a aquests enllaços hi trobareu alguns exercicis més que podeu fer per practicar:


http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/directe_indirecte/
http://jaumefarres3.blogspot.com.es/2008/01/estil-directe-estil-indirecte.html

alguns

Tot acabant la segona avaluació.

Som a punt d'acabar la segona avaluació, per tant, i perquè ningú tingui dubtes, farem un repàs del que hem o hauríem d'haver fet. De quines coses puntuen i com. De com i d'on sortirà la nota de la segona avaluació:

• Els temes: hem fet el tema 3 (tres poemes i algunes coses sobre la poesia; el teatre, coses bàsiques i alguns autors clàssics; l'apòstrof i la contracció) i el 4 (la descripció i l'ortografia de la b i la v).
• Els controls: n'hem fet tres (les Bruixes, el del tema 3 i el del tema 4)
• Els dossiers: n'hem hagut de donar dos (el del tema 3 i el del tema 4)
• Les miniredaccions: n'hem hagut de fer tres (El meu primer dia a l'Institut, El meu esmorzar preferit i La descripció d'un company o d'un professor)

• Els deures: Els dies que teníeu deures he apuntat si els heu fets o no.
  
• Altres: Cada dia, potser no, però sí que cada dia que me n'he recordat,  us he posat un negatiu o un positiu segons la vostra actitud a classe.

Heu de recordar que si no ho heu lliurat tot, no podeu optar a aprovar l'avaluació i que us he posat com a data màxima, com a dia de tancament de l'avaluació, el dia 13 de març, divendres. Aquest divendres.

També heu de tenir clar que, tot i haver-ho lliurat tot no teniu l'aprovat garantit. L'aprovat el teniu si les mitjanes donen com a resultat una nota igual o més elevada que el cinc.

Ja sabeu, però, per si de cas, us ho recordo, que si aproveu aquesta avaluació, recupereu la següent. 

Sobretot, doncs, repasseu i assegureu-vos que heu fet tot el que havíeu de fer per aconseguir un aprovat o una nota superior per aquesta avaluació i, només en aquest cas, protesteu perquè us sentiu injustament tractats si no l'aconseguiu.