El diàleg. (Tema 5)

Tot i que al llibre de text hi surten un parell de lectures dramàtiques, o sigui, teatrals i, per tant, escrites de manera dialogada, no hi ha cap apartat que es dediqui a explicar-ne les característiques, cosa que vol dir que la informació que aquí teniu és la que trobareu sobre la qüestió.

Quan parlem de diàleg ens podem referir a diverses coses. Aquí en teniu la definició que en fa un diccionari:

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0044754 

Com podeu veure no és, exactament, la definició que necessitem. Ja sabem, esclar, que al teatre, el diàleg és "el col·loqui entre dos personatges o més", que ocupa gairebé tot el text teatral, i que gairebé no en té cap altre tipus.

Podríeu recordar quins altres tipus de text apareixen a una obra de teatre i de quina manera apareixen?

Però si parlem dels altres gèneres literaris, també sabem que poden contenir diàleg: hi ha poesies amb diàleg i, indubtablement, la majoria de contes i novel·les en tenen.

Per què podem fer aquesta segona afirmació?

I com podem definir aquest tipus de diàleg? Doncs ben fàcilment: diàleg és el tros d'un text poètic o narratiu on es dóna veu als personatges. És el que permet que els personatges s'expressin directament.

Però no sempre el trobem transcrit de la mateixa manera, en tenim dues:

• El discurs directe: 

El nen, que n'estava fins al capdamunt de llevar-se tan d'hora, va dir a sa mare:
 - Mama, no tinc ganes d'anar a l'Institut, avui, tinc molta son!-. 
El narrador dóna directament la paraula al personatge que és qui parla, igual que un personatge teatral diria el seu text, semblant a com nosaltres parlem oralment. Per tant, els diàlegs apareixen dramatitzats i separats per una línia de la intervenció del narrador. 
Primer apareix un verb discursiu, després dos punts (:) i, ja a l'altra línia, les paraules que el personatge ha dit, bé entre guionets (- -) bé entre cometes (" ").

• El discurs indirecte:

El nen, que n'estava fins al capdamunt de llevar-se tan d'hora, va dir a sa mare que no tenia ganes d'anar a l'Institut. 
Aquí, el narrador, ens transmet què diuen els personatges, de manera més completa o més resumida, afegint o no comentaris si creu que són necessaris…  ens explica els diàlegs. Primer apareix un verb anomenat de discurs o introductori, després una conjunció que i, al final, el missatge. No hi ha cap canvi de línia.

Moltes vegades ens veiem amb l'obligació de passar d'estil directe a indirecte, per exemple, hem estat sentint una conversa i la volem explicar, llavors, passem d'estil directe (com l'hem sentida) a indirecte (com l'expliquem) i d'una manera espontània, fem una sèries de canvis, que si analitzem, veiem que són força importants:

• Així canviem les persones verbals: potser la conversa que volem explicar la protagonitzaven dos amics, o potser el que expliquem és una conversa que teníem, tant en un cas com en l'altre, hi haurà canvi de persones: "Porta'm la moxilla avui" // "I tu creus que m'ha demanat que li dugui avui la motxilla?" // "I tu creus que li ha dit que li dugui avui la motxilla?" // I tu creus que ahir li va demanar que li dugués la motxilla?
• També pateixen canvis les formes verbals: "Porta'm la motxilla avui" // "I tu creus que m'ha demanat que avui li dugui la motxilla?" // "I tu creus que li ha dit que li dugui avui la motxilla?" //I tu creus que ahir li va demanar que li dugués la motxilla?
• I, òbviament, els pronoms, els adverbis i/o els determinants que hi pugui haver: "Porta'm la motxilla avui" // "I tu creus que m'ha demanat que li dugui  avui la motxilla?" // "I tu creus que li ha dit que li dugui avui la motxilla?" // I tu creus que ahir li va demanar que li portés la motxilla?

Podríeu diferenciar, a les frases anteriors, quins canvis de persona hi ha hagut?

I quin canvis en els verbs?

I, per últim en els pronoms, en els adverbis i en els determinants?

Podríeu explicar el perquè d'aquests canvis?

• Passem a utilitzar els anomenats verbs discursius o introductoris: dir, explicar, declarar, assegurar, negar, respondre, contestar… 
• I necessitem un nexe que enllaça el que s'explica amb el verb introductori: "I em va demanar que li dugués la motxilla".

I ara que ja tenim clar què i com hem de fer les coses, anem a mirar com quedarien en estil indirecte les línies de la 35 a la 43 del text de la pàg 205 del llibre de text:

Llavors Harpagó va ordenar al Mestre Jaume que callés i, immediatament després, que li digués què els caldria per fer un bon àpat. Però en Mestre Jaume estava una mica fart que en Valeri es posés on no el demanaven i va respondre, una mica ofès, que si en Valeri en sabia tant que ja faria ell el menjar amb pocs diners. Llavors, l'Harpagó va insistir i el Mestre Jaume va voler saber quants convidats hi hauria a sopar. L'Harpagó li va respondre que unes vuit o deu persones, però que comptés per vuit, perquè on en menjaven, també en podien menjar deu, i el Valeri va donar-li, de seguida, la raó.

Ha de quedar clar que aquesta no és l'única manera possible de fer-ho bé, però sí que qualsevol manera s'ha d'assemblar a aquesta.

I ara, uns quants exercicis més:

1. Canvia les frases següents: les que estiguin en estil directe a indirecte, i les d'estil indirecte a directe.

1. La Carme m'ha dit que demà no vindrà.
2. Ens han comentat que portéssim roba d'abric.
3. Li van contestar que havia de sortir a les quatre de la tarda.
4. El noi va respondre: "si en Pere no hi va, jo tampoc".
5. L'altre dia va afirmar: "aquest any guanyem el campionat".
6. Aleshores ens vas dir: "calleu, si us plau".

2. Transforma en discurs indirecte el text d'aquest còmic:

I a aquests enllaços hi trobareu alguns exercicis més que podeu fer per practicar:


http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/directe_indirecte/
http://jaumefarres3.blogspot.com.es/2008/01/estil-directe-estil-indirecte.html

alguns