Ara mirarem d'aprendre com separem les paraules en síl·labes. Segur que ja ho heu fet més vegades, esperem que aquesta sigui l'última.
Fixeu-vos en aquest text:
L'es-qui-rol vo-la-dor si-be-ri-à viu als bos-cos bo-re-als ma-durs de l'À-mè-ri-ca del Nord i Eu-rà-si-a, on a-bun-da l'a-vet roig. És més pe-tit que l'es-qui-rol ver-mell, i el seu pe-lat-ge és gris. La pe-cu-li-a-ri-tat d'a-quest a-ni-mal és que es mou, fo-na-men-tal-ment, pla-nant d'un ar-bre a un al-tre, gràci-es a u-na pell flàc-ci-da que con-nec-ta les po-tes del da-vant i les del dar-re-re. Ai-xí pot ar-ri-bar a pla-nar al llarg de 75 m.
 |
| Aurora boreal |
 |
| Esquirol volador siberià |
 |
| Bosc boreal |
 |
| L'alfabet fonètic |
El trobem escrit en alfabet o abecedari romànic, que és el nostre ens l'aprenem quan som petits. Però que no és l'únic que existeix. N'hi ha molts més, fins i tot n'hi ha un que es diu alfabet fonètic que intenta fer correspondre un sol símbol per cada so.
 |
| El nostre alfabet en majúscules |
En el nostre alfabet hi ha els dos tipus de lletra que utilitzem de manera constant: les majúscules, que al text hem destacat amb el color vermell i les minúscules (la resta).
 |
| L'alfabet japonés |
Quan són obligatòries les majúscules?
Hem de tenir molt clar que els noms dels mesos i els de les nacionalitats o llengües no han d'anar amb majúscules si no comencen un text:
Aíxí frases com
Si l'Andrea és italià serà un noi i si és catalana serà una noia.
El setembre no és, precisament, el meu mes preferit.
S'han d'escriure així.
Quina llengua escriu els noms dels mesos i els de les nacionalitats i llengües en majúscules, cosa que fa que sovint ens equivoquem?
De color taronja tenim acolorits els dígrafs.
Què és exactament un dígraf i quina diferència hi ha entre un dígraf i qualsevol altre parella de consonants, com la que tens acolorida en blanc?
Fixa't que el text està separat en síl·labes.
Què és una síl·laba?
Realment és un text sense gaires diftongs, només en trobem 4 (verd).
 |
| Quadre dels diftongs en català |
Tot i que tenim el quadre, que, segurament, l'hem vist més d'una vegada i més de dues, moltes vegades no recordem com podem distingir un diftong, d'un hiat. Per fer-ho sempre bé, només cal que ens fixem en la pronúncia.
Llegiu-vos en aquesta llista de paraules:
noia, història, iogurt, aire, paciència, feina, veí, boira, especial, cuina i ianqui.
En quines la i es pronuncia [i] i en quines la i es pronuncia [j]?
Doncs sempre que la i es pronunciï [j], tenim un diftong.
Ara fem el mateix amb aquestes altres:
mouen, situem, pau, puntualitat, treure, piular, afectuós, pasqua, pingüí, cua.
En quines la u es pronuncia [u] i en quines la u es pronuncia [w]?
Doncs sempre que la u es pronunciï [w], tenim un diftong.
Hem de recordar que aquestes vocals no poden ser mudes, les hem de dir quan llegim, quan parlem, les hem de sentir, quan les diu un altre.
Quines paraules del text anterior tenen vocals mudes? quines vocals són? Per què creus que les escrivim, si no sonen?
De hiats en trobem un més, 5 en total (blau). El hiat és just el contrari d'un diftong: dues vocals juntes que formen dues síl·labes. Si cap d'aquestes dues vocals és una i o una u, segur que tenim un hiat:
aeri, coet, barbacoa, geograf, caoba, teatre...
