Tema 3 (5)

De Lèxic hem fet de nou els sinònims, tema que ja vau fer a segon de primària, cosa que vol dir que us el sabeu sense cap tipus de dubte.

Hem definit què és un sinònim. Hem dit per a què ens serveix i hem vist quins dos tipus de sinònims hi ha. Ens hem adonat també que, perquè dues paraules o expressions siguin sinònimes han de pertànyer a la mateixa categoria gramatical (han de ser dos substantius, dos verbs, dos adverbis...)

Hem sabut que existeixen diccionaris de sinònims, que acostumen a incloure també, els antònims.

Portada d'un diccionari

Exemple del contingut d'un diccionari de sinònims

Arran d'aquest tema, també hem après que la situació comunicativa en què ens trobem condiciona la nostra manera de parlar.

Si saps respondre amb correcció alguna de les preguntes que trobaràs a continuació, obtindràs un positiu per al control de la lliçó 3:

1. Què és un sinònim? Posa'n un parell d'exemples.
2. Quina diferència hi ha entre un sinònim total i un sinònim parcial? Explica-ho amb exemples.
3. Cita tres parelles de frases fetes que siguin sinònimes.
4. Per a què serveixen els sinònims?
5. Quantes maneres de parlar hi ha? Cita-les i explica quines diferències hi ha entre unes i altres.

D'aquí tenim: una part de teoria que vam fer a classe i els exercicis que hi ha a les pàgines 77, 78, 79, 80 i 81.

Tema 3 (4)

Pel que fa a la morfosintaxi hem repassat la definició del substantiu.
I, després, com acostuma a flexionar-se en gènere i  nombre.
Començarem amb el gènere:

Gènere: hem vist que hi ha substantius que tenen gènere, perquè anomenen éssers que també el tenen de manera biològica:

Per exemple, en aquesta foto tenim dues noies (femení) i dos nois (masculí).
Però n'hem trobat d'altres que tenen gènere una mica perquè sí, així, de la mateixa manera que el tomàquet és masculí, la síndria és femenina...

Els noms que tenen masculí i femení, normalment fan el femení afegint una a a la forma masculina:
NOI          NOIA

Cosa que, de vegades, pot ocasionar canvis ortogràfics:
PAGÈS    PAGESA

Però, també hem vist que hi ha altres maneres de fer femenins i masculins.
Que, de vegades, el femení i el masculí no coincideixen ni en una sola lletra:
ONCLE     TIA

Que, d'altres, un mot pot tenir dos significats diferents, segons si és masculí o és femení:

Una clau

Un clau

I que hi ha paraules que de vegades les fem femenines i són masculines i d'altres que les fem masculines i són femenines (normalment ens equivoquem amb les que tenen un gènere diferent en castellà)

Les postres

El pendent

Continuarem amb el nombre:

Nombre: La majoria de substantius tenen singular i plural. El segon es fa a partir del primer, i la manera més corrent de fer-lo és afegint-hi una s, amb els canvis ortogràfics que això pot ocasionar:
cotxe          cotxes
cara           cares
tarja          targes

Hem de tenir present que el plural es fa sempre amb ES i que aquesta regla és de les poques que no té excepcions!!

Si saps explicar amb correcció alguna de les preguntes que trobaràs a continuació, obtindràs un positiu per al tercer control:

1. Què és un substantiu?
2. Cita 2 canvis ortogràfics que poden ocórrer quan fem el femení a partir d'un mot masculí i posa un exemple per a cadascun.
3. Explica altres maneres de fer el femení a partir del masculí. Posa'n un parell d'exemples.
4. Explica quina manera hi ha de fer el masculí a partir del femení i posa'n un parell d'exemples.
5. Digues quins acabaments pot tenir un substantiu invariable pel que fa al gènere.
6. Digues quins tipus de substantius afegeixen el mot "mascle" o "femella" per fer el masculí i el femení respectivament. Posa'n un parell d'exemples.
7. Fes una llista de cinc substantius que tinguin diferent significat si són femenins o masculins. Afegeix el significat que tenen en cada cas. No pot sortir el mot "clau"
8. Fes una llista dels mots que són masculins i que habitualment posem com a femenins. No pot sortir el mot "pendent".
9. Fes una llista dels mots que són femenins i que habitualment posem com a masculins. No pot sortir el mot "postres"
10. Cita les altres maneres de fer plurals i posa un exemple per a cadascuna.
11. Fes una llista de deu paraules invariables en nombre. Explica de quina manera els podem distingir dels que són variables. 

D'aquest apartat hem fet per escrit els exercicis de les pàgines 72,72, 75 i 76.

Tema 3 (3)

Pel que fa a l'ortografia, hem estudiat què passa amb les vocals o i u àtones. Moltes vegades no sabem si hem d'escriure o o u perquè en aquesta posició les pronunciem u. 

Per aquest motiu, necessitem regles d'ortografia i, com que aquestes regles, sempre tenen excepcions, doncs continuem tenint problemes sobre com hem d'escriure algunes paraules que tenen os o us àtones.

Hem estudiat les següents:

• La o i la u àtones a finals dels substantius i dels adjectius.
• La o i la u àtones a final dels verbs.
• La o i la u àtones enmig dels substantius i dels adjectius.
• La o i la u àtones enmig dels verbs.

Amb les seves corresponents excepcions.

També hem après que la u es representa fonèticament:

                                        [u]

Si saps explicar amb correcció alguna de les preguntes que trobaràs a continuació, obtindràs un positiu per al tercer control:

1. Per què necessitem regles d'ortografia per a la o i la u àtones?
2. Quines són les regles que hem estudiat per a la o i la u àtones a finals dels substantius i dels adjectius.
3. Quines són les principals excepcions?
4. Quines són les regles que hem estudiat per a la o i la u àtones a final dels verbs?
5. Quines són les principals excepcions?
6. Quines són les regles que hem estudiat per a la o i la u àtones enmig dels substantius i dels adjectius.
7. Quines són les principals excepcions?
8. Quines són les regles per a la o i la u àtones enmig dels verbs.
9. Quines són les principals excepcions?

D'aquest apartat tenim els exercicis de les pàgines 69 i 70 amb el dictat inclòs, fets a la llibreta o al dóssier.

Tema 3 (2)

Hem aprofitat també per saber qui eren els autors i de què anaven les obres que es citaven a l'exercici 4 de la pàgina 66:

• Cyrano de Bergerac, d'Edmond ROSTAND.

• Otel·lo, de William SHAKESPEARE.

• Tres germanes, d'Anton TXÈKHOV.

• Les dones sàvies, de MOLIÈRE.

• El cafè de la Marina, de Josep Ma de SAGARRA.

• El ventall, de Carlo GOLDONI.

• Maria Rosa, d'Àngel GUIMERÀ.

Si saps explicar amb correcció qui era l'autor (època, nacionalitat i llengua en què escrivia), de què anava una d'aquestes obres, i si era una tragèdia, una comèdia o un drama, també obtindràs un positiu per al control de la lliçó 3.

D'aquest apartat hem fet el resum de qui eren aquests autors, de què anaven aquestes obres i a quin gènere teatral pertanyien.

Tema 3 (1)

El tema 3 l'hem començat amb la lectura dramatitzada d'un fragment d'una obra de teatre: El Retaule del flautista de Jordi TEIXIDOR.
Com hem pogut veure, es tracta d'una continuació del conte popular: El flautista d'Hamelín.

A partir d'aquesta lectura, hem repassat què és la dramàtica o el teatre i hem vist que és l'únic gènere literari que té la intenció expressa de ser representat, cosa que implica que ha de comptar amb una sèrie d'elements que no necessiten la resta de gèneres i que trobareu en el següent enllaç

També hem estudiat els principals gèneres teatrals:
La tragèdia: que va néixer a Grècia, però que ha sofert força canvis. Actualment considerem que una obra teatral és una tragèdia quan ens mostra una història trista, plena de problemes i  situacions dificils, que no pot acabar bé. Normalment, en una tragèdia, moren molts personatges i, al final, els principals també ho fan.
El drama que, com la tragèdia, planteja una situació conflictiva a la qual s'han d'enfrontar els protagonistes, tot i que, de vegades, té alguns trossos que són amables, tendres, graciosos... Acostuma a acabar bé. Durant el transcurs del drama hi pot haver morts, però el final és esperançador.
La comèdia que ens explica una història entretinguda, amb obstacles que s'han de superar i se superen, amb moments graciosos i amb un final feliç. La comèdia està pensada perquè el públic s'hi entretingui.

Hem destacat, o ho hauríem hagut de fer, que hi ha molts altres gèneres que poden tenir relació amb els tres anteriors, poden barrejar-los i que, a més, tenen característiques pròpies. 

Hem vist els diversos tipus de text que hi ha a una obra de teatre:

• Els noms dels personatges, que trobem a l'inici de l'obra, normalment amb algun tret que els identifica; i davant de cada intervenció que tenen, sempre escrits en majúscules.
• Les acotacions, que són davant, al mig o al final de la intervenció d'un personatge i ens indiquen com ha de dir el missatge, si ha de fer algun gest, si surt o entra, quina entonació ha d'utilitzar... i que s'escriuen sempre entre parèntesi i amb lletra cursiva.
• El diàleg: les paraules que els actors s'han d'aprendre de memòria i que s'escriuren sempre en estil directe.

I les diverses parts de què consta un text teatral.

Finalment hem arribat a la conclusió que actualment podem considerar que, al costat del teatre, hi ha altres formats que tenen les mateixes característiques.

Si saps explicar amb correcció alguna de les preguntes que trobaràs a continuació, obtindràs un positiu per al tercer control:

1. Digues un dels elements que és necessari en la dramàtica i comenta si el vam explicar o no a classe.
2. Investiga com acaba el Retaule del Flautista de Jordi TEIXIDOR i raona si es tracta d'una comèdia, una tragèdia o un drama.
3. Posa un exemple d'acotació, d'intervenció d'un personatge, digues de quina obra teatral l'has tret i quina és la seva funció.
4. Posa un exemple de la fitxa de personatges d'una obra teatral i digues de quina obra teatral l'has treta.
5. Digues quines són les parts de què consta un text teatral i explica-les.
6. Digues quins són els formats que podem considerar que tenen les mateixes característiques del teatre i per què.
7. Cita un parell d'aquests altres gèneres teatrals que existeixen i explica'n un parell de característiques.
8. Quins són els formats que tenen unes característiques semblants a les del teatre? Cita'ls i comenta'n les diferències.

D'aquest apartat no vam fer cap exercici, ni hem de tenir res apuntat al dossier.

Com serà el segon control?

Abans de començar a explicar l'estructura del control, et recordo que gairebé tan important com què poses és com ho poses. Perquè una resposta sigui considerada correcta, has de redactar-la amb frases senceres. 

Per exemple, si hi ha una pregunta que demana: Qui és el protagonista del fragment que acabes de llegir?

La resposta correcta serà: El protagonista del fragment que acabo de llegir és __________ (i aquí hi posaries el seu nom). Si responguessis amb el nom i prou, tindries una part de la puntuació. No tota.

El control tindrà  4 apartats:

1. Hi haurà un dictat, del qual es farà alguna pregunta de comprensió lectora i altres que tindran a veure amb el que hem estudiat dels camps semàntics i del lèxic.

2. Hi sortirà un poema, del qual s'haurà d'assenyalar la rima i dir si és consonant o assonant i per què.

3. De la vocal neutra, s'hauran de fer exercicis, tant d'ortografia (posa "a" o "e" segons convingui), com d'assenyalar les vocals neutres que conté una paraula (subratlla i representa fonèticament les vocals neutres que trobis a les paraules següents).

4. De les llengües romàniques es podrà demanar per què es diuen així, com van formar-se, quines es parlen a la península ibèrica...

Ja hem acabat el tema 2 (6)

I, per acabar la lliçó, hem treballat les paraules dels objectes, mobles, estris... que podem trobar dins d'una casa.
Sembla que no hem tingut massa problemes de vocabulari, només destacarem les paraules:

bateria de cuina

setrilleres

estora

PDA

porró

placa solar

penja-robes de nit

llar de foc

I, pel que fa a aquesta part, no tenim cap pregunta a fer.

Ja hem acabat el tema 2 (5)

També hem fet una mica d'història de la nostra llengua i de les que es parlen al nostre voltant i hem après:

• Què és una llengua romànica i per què s'anomena així.
• Quantes llengües romàniques es parlen a la península ibèrica.
• Quina llengua es parla a la península ibèrica que no és romànica.
• Quines llengües es parlaven a la península ibèrica abans que els romans arribessin.
• Per què van començar a formar-se les llengües romàniques.
• I quines influències han rebut i reben les diverses llengües romàniques quan s'estaven formant i quan ja es parlaven.

Si sabeu explicar amb correcció i de manera completa algun dels punts anteriors, podreu obtenir un positiu.

En el mapa que teniu a baix, podeu mirar l'evolució de les diverses llengües que es parlen o s'han parlat, a la península.

Ja hem acabat el tema 2 (4)

De lèxic hem estudiat què és un camp semàntic, què és un hiperònim i què és un hipònim i hem treballat les tres coses.

Si sabeu definir els tres termes i relacionar-los bé, obtindreu un positiu. Podeu fer-ho ajudant-vos amb exemples.  

Ja hem acabat el tema 2 (3)

De morfosintaxi hem fet ben poca cosa. Només hem definit què és un sintagma i no de la manera que ho feia el llibre, sinó d'una manera més senzilla.

Si sabeu definir "sintagma" de la manera que ho vam fer a classe i podeu posar-ne algun exemple, obtindreu un positiu.

Ja hem acabat el tema 2 (2)

Continuem ara amb l'ortografia.
D'ortografia hem treballat la vocal neutra i hem après:

• Que la vocal neutra de vegades s'escriu amb "e" i d'altres amb "a", cosa que fa que necessitem algunes regles d'ortografia que ens ajudin a saber quina de les vocals hem d'escriure.
• Que, tot i que s'assembla més a la "a", quan la pronunciem, que a la "e", té un so diferent i es representa amb un símbol que sembla una "e" a l'inrevés:

• Que algunes de les regles d'ortografia no tenen excepcions, però d'altres sí.
• Que hi ha paraules que de vegades s'escriuen amb "a" i els seus plurals o derivats amb "e", per culpa de la consonant que tenen davant: platja  //  platges; començar // comencem...

Si sabeu posar una de les regles que podem utilitzar, amb les seves excepcions, si en té, i amb algun exemple que la il·lustri, podreu obtenir un positiu.

Ja hem acabat el 2n tema (1)

Ja hem acabat el 2n tema i ara toca puntualitzar quines coses hi hem après. Començarem amb les lectures. 
Vam llegir un total de 10 poemes, entre els que hi havia a l'inici de la lliçó i els que vam trobar als exercicis.
Dels poemes hem après: 

• A definir-los i a distingir-los d'altres tipus de textos.
• Ara sabem què és un vers i què és una estrofa.
• I també sabem mirar si una rima és assonant o consonant i per què.

Cada poema estava signat pel seu autor. D'aquesta manera hem sabut diversos noms de poetes catalans que van escriure durant el segle XX: Josep Carner, Guerau de Liost, Tomàs Garcés, Màrius Torres, Clementina Arderiu i Joan Vinyoli.

Ara mira aquests poemes i digues si tenen rima assonant o consonant i per què. Si ho fas bé amb un dels dos poemes, obtindràs un positiu.

Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.

Joan Maragall

Perquè es distregui del fred

el dia de la nevada

àngels fan al son d’hivern

un coixí de plomes d’ala.

Josep Maria López Picó

També ens hem trobat amb vocabulari que no coneixíem, com:

Al poema La cigonya: bat, fel, recaptar, beneir.

Al poema El ximpanzè: nat, filosop, bon jan, minvada.

Al poema El camell: estreps, carregar els neulers, escalfeïts, cercar, jamai.

Al poema El rinoceront: embalum, desvergonyit, esmicolar.

Al poema El corb: recel, davallada, tafaners, glatits.

Al poema Corranda: neguitejar.

Al poema Al vol: obirar, entelat, planisferi.

Al poema Cançó del port: gallardets, llantió, tràngol, llanguir, lluïssor, deixondir, lluernes, trèmula, gallarets.

Al poema En la tomba d'un esquirol: mercenària, reclòs, pregària, pregària.

Al poema Damunt l'altura: resplendent, harmonia, vessar, declinar, ponentina, anhel.

i, per acabar:

Al poema Font de Sant Marçal: Déu te guard, seny, pedrís, clapissat, falzia, rajolí, fullaca, congriar-se, ullada, planyent.

Si saps definir correctament tres d'aquestes paraules, obttindràs un positiu.

Com serà el primer control?

Abans de començar a explicar l'estructura del control, et recordo que gairebé tan important com què poses és com ho poses. Perquè una resposta sigui considerada correcta, has de redactar-la amb frases senceres. 

Per exemple, si hi ha una pregunta que demana: Qui és el protagonista del fragment que acabes de llegir?

La resposta correcta serà: El protagonista del fragment que acabo de llegir és __________ (i aquí hi posaries el seu nom). Si responguessis amb el nom i prou, tindries una part de la puntuació. no tota.

El control tindrà 3 apartats:

• Comprensió lectora i gèneres literaris (la narrativa): on hi haurà un text del qual se't faran un parell de preguntes de comprensió i un parell de preguntes sobre el gènere al qual pertany.

• Ortografia. Les majúscules i les minúscules. La síl·laba: on hauràs de respondre preguntes sobre com s'ordenen les paraules alfabèticament, com se separen les síl·labes d'una paraula, assenyala dígrafs, hiats o diftongs, com es lletreja una paraula...

• Lèxic. La definició: on hauràs de saber assenyalar almenys 4 parts d'una paraula definida en un diccionari, possiblement hauràs de respondre alguna cosa sobre els diccionaris i sortirà una pregunta de lèxic del cos humà.

Recorda que hem après conceptes bàsics, mentre hem estudiat la lliçó: què és un sinònim, un antònim, un hiperònim, un antropònim, un gentilici, un topònim... i que pots trobar-te que n'has de definir algun.

Ja hem acabat el primer tema (4)

De lèxic hem treballat, d'una  banda, el diccionari (els tipus de diccionaris que hi ha), la definició (què és i com la trobem disposada al diccionari, amb els noms de cadascuna de les parts) i, mentre fèiem això han sorgit les paraules: sinònim, antònim i hiperònim.


També hem parlat dels diccionaris electrònics i, al llibre, n'apareixien algunes adreces:
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

http://www.grec.net/cgibin/mlt00.pgm

A més, hi havia una adreça que permetia trobar una llista de diccionaris:
http://www.6.gencat.net/llengcat/altres/diccionaris.htm


Mira alguna d'aquestes webs i descriu què hi trobes.
Defineix sinònim
Defineix antònim
Defineix hiperònim
Busca la definició de "corda" a un diccionari i digues com es diu cadascun dels apartats que hi trobes.

I, de l'altra, hem estudiat com es diuen les parts del cos humà. La majoria ja les sabíem, però algunes no teníem ni idea de ocm es deien, destaco les que van ocasionar més dubtes i les podeu definir:

1. llombrígol
2. maluc
3. aixella
4. menovell
5. polze
6. engonal
7. barra
8. dit anular
9. espatlla
10. nariu
11. ris
12. anca
13. natja
14. mostatxo
15. faç
16. templa
17. ratlla
18. clenxa
19. badiu
20. castanya
21. pitrera
22. lòbul
23. nineta
24. mugró
25. sacsó

Ja hem acabat el primer tema (3)

D'ortografia hem repassat unes qüestions tan senzilles com:

• L'alfabet: hem recordat quantes lletres tenia l'alfabet català (26), com les trobem ordenades, com es diuen i hem fet pràctiques de lletrejar paraules.
• De la síl·laba hem recordat:

1. La seva definició. 
2. Què era un dígraf i quins no es poden separar.
3. Què era un diftong i la diferència entre diftong creixent i diftong decreixent.
4. Què era un hiat.
5. Quina diferència hi ha entre una síl·laba tònica i una síl·laba àtona.
6. Què era un monosíl·lab tònic i què era un monosíl·lab àton.

• De les majúscules i minúscules hem recordat:

1. En quins casos escrivim un mot o paraula en majúscules.
2. En quins casos escrivim un mot o paraula en minúscules.

Això ens ha permès saber a més, què és un antropònim i què és un topònim.

Si saps respondre alguna de les preguntes que hi ha a continuació, de manera correcta, tindràs un positiu:

1. Per què la "ç" no compta com a lletra a l'alfabet?
2. Què és una síl·laba? Quins dos tipus de síl·labes hi ha i en què es diferencien.
3. Què és un diftong? Quants tipus n'hi ha? Per què es diuen així? 
4. Quan hem d'escriure obligatòriament majúscules?
5. Què és un monosíl·lab? Posa un exemple de monosíl·lab àton i un de monosíl·lab tònic.
6. Què és un antropònim? Posa'n un exemple.
7. Què és un topònim? Posa'n un exemple.

Ja hem acabat el primer tema (2)

Ara continuarem amb els gèneres literaris:
Hem après que, quan parlem de literatura ens referim a tres grans gèneres:

• La Dramàtica o el teatre
• La Lírica o la poesia
• La Narrativa o la novel·la, el conte, el còmic, la llegenda...

També hem aprofitat per investigar qui eren alguns dels autors que es citaven, concretament hem xerrat de:

Joan Maragall: autor català conegut sobretot com a poeta.
Àngel Guimerà: autor català conegut sobretot com a dramaturg.
Lewis Carroll: autor britànic conegut sobretot per la seva novel·la Alícia al país de les meravelles.
William Shakespeare: autor britànic conegut sobretot com a dramaturg.
Jacint Verdaguer: autor català conegut sobretot com a poeta i pels seus dos poemes narratius: L'Atlàntida i El Canigó.
Josep Ma de Sagarra: autor català conegut sobretot com a poeta i com a dramaturg.

De la narrativa hem sabut que és el gènere literari, gairebé sempre escrit en prosa, tot i que de vegades el podem trobar en vers, que s'escriu per explicar-nos una història, de vegades basada en la realitat, de vegades completament imaginària.

Que acostuma a respondre les preguntes:
qui: els personatges que van sortint a la història.
què: quines coses passen.
per què: quines són les raons del que s'explica.
com: de quina manera evoluciona la història.
on: quins espais surten a la història.
quan: a quina època i durant quant temps passa tot el que llegim.

I que té un personatge que surt sempre que anomenem narrador que pot explicar-nos la història des de fora (en tercera persona) i llavors l'anomenem extern o que ho fa des de dintre (en primera persona) i llavors l'anomenem intern.

1

2

3

4

5

6

Saps alguna cosa més de la resta de personatges que surten a una història narrada? Si les saps i vols aconseguir un positiu, afegeix-les ben redactades com a comentari de l'entrada i jo et diré si l'has aconseguit o no i per què.

Saps qui és cadascú dels que surten a les fotos? Identifica'ls tots bé i pots aconseguir un positiu.