Ja hem acabat el 2n tema i ara toca puntualitzar quines coses hi hem après. Començarem amb les lectures.
Vam llegir un total de 10 poemes, entre els que hi havia a l'inici de la lliçó i els que vam trobar als exercicis.
Dels poemes hem après:
Vam llegir un total de 10 poemes, entre els que hi havia a l'inici de la lliçó i els que vam trobar als exercicis.
Dels poemes hem après:
- A definir-los i a distingir-los d'altres tipus de textos.
- Ara sabem què és un vers i què és una estrofa.
- I també sabem mirar si una rima és assonant o consonant i per què.
Cada poema estava signat pel seu autor. D'aquesta manera hem sabut diversos noms de poetes catalans que van escriure durant el segle XX: Josep Carner, Guerau de Liost, Tomàs Garcés, Màrius Torres, Clementina Arderiu i Joan Vinyoli.
Ara mira aquests poemes i digues si tenen rima assonant o consonant i per què. Si ho fas bé amb un dels dos poemes, obtindràs un positiu.
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.
Joan Maragall
Perquè es distregui del fred
el dia de la nevada
àngels fan al son d’hivern
un coixí de plomes d’ala.
Josep Maria López Picó
També ens hem trobat amb vocabulari que no coneixíem, com:
Al poema La cigonya: bat, fel, recaptar, beneir.
Al poema El ximpanzè: nat, filosop, bon jan, minvada.
Al poema El camell: estreps, carregar els neulers, escalfeïts, cercar, jamai.
Al poema El rinoceront: embalum, desvergonyit, esmicolar.
Al poema El corb: recel, davallada, tafaners, glatits.
Al poema Corranda: neguitejar.
Al poema Al vol: obirar, entelat, planisferi.
Al poema Cançó del port: gallardets, llantió, tràngol, llanguir, lluïssor, deixondir, lluernes, trèmula, gallarets.
Al poema En la tomba d'un esquirol: mercenària, reclòs, pregària, pregària.
Al poema Damunt l'altura: resplendent, harmonia, vessar, declinar, ponentina, anhel.
i, per acabar:
Al poema Font de Sant Marçal: Déu te guard, seny, pedrís, clapissat, falzia, rajolí, fullaca, congriar-se, ullada, planyent.
Si saps definir correctament tres d'aquestes paraules, obttindràs un positiu.
Recel:-Una persona té recel d'algú o d'alguna cosa si no se'n fia i li desperta sospites. Quan se'ns acosta un desconegut, sentim una mica de recel. Si et fan por els gossos, els miraràs amb recel.
ResponEliminaTafaners:-Que tafaneja. Una persona tafanera a vegades espia què fan els altres. A les persones educades i discretes, no els agraden els tafaners.
Harmonia:-Hi ha harmonia entre dues o més coses si combinen bé, si fan una sensació agradable. Podem parlar de l'harmonia de colors i de formes d'un paisatge.
Sara Molés
No hi ha faltes i les definicions són correctes. Tens el positiu :)
ResponElimina-Pedrís: Banc, seti de pedra o de maons.
ResponElimina-Declinar: Separar-se o desviar-se d'una direcció determinada.
-Ullada:Cop d'ull.
Anabel Martínez.
1rC
-Esmicolar: Tallar una cosa a trossos petits.
ResponElimina-Davallada: Fet d'anar d'un lloc o d'un nivell més alt a un de més baix.
-Seny: Capacitat de pensar i considerar les situacions i circumstàncies per distingir el que està bé del que està malament i actuar de forma correcta.
Cristina Plaza. 1rC
Anabel: recorda que sEIENT és així i no com ho has posat, la resta està ben escrit i les definicions són correctes. Tens el positiu. :)
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCristina: L'escrit no té faltes i les definicions són correctes. Tens el positiu. :)
ResponElimina-Cercar: Fer alguna cosa per trobar a algú o alguna cosa.
ResponElimina-Mercenària: Dit d'una tropa: Que per estipendi serveix a la guerra a un poder estranger.
-Beneir: Consagrar al culte diví alguna cosa, mitjançant determinada cerimònia.
Bé, José Antonio, i sense cap falta, tens el positiu.
ResponElimina