Tema 3 (2)

Hem aprofitat també per saber qui eren els autors i de què anaven les obres que es citaven a l'exercici 4 de la pàgina 66:

• Cyrano de Bergerac, d'Edmond ROSTAND.

• Otel·lo, de William SHAKESPEARE.

• Tres germanes, d'Anton TXÈKHOV.

• Les dones sàvies, de MOLIÈRE.

• El cafè de la Marina, de Josep Ma de SAGARRA.

• El ventall, de Carlo GOLDONI.

• Maria Rosa, d'Àngel GUIMERÀ.

Si saps explicar amb correcció qui era l'autor (època, nacionalitat i llengua en què escrivia), de què anava una d'aquestes obres, i si era una tragèdia, una comèdia o un drama, també obtindràs un positiu per al control de la lliçó 3.

D'aquest apartat hem fet el resum de qui eren aquests autors, de què anaven aquestes obres i a quin gènere teatral pertanyien.

Tema 3 (1)

El tema 3 l'hem començat amb la lectura dramatitzada d'un fragment d'una obra de teatre: El Retaule del flautista de Jordi TEIXIDOR.
Com hem pogut veure, es tracta d'una continuació del conte popular: El flautista d'Hamelín.

A partir d'aquesta lectura, hem repassat què és la dramàtica o el teatre i hem vist que és l'únic gènere literari que té la intenció expressa de ser representat, cosa que implica que ha de comptar amb una sèrie d'elements que no necessiten la resta de gèneres i que trobareu en el següent enllaç

També hem estudiat els principals gèneres teatrals:
La tragèdia: que va néixer a Grècia, però que ha sofert força canvis. Actualment considerem que una obra teatral és una tragèdia quan ens mostra una història trista, plena de problemes i  situacions dificils, que no pot acabar bé. Normalment, en una tragèdia, moren molts personatges i, al final, els principals també ho fan.
El drama que, com la tragèdia, planteja una situació conflictiva a la qual s'han d'enfrontar els protagonistes, tot i que, de vegades, té alguns trossos que són amables, tendres, graciosos... Acostuma a acabar bé. Durant el transcurs del drama hi pot haver morts, però el final és esperançador.
La comèdia que ens explica una història entretinguda, amb obstacles que s'han de superar i se superen, amb moments graciosos i amb un final feliç. La comèdia està pensada perquè el públic s'hi entretingui.

Hem destacat, o ho hauríem hagut de fer, que hi ha molts altres gèneres que poden tenir relació amb els tres anteriors, poden barrejar-los i que, a més, tenen característiques pròpies. 

Hem vist els diversos tipus de text que hi ha a una obra de teatre:

• Els noms dels personatges, que trobem a l'inici de l'obra, normalment amb algun tret que els identifica; i davant de cada intervenció que tenen, sempre escrits en majúscules.
• Les acotacions, que són davant, al mig o al final de la intervenció d'un personatge i ens indiquen com ha de dir el missatge, si ha de fer algun gest, si surt o entra, quina entonació ha d'utilitzar... i que s'escriuen sempre entre parèntesi i amb lletra cursiva.
• El diàleg: les paraules que els actors s'han d'aprendre de memòria i que s'escriuren sempre en estil directe.

I les diverses parts de què consta un text teatral.

Finalment hem arribat a la conclusió que actualment podem considerar que, al costat del teatre, hi ha altres formats que tenen les mateixes característiques.

Si saps explicar amb correcció alguna de les preguntes que trobaràs a continuació, obtindràs un positiu per al tercer control:

1. Digues un dels elements que és necessari en la dramàtica i comenta si el vam explicar o no a classe.
2. Investiga com acaba el Retaule del Flautista de Jordi TEIXIDOR i raona si es tracta d'una comèdia, una tragèdia o un drama.
3. Posa un exemple d'acotació, d'intervenció d'un personatge, digues de quina obra teatral l'has tret i quina és la seva funció.
4. Posa un exemple de la fitxa de personatges d'una obra teatral i digues de quina obra teatral l'has treta.
5. Digues quines són les parts de què consta un text teatral i explica-les.
6. Digues quins són els formats que podem considerar que tenen les mateixes característiques del teatre i per què.
7. Cita un parell d'aquests altres gèneres teatrals que existeixen i explica'n un parell de característiques.
8. Quins són els formats que tenen unes característiques semblants a les del teatre? Cita'ls i comenta'n les diferències.

D'aquest apartat no vam fer cap exercici, ni hem de tenir res apuntat al dossier.

Com serà el segon control?

Abans de començar a explicar l'estructura del control, et recordo que gairebé tan important com què poses és com ho poses. Perquè una resposta sigui considerada correcta, has de redactar-la amb frases senceres. 

Per exemple, si hi ha una pregunta que demana: Qui és el protagonista del fragment que acabes de llegir?

La resposta correcta serà: El protagonista del fragment que acabo de llegir és __________ (i aquí hi posaries el seu nom). Si responguessis amb el nom i prou, tindries una part de la puntuació. No tota.

El control tindrà  4 apartats:

1. Hi haurà un dictat, del qual es farà alguna pregunta de comprensió lectora i altres que tindran a veure amb el que hem estudiat dels camps semàntics i del lèxic.

2. Hi sortirà un poema, del qual s'haurà d'assenyalar la rima i dir si és consonant o assonant i per què.

3. De la vocal neutra, s'hauran de fer exercicis, tant d'ortografia (posa "a" o "e" segons convingui), com d'assenyalar les vocals neutres que conté una paraula (subratlla i representa fonèticament les vocals neutres que trobis a les paraules següents).

4. De les llengües romàniques es podrà demanar per què es diuen així, com van formar-se, quines es parlen a la península ibèrica...

Ja hem acabat el tema 2 (6)

I, per acabar la lliçó, hem treballat les paraules dels objectes, mobles, estris... que podem trobar dins d'una casa.
Sembla que no hem tingut massa problemes de vocabulari, només destacarem les paraules:

bateria de cuina

setrilleres

estora

PDA

porró

placa solar

penja-robes de nit

llar de foc

I, pel que fa a aquesta part, no tenim cap pregunta a fer.

Ja hem acabat el tema 2 (5)

També hem fet una mica d'història de la nostra llengua i de les que es parlen al nostre voltant i hem après:

• Què és una llengua romànica i per què s'anomena així.
• Quantes llengües romàniques es parlen a la península ibèrica.
• Quina llengua es parla a la península ibèrica que no és romànica.
• Quines llengües es parlaven a la península ibèrica abans que els romans arribessin.
• Per què van començar a formar-se les llengües romàniques.
• I quines influències han rebut i reben les diverses llengües romàniques quan s'estaven formant i quan ja es parlaven.

Si sabeu explicar amb correcció i de manera completa algun dels punts anteriors, podreu obtenir un positiu.

En el mapa que teniu a baix, podeu mirar l'evolució de les diverses llengües que es parlen o s'han parlat, a la península.

Ja hem acabat el tema 2 (4)

De lèxic hem estudiat què és un camp semàntic, què és un hiperònim i què és un hipònim i hem treballat les tres coses.

Si sabeu definir els tres termes i relacionar-los bé, obtindreu un positiu. Podeu fer-ho ajudant-vos amb exemples.  

Ja hem acabat el tema 2 (3)

De morfosintaxi hem fet ben poca cosa. Només hem definit què és un sintagma i no de la manera que ho feia el llibre, sinó d'una manera més senzilla.

Si sabeu definir "sintagma" de la manera que ho vam fer a classe i podeu posar-ne algun exemple, obtindreu un positiu.

Ja hem acabat el tema 2 (2)

Continuem ara amb l'ortografia.
D'ortografia hem treballat la vocal neutra i hem après:

• Que la vocal neutra de vegades s'escriu amb "e" i d'altres amb "a", cosa que fa que necessitem algunes regles d'ortografia que ens ajudin a saber quina de les vocals hem d'escriure.
• Que, tot i que s'assembla més a la "a", quan la pronunciem, que a la "e", té un so diferent i es representa amb un símbol que sembla una "e" a l'inrevés:

• Que algunes de les regles d'ortografia no tenen excepcions, però d'altres sí.
• Que hi ha paraules que de vegades s'escriuen amb "a" i els seus plurals o derivats amb "e", per culpa de la consonant que tenen davant: platja  //  platges; començar // comencem...

Si sabeu posar una de les regles que podem utilitzar, amb les seves excepcions, si en té, i amb algun exemple que la il·lustri, podreu obtenir un positiu.

Ja hem acabat el 2n tema (1)

Ja hem acabat el 2n tema i ara toca puntualitzar quines coses hi hem après. Començarem amb les lectures. 
Vam llegir un total de 10 poemes, entre els que hi havia a l'inici de la lliçó i els que vam trobar als exercicis.
Dels poemes hem après: 

• A definir-los i a distingir-los d'altres tipus de textos.
• Ara sabem què és un vers i què és una estrofa.
• I també sabem mirar si una rima és assonant o consonant i per què.

Cada poema estava signat pel seu autor. D'aquesta manera hem sabut diversos noms de poetes catalans que van escriure durant el segle XX: Josep Carner, Guerau de Liost, Tomàs Garcés, Màrius Torres, Clementina Arderiu i Joan Vinyoli.

Ara mira aquests poemes i digues si tenen rima assonant o consonant i per què. Si ho fas bé amb un dels dos poemes, obtindràs un positiu.

Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.

Joan Maragall

Perquè es distregui del fred

el dia de la nevada

àngels fan al son d’hivern

un coixí de plomes d’ala.

Josep Maria López Picó

També ens hem trobat amb vocabulari que no coneixíem, com:

Al poema La cigonya: bat, fel, recaptar, beneir.

Al poema El ximpanzè: nat, filosop, bon jan, minvada.

Al poema El camell: estreps, carregar els neulers, escalfeïts, cercar, jamai.

Al poema El rinoceront: embalum, desvergonyit, esmicolar.

Al poema El corb: recel, davallada, tafaners, glatits.

Al poema Corranda: neguitejar.

Al poema Al vol: obirar, entelat, planisferi.

Al poema Cançó del port: gallardets, llantió, tràngol, llanguir, lluïssor, deixondir, lluernes, trèmula, gallarets.

Al poema En la tomba d'un esquirol: mercenària, reclòs, pregària, pregària.

Al poema Damunt l'altura: resplendent, harmonia, vessar, declinar, ponentina, anhel.

i, per acabar:

Al poema Font de Sant Marçal: Déu te guard, seny, pedrís, clapissat, falzia, rajolí, fullaca, congriar-se, ullada, planyent.

Si saps definir correctament tres d'aquestes paraules, obttindràs un positiu.