3a miniredacció (2a Avaluació, Tema 3)

Ja estem preparats per fer la tercera miniredacció.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema: El meu primer dia a l'Institut. Tots hem tingut un primer dia a l'Institut, de vegades el primer dia ha coincidit amb el primer dia de classe, de vegades hi havíem passat abans perquè hi vivim a prop, o perquè anàvem al col·legi del costat. Però sempre hi ha un dia que consideres que va ser el teu primer, perquè és aquell en què tens consciència que comences a venir i que després d'ell en seguiran molts més.
El meu fa molt i molt de temps que va passar i el recordo perquè també va ser el primer dia que vaig començar a conduir de manera seriosa, després de molts anys de tenir carnet:

Em feia molta por, però ho havia de fer, jo sola, per primera vegada, agafava el cotxe i anava a treballar. Faria aquell camí que havia assajat uns quants dies abans amb l'ajut d'un copilot. Vaig sortir bé, vaig mirar a dreta i a esquerra i ja era // al carrer, com una conductora més. Vaig baixar per Via Laietana, molt a poc a poc, i amb molta cura amb els semàfors i després vaig agafar el passeig de Colom fins que vaig sortir pel cinturó de litoral.
El cinturó del litoral era ple de camions, que anaven més ràpids que jo i que se m'enganxaven i em feien passar molta por. Aquell primer dia, el camí se'm va fer llarguíssim, a cada cediu el pas suava, a cada semàfor em parava, cada corba que trobava pensava que no la sabria fer. 
Però vaig arribar, vaig aparcar el cotxe a dintre de l'Institut, perquè encara es podia, i, quan vaig sortir-ne, les cames em tremolaven. Vaig passar per secretaria i vaig trucar a casa per dir que havia arribat bé, tampoc hi havia mòbils i no podia fer-los servir. Després vaig començar les classes i no vaig tornar a patir fins que va ser l'hora de tornar a casa. Per què m'havia tocat un Institut tan lluny de l'estació de tren?

Recordeu que l'últim dia per donar-la és el dia 22 de desembre, l'últim dia abans de començar les vacances.

Un trimestre, tres poemes (2a Avaluació, Tema 3)

Ara que hem acabat el trimestre i estem iniciant el següent, farem un descans i ens "regalarem" tres poemes, un per cadascun dels mesos que portem junts ;)

Poema d'octubre:

Aigua d'octubre
S'obren en el capvespre 
flors de paraigües.
Arriba dalt la barca
un breu amor de fulles.
          Miquel Desclot

                                                                                 Poema de novembre:

La florista de Sant Vicenç dels Horts

envia crisantems als vius i als morts.
Als morts, els de colors vius
i als altres els més ombrius,
perquè els guardin a l'àlbum de records.
          Miquel Desclot

Poema de desembre:
Matí d'hivern                                                                 

En mon jardí hi ha un poc de neu en un massís
de violetes. Dolç, rentat, el cel és llis:
el sol sembla d'argent. Mig corren tres donzelles
humils, rient - rient del fred. Fins a les celles
va embolcallat un clergue pàl·lid, suau, estret.
(Oh Déu, ¿per què simulen els clergues tant de 
               fred?)
Al camp, la jugadora de tennis, ben cossada
pel jersei blanc, somriu, pensant a l'avançada
com fugirà - d'uns quants vinclaments 
                exquisits -
la cremoreta gèlida del capciró dels dits.
           Josep Carner

Quin dels tres poemes t'agrada més i per què?

Va, estudiem-los una miqueta més, parlem-ne:

Poema d'octubre: Aigua d'octubre
Comencem pel poeta, qui és aquest Miquel Desclot? Aquí en trobaràs una mica d'explicació: http://blocs.xtec.cat/desclot/
Si llegim el poema ens trobem que és molt breu, només quatre versos i que sembla que ens vol descriure un vespre plujós d'octubre.
Com hem de comptar les síl·labes de cada vers?
Té rima aquest petit poema? Provem-ho.

Si ordenéssim bé les frases que el componen, obtindríem aquest text:
Flors de paraigües s'obren en el capvespre.
Un breu amor de fulles arriba dalt la barca.
Primer els subjectes, després el verb i després els complements, que en aquest cas serveixen, respectivament, per expressar-nos un moment del dia i un lloc concret.

Sabem què són les figures retòriques?
O, comencem abans, què és la retòrica?
La retòrica és o era l'art de parlar bé o d'escriure bé. El mot ve del grec antic ῥητορικὴ τέχνη rhêtorikề [tékhnê] i significava: tècnica o art oratori. Abans es feia servir com a sinònim de "capacitat de convèncer", sabia retòrica aquell que, xerrant, aconseguia que fessis, que pensessis, que creguessis allò que deia…
Actualment, sobretot, utilitzem aquesta paraula al costat de la paraula figura i parlem de figures retòriques referint-nos als jocs que fem amb les paraules.

I ara hem trobat un o dos d'aquests jocs: 

• Les dues frases del poema apareixen desordenades: hipèrbaton. 
• I a més apareixen desordenades de la mateixa manera: paral·lelisme.

Podríem, amb aquesta informació, definir aquestes dues figures? Almenys  ho podem intentar, va…

Observem si trobem altres jocs lingüístics, va: és normal dir flors de paraigües, i un amor breu de fulles?

Intentem explicar què signifiquen aquestes expressions?

Poema de novembre:
Aquest poema no té títol, també és curtet, però sí que té rima. Observem-la:
-orts
-orts
-ius
-ius
-ords
La rima és un fenomen fonètic (de so), no gràfic (de lletres), per tant no hem de mirar com s'escriuen sinó com sonen les paraules que rimen i el final de  records sona [ots] i no de cap altra manera. 

La rima, doncs, és consonant o assonant? Per què? 
Podria ser que en aquest poema també hi hagués algun paral·lelisme? I algun hipèrbaton?

I ara, fixem-nos en aquests dos versos:

"Als morts, els de colors vius
i als altres els més ombrius,"

Què els falta?
Doncs quan falta alguna paraula concreta, parlem d'el·lipsi. I ja tenim la tercera figura retòrica.

"als vius i als morts." i aquí? què tenim junt? d'això en diem antítesi, i ja hem arribat a la quarta figura.

I per avui acabem… el tercer poema el farem amb més calma el pròxim dia.

El teatre, coses bàsiques. (2a Avaluació, Tema 3)

Gairebé tot el que hi ha a continuació ho trobareu a les pàgines 64, 65 i 66 del llibre de text.

Segons el llibre, la dramàtica o el teatre, que nosaltres sempre anomenarem teatre, és el gènere literari, escrit en prosa o en vers, en què uns personatges representen directament l'acció, sense necessitat de narrador. 

Afegeix a més que, com que la finalitat del teatre és ésser representat, a part del text hi intervenen altres elements, com el vestuari, els llums, l'escenografia...

I acaba informant-nos que és el gènere que té més història.
Podries explicar què vol dir aquesta última frase? 
Quan i com creus que pot haver nascut el teatre?

Ara mirarem d'afegir-ne alguna cosa:

• El teatre és l'únic gènere teatral que està concebut per a ésser representat, i no llegit, per aquest motiu necessita una sèrie d'elements que els altres gèneres no fan servir:

a. Un espai on representar, que no necessàriament és l'escenari davant del pati de butaques al qual estem acostumats. http://www.tv3.cat/videos/593239 ; https://www.youtube.com/watch?v=P_rHx-Yv7zQ; https://www.youtube.com/watch?v=zap_PMZjO58&index=3&list=PL5D1AE1BC0754BCEF ...

b. Uns actors que facin veure que són els personatges que surten a l'obra. Recordem que a occident, durant molt de temps, estava prohibit que les dones actuessin i, per aquest motiu, hi havia homes que s'especialitzaven a fer personatges femenins. Actualment hi continua havent teatre sense dones.
Podries dir a partir de quan les dones van poder actuar i per què?
A quins llocs encara no poden fer-ho?

c. Un autor (que ha d'escriure el text) i un director (que s'encarrega de dur-la a  escena); de vegades coincideixen, abans ho feien gairebé sempre, ara no és tan corrent.
e. El text, òbviament. I:

d. El públic: qui representaria una obra de teatre sense públic? Sembla una feina una mica absurda, oi?

• Té dos trets únics que el caracteritzen com a gènere:

a. La seva condició d'espectacle: quan llegim una obra teatral no l'estem consumint com cal, però no podem deixar de llegir-la sense imaginar que es representa davant els nostres ulls del cervell.
b. I la de representació: quan veiem una obra de teatre hem d'imaginar-nos que allò que se'ns hi explica és real, passa de debò. Ens hem de posar dins de l'obra i viure-la: plorar en els moments tristos o tràgics, riure en els divertits o còmics...
Podries posar algun exemple d'espectacle que no sigui teatral ni cinematogràfic i explicar per què no el podem considerar com a tal?

També se'ns parla dels diversos subgèneres teatrals i els limita a tres de molt concrets:

• La tragèdia que es caracteritza per tractar temes trascendentals amb un estil poètic, elevat i culte. Sempre està protagonitzada per un heroi que acaba acomplint un destí fatal, per tant les tragèdies acostmen a finaltizar amb la mort del o dels protagonistes principals. 
• La comèdia que té un desenllaç feliç i que presenta temes de caràcter còmic, amb personatges i situacions de la vida quotidiana. Acostuma a acabar bé. 
• I el drama que combina elements de la tragèdia i de la comèdia: els temes que tracta són importants, té elements tràgics, però també en té de còmics. Pot acabar bé o malament.

Podries citar algun altre subgènere teatral i dir quines característiques té? 

El cinema és un hereu directe del teatre, com ell també és un gènere nascut per ésser representat i no llegit, davant d'un públic. De fet, rarament llegim guions cinematogràfics. Podries destacar-ne quatre diferències i justificar-les?
I quatre semblances?

I, finalment, ens diu quina és la forma dels escrits teatrals: 

• A l'inici de la versió escrita d'una obra ens trobem amb el nom dels personatges i, de vegades, el paper què fan o com se'ls pot identificar. Se sol disposar en forma de llista i per ordre d'importància.
• Les parts de què consta s'anomenen actes, per tant, després de la fitxa hi trobarem "Acte 1". Els actes marquen el desenvolupament de l'acció i habitualment s'associen a una unitat de temps i a una unitat d'acció. 
• Cada acte acostuma a estar dividit en escenes: les escenes es determinen per l'entrada o sortida d'algun personatge, per tant n'hi haurà tantes com aquest fet es produeixi durant la representació.

Podries explicar què vol dir: una unitat de temps i a una unitat d'acció?

Però s'oblida de parlar-nos de com es disposa el text: primer hi trobem el nom del personatge que ha de parlar en majúscules, a continuació, bé trobem  allò que ha de dir o un breu text en cursiva i entre parèntesis que anomenem acotació: l'acotació ens diu quin to de veu ha d'utilitzar el personatge, si entra o surt, quin és el seu estat d'ànim…)

Creus que és més útil o menys tenir moltes acotacions en un text teatral? Per què?

I ara, series capaç de fer una definició més completa de teatre com a gènere literari?

Què pot sortir al segon control. (1a Avaluació, Tema 2)

Com que aviat farem el segon control, ara toca veure quines coses hem fet. Potser són poques, potser només ho sembla i n'hi ha més de les que espereu. Jutgeu vosaltres mateixos.    

Hem fet un total de vuit entrades al bloc, des que vam fer l'anterior control, de les quals en poden entrar quatre, que podeu trobar a les pàg.del llibre que s'indiquen:

• L'accentuació, 2. La dièresi. (pàg. 96, 97 i 99).
• La poesia, coses bàsiques. (pàg. 34, 35, 36, 37, 38, 39 i 40).
• El vocalisme, 1.  (pàg. 41, 42, 43, 44, 45 i 46).
• El vocalisme, 2. (pàg. 67, 68, 69 i 70).
• També hem anat repassant l'accentuació.

Què hem de saber de tot plegat?

a. De la poesia hem de saber:

• Com la definim.
• Què és la rima.
• Què és un vers.

b. De la dièresi:

• Quin signe gràfic és.
• Quan el fem servir.
• Quines excepcions ens l'estalvien.

c. Del vocalisme:

• Com pronunciem les as i les es àtones, i, per tant, què és una vocal neutra.
• Per què necessitem algunes regles per saber quan hem d'escriure a i quan e.
• Com pronunciem les os i les us quan són àtones.
• Per què necessitem algunes regles per saber quan hem d'escriure o i quan u.

Per tant al control hi pot sortir:

• Un poema dels que hem llegit que s'haurà d'explicar o passar a prosa
  
  
  
  
  .
• Un dels dictats que hem fet.
• Un exercici d'accentuació, del tipus: explica per què aquesta paraula s'accentua o no.
• Exercicis de dièresis, i vocalisme de l'estil dels que hem anat fent del llibre.
• Alguna pregunta teórica sobre el que hem estudiat, que s'haurà de respondre de manera completa.

Recordeu que fins al dia del control teniu temps per respondre alguna de les qüestions que hi ha formulades a les entrades del bloc i que ho podeu fer de tres maneres diferents:

• Per missatge privat enviat al facebook de Catmompou, tot posant a quina professora us adreceu.
• Per missatge privat que heu d'enviar al mail de la professora, tot posant a quina professora us adreceu (llenguacatalanamompou@gmail.com).
• Per escrit, donant el full de les respostes el mateix dia que feu el control i just abans de començar-lo. Recordeu que si sou del 1rA o del 1rB, la professora prefereix que empreu fulls de reutilització. 

Mai heu de respondre al bloc perquè llavors no doneu opció a respondre a cap dels vostres companys. Si ho feu, sereu penalitzats.

Aquesta feina és voluntària, cada pregunta amb una resposta completa i correcta pot augmentar la nota de l'examen d'un mínim de 0'1 punts a un màxim de 0'5 punts. També pot passar que no serveixi per a res, però mai reduirà la vostra nota.

Sort a totes i a tots. :)

2a miniredacció. (1a Avaluació, Tema 2)

Ja estem preparats per fer la segona miniredacció.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema: Quina és i com és la meva habitació? 
Tots tenim una habitació on dormim a casa, o on fem els deures, o on ens estem passant temps i estones. És el nostre racó preferit i allà ens sentim bé, sigui sols o acompanyats. L'hem de descriure tal i com la veiem, potser dient si en trauríem alguna cosa o si en posaríem alguna altra.

Aquí teniu com és la meva: 

Dilluns 21 de novembre de 2014                                                                                Montserrat González                                   2ª miniredacció                               La meva habitació preferida          L’habitació de casa que m’agrada més no és el meu dormitori,   sinó el saló. Allà hi tinc tot el que necessito per descansar, per entretenir-me i per perdre el temps. A una banda hi tinc un sofà, amb la seva tauleta davant i  el televisor, allà, quan // vull mirar la tele, m’assec o jec, i deixo ben a prop, el telèfon i alguna beguda o alguna cosa per anar picant. A l’altre costat hi ha l’equip de música i una butaca, on sec per llegir o per escoltar alguna cosa. Té una finestra i un finestral. A mi m’agradaria que tingués un balconet, però visc en un carrer molt estret i no hi cabria.

 

Roald Dalh, Les bruixes, 3. (2a Avaluació, Lectura)

També us heu de fixar en el vocabulari:

Tot i que sembla un llibre no gaire difícil de llegir, hem de dir que podeu trobar-hi paraules que no enteneu del tot i que, potser, hauríeu de mirar al diccionari: http://www.diccionari.cat

En farem un llistat per capítols:

Una nota sobre les bruixes: enxampar, abrasador, roent, brunzint, esclafar, masegar, infortunat, aguaitar, espurna, udolar, colpejar, necròfag, afaiçonar, assabentar-se, manyagues, enriolar-se, ensarronar, enginy, estar a l'expectativa, hàbit.
La meva àvia: il·lès, deliri, a rodolons, fondal, ferm, esglai, afligir, fascinar, certes com l'evangeli, de debò, el senyal de la creu, quitrà, polzada, encabir, arrupit, faç de la terra, cigar, empestar, fornada, milla, cas molt singular, estol d'ànecs, espargir, cistell, mer retrat, onsevulla, péixer, pondre, esguardar, ondejar, cruixir, convicció, pipada, marsuí, coll-i-bé, trasbalsar, desguàs, acotxar.   
Com reconèixer una bruixa: urpes, uncinades, indecent, angúnia, beneit, aspre, erupció,  a l'aguait, pudent, traspuar, narius, obvi, gerdó, poder-se avenir a creure, esgarrifar, pestilent, caire, bufó, entatxonar, dir de veres, plomí, gosar, cames ajudeu-me.
La Reina de les Bruixes:  testament, pànic, parer, pervers, embadalir, broc, estrebada, llimac, detestar, plomar, rostir, faisà, revinclar, despietat, gripaus, en té a cabassos, ornament, un calfred em recorria l'espinada, post, quedar glaçat, genives, raspor, rabent, atordit, fer un bot en sec.
Vacances d'estiu: ham, llúcera, esquer, grapat, endrapar, aviat tornaré a córrer, ximpleria, clatell, engrunes, barba-serrat, rapinyar, implacablement, febre tifoide, solució de compromís, ensinistrar, enxampar, infringir les normes, recerca, colossal, rengle, de gairell, munió, paravent, tofuda, pastís de panses, tibat, flairar, mos saborós, funànbul, gronxar-se, tombarella, vertiginosament, gràcies al cel, agotnar, guaitar, escletxa, esmunyir.
La reunió: xerrant pels colzes, blederia, puça, llémenes, trementina, burxar-se, embranzida.
Crespat com un crespell: quatre peus, curosament, , arrufada, marcida, adobat en vinagre, corrompuda, putrefacta, raspar, treure's els guants de llampada, cairats, crosta de porc, granissada de la calba, frec, folre, abillat, colpir, bestiesa, d'aquesta mena, d'ençà, sortir-se'n, dropo, calfred, estremir, desempallegar-se, capellans de flema, ferum, empudegar, esmicolat, esbufec, tombar-se d'una revolada, esclafir, replicar, glaçar-se la sang, sense enteniment, nici, crepitar, miserable, garlaire, doll, llimadures, candent, esgarip, sentor de carn cremada, dissipar, borralló, crespell, crespada.
Fórmula 86 d'Acció Retardada Productora de Ratolins: llardós, braolar, gibrell, cruspir, marrec, retronar, confiteria, fresa de dentista, grinyolar, cruixent, regència, mosteles, encarcarar-se, babau, perdulària, inepte, a tort i a dret, suggeriment, agemolir, guspires, cruixir, pul·lular, de franc, golafre, aniran a garrotades per passar la porta, empescar-se, acció retardada, farcit, caos, maremàgnum, ratera, anar de bòlit, estrèpit, rebatre, sacsejar, fer a miques, entremeliat, enfollit, molla. 
La recepta: ensumar, frenètic, exultant, rebombori, perplexitat, etzibar, verat, assestar, estavellar, estabornit, estovar-se, grunyidora (ocell?), petacranc (?), bocamoll xerraquexerra (?), entrampar, cau, rebentagats, desbaratar.

I ara per ordre alfabètic:
a: abillat, abrasador, acció retardada, acotxar, adobat en vinagre, afaiçonar, afligir, agemolir, agotnar, aguaitar, a l'aguait, anar de bòlit, aniran a

garrotades per..., angunia, a rodolons, arrupit,   arrufada,assabentar-se,  aspre, assestar, atordit, a tort i a dret,  aviat tornaré a córrer.   
b: babau, barba-serrat, beneit, bestiesa, blederia, bocamoll xerraquexerra,  borralló,  braolar, broc, brunzint, bufó, burxar-se.
c: cairats, caire, calfred, cames ajudeu-me, candent, caos, capellans de flema, cas singular, cau, certes com l'evangeli, cigar, cistell, clatell, colossal, colpejar, colpir, coll-i-be, confiteria, convicció, corrompuda, crepitar, crespada, crespell,

crosta de porc, cruixent, cruixir, cruspir, curosament.
d: d'aquesta mena, de debò, d'ençà, de franc, de gairell, deliri, desbaratar, desempallegar-se, desguàs, despietat, detestar, dir de veres, dissipar, doll, dropo.
e: embadalir, embranzida, empescar-se, empestar, empudegar, encabir, endrapar, enfollit, engrunes, ensinistrar, ensumar, en té a cabassos, entrampar, entremeliat, enxampar, esguardar, esmunyir, el senyal de la creu,

encarcarar-se, enginy, enriolar-se, ensarronar, entatxonar, enxampar, erupció, esbufec, esclafar, esclafir, escletxa, esgarip, esgarrifar, esglai, esmicolar, espargir, espurna, esquer, estar a l'expectativa, estabornit, estavellar, estol d'ànecs, estovar-se, estrebada, estremir, estrèpit, etzibar, exultant.
f: faç de la terra, faisà, farcit, fascinar, febre tifoide, fer a miques, ferm, ferum, fer un bot en sec, flairar, folre, fondal, fornada, frec, frenètic, fresa de dentista, funànbul.

g: garlaire, genives, gerdó, gibrell, glaçar-se la sang, golafre, gosar, gràcies al cel, granissada a la calba, grapat, grinyolar, gripaus, gronxar-se, grunyidora, guaitar, guspires.
h: hàbit, ham.
i: il·lès, implacablement, indecent, inepte, infortunat, infringir les normes.

l: llardós, llèmenes, llimac, llimadures, llúcera.
m: manyagues, marcida, maremàgnum, marrec, marsuí, masegar, mer retrat, milla, miserable, molla, mos saborós, mosteles, munió. 
n: narius, necròfag, nici.  
o: obvi, ondejar, onsevulla, ornament.
p: pànic, paravent, parer, pastís de panses, péixer, perdulari, perplexitat, pervers, pestilent, pipada, plomar, plomí,

poder-se avenir a creure, polzada, pondre, post, puça, pudent, pul·lular, putrefacta. 
q: quatre peus, quedar glaçat, quitrà. 
r: rabent, rapinyar, raspar, raspor, ratera, rebatre, rebombori, recerca, regència, rengle, replicar, retronar, revinclar, roent, rostir. 
s: sacsejar, sense enteniment, sentor de carn cremada, solució de compromís, sortir-se'n, suggeriment. 

t: testament, tibat, tofut, tombarella, tombar-se d'una revolada, trasbalsar, traspuar, trementina, treure's els guants de llampada.  
u: udolar, un calfred em recorria l'espinada, uncinat, urpa.

v: verat, vertiginosament.
x: xerrant pels colzes, ximpleria.

Roald Dahl. Les bruixes 2. (2a Avaluació, Lectura)

Si investiguem una mica la vida de Roald Dahl, ens trobem amb algunes coses que ens criden l'atenció:

• Era gal·lès, però d'ascendència noruega, la seva família havia arribat al Regne Unit cap al 1880 i ell hi va néixer al 1916.
• Quan tenia tres anys, al 1919, son pare va morir de pneumònia.
• La seva mare va decidir que es quedarien, tot i haver de passar per dificultats econòmiques, per respectar el desig del pare que els seus fills s'eduquessin en escoles britàniques.
• Durant la seva infantesa i adolescència passava els estius a Noruega on se sentia feliç.
• No suportava l'educació las internats anglesos on els càstigs físics eren permesos i en va rebre més d'un.
  

Sobretot si les comparem amb algunes de les que passen al llibre i que ja hem llegit:

• El protagonista és anglès i fill de noruecs i passa les vacances amb la seva àvia i els seus pares a Noruega.
• A ell li encanta estar-se allà i no té ganes de tornar a Anglaterra.
• Els seus pares moren en un accident de cotxe quan té set anys.
• L'àvia es vol quedar a Noruega amb ell, però per culpa de les últimes voluntats dels seus pares, han de tornar a Anglaterra on ell ha de ser educat.
• No poden anar a Noruega durant les vacances perquè l'àvia agafa pneumònia.

A quines conclusions et fa arribar aquesta comparació? Per què?

Podries fer una llista semblant però on es destaquessin les diferències entre l'autor i el protagonista?

I ara respondreu aquestes preguntes:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/bruixes/comprensio.htm

El vocalisme, 2 (1a Avaluació, Tema 2)

Tot el que hi ha a continuació ho trobareu a les pàgines 67, 68, 69 i 70 del llibre de text.


Continuarem amb la [u] àtona.
El primer que hem de tornar a aclarir és que no tenim regles per a tots les casos, i que les que tenim, tenen excepcions. 


L'altra cosa que també hem de tenir present és que en el cas de la o i de la u àtones, no parlarem mai de vocal neutra. Sabries explicar per què? En què es diferencia una vocal àtona d'una neutra?

Si anem a aquest enllaç, trobem la informació que necessitem:  
http://blocs.cpnl.cat/eltauler/tag/ou-atones/


I, si ens falla l'enllaç: aquí hi trobem la informació: 

o/u en síl·laba àtona a final de paraula

Tipus de paraula	Exemples	Excepcions
Noms masculins    -o	ferro, carro, lloro, moto…	S’escriuen amb u les paraules que acaben en diftong (au, eu, iu, ou)   correu, palau, niu, pou…
Plurals masculins     -os	boscos, bojos, peixos,  passos, pisos…	- plurals de paraules amb diftong:ateneus, palaus… - mots invariables: tipus, fetus, focus, porus, cactus, globus…
Verbs 1a pers. present      -o	penso, surto, prefereixo…

o/u en síl·laba àtona enmig de paraula

Per saber com hem d’escriure el so [u] que es troba al començament o a l’interior d’una paraula, sigui un nom o un verb, hem de buscar una paraula de la mateixa família en què aquella síl·laba sigui tònica.

posàvem –> posa	mocador –> moc
buscaves –> busca	maduresa –> madur

Excepcions de la vocal neutra a l’interior de paraula:

• Verbs:

 Els verbs sortir, collir, cosir, tossir, escopir i els seus derivats s’escriuen amb o en les formes àtones.

Tòniques: surto, culls, tusso, surti…                          amb u

Àtones: sortim, collit, tossint, escopia, cosiré…       amb o

Els verbs poder i voler s’escriuen amb o en tots els temps verbals amb formes àtones, excepte en el present de subjuntiu i l’imperatiu.

• podeu, poguessin, podia, pots, vol, volgut, podries, volent… amb o
• pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin…
• vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin…

Noms:Hi ha una sèrie de divergències amb el castellà:

S’escriuen amb o en català:
avorrir-se, botifarra, brúixola, capítol, cobrir, complir, cònsol, embotit, escrúpol, joglar, pèndol, podrir, polir, rètol,, sofrir, sorgir, sospirar, títol, tonyina, torró, triomf…

S’escriuen amb u en català:
bufetada, butlletí, correu, cuirassa, muntanya, muntar, ritu, sèrum, suborn, sufocar, supèrbia, suport, tramuntana, trofeu, turmell, turment…

I ara toca practicar. Heu de fer els exercicis que trobareu a la pàg. 67, 68, 69 i 70 per escrit i de la manera que ja s'ha indicat a les entrades anteriors.
Si volguéssiu fer més activitats, aquí en trobareu: http://enxaneta.info/activitats/o-u/8