Les síl·labes (2)

Com que sembla que això de les síl·labes és més complicat del que pensava, tornarem a explicar-ho amb paciència i lentitud:

• Definició de síl·laba: Una síl·laba és el conjunt de sons que diem en un sol cop de veu. Una síl·laba sempre ha de tenir, com a mínim, una vocal, sense vocal no hi ha possibilitat de tenir cap síl·laba.
• Per tant: per saber quantes síl·labes tenim en una paraula, el primer que hem de fer és mirar quantes vocals té. 

Fixeu-vos en aquestes paraules: agafar; ànima; tercera; edició; home; dona; humanitat; records i voluntat. Quantes vocals tenen? I quantes síl·labes?

• Però, de vegades, hi ha síl·labes formades per més d'una vocal, és quan ens trobem amb el que anomenem diftongs: que són dues vocals que es diuen en un sol cop de veu. Però quan ens trobem amb un diftong?
• dues vocals només poden formar diftong si estan una al costat de l'altra.
• dues vocals només poden formar diftong si una de les dues, com a mínim, és una i o una u.
• la i o la u s'han de pronunciar més semblants a una consonant que no a una vocal.
  

Mireu ara com pronunciem les is i les us que tenen vocals al costat:

noia, suïssa, noi, suís, edició, bèstia, aigua, explicació, aire, veïna, reina, veí, boina, camió, gaire, boirina, tensió, caigut, queia, condició.

cauen, aigua, precaució, cua, quota, pingüí, treuen, suar, lleuger, fuet, moure, coure, veu, peuet, preu, siluetes, tatuatge, beure, qualsevol, fixeu.

I fixeu-vos en aquestes paraules:

raó, teatre, cuixa, coet, maig, plaer, quina, poeta, digui, idea, teòric, peó, Teo, guerra, paella, aerosol, aixafar, guies.
Aquí no tenim cap diftong, bé perquè una de les vocals que escrivim no sonen, bé perquè les dues vocals en contacte no són ni la "i" ni la "u".

Ha quedat clar? Doncs ara dividirem les paraules que han anat sortint en síl·labes. Després d'haver fet això, continuarem amb el tema de les síl·labes tòniques i les síl·labes àtones, a veure com ens va...

Avui farem la 5a miniredacció.

Ja estem preparats per fer la quarta miniredacció.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema: Quin animal m'agradaria ser? 
Moltes vegades juguem a quin animal seríem, o quin ens agrada més, o què faríem si fóssim... doncs ara ho explicarem.

Aquí teniu la meva:

Si hagués de triar en quin animal voldria convertir-me, em sembla que escolliria el gat. Per què m'agradaria ser un gat?  Doncs perquè els gats m'agraden: són força independents, sembla que poden ser maleducats amb qui no els agrada, i afectuosos amb els que estimen //, són molt elegants quan caminen, fan un soroll que m'encanta quan els acarones la barbeta i m'agrada mira-los quan es mouen. Em sembla que si fos un gat em passaria l'estona mirant-me al mirall.

Quarta miniredacció.

Ja estem preparats per fer la quarta miniredacció.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema: El meu primer dia a l'Institut. Tots hem tingut un primer dia a l'Institut, de vegades el primer dia ha coincidit amb el primer dia de classe, de vegades hi havíem passat abans perquè hi vivim a prop, o perquè anàvem al col·legi del costat. Però sempre hi ha un dia que consideres que va ser el teu primer, perquè és aquell en què tens consciència que comences a venir i que després d'ell en seguiran molts més.
El meu fa molt i molt de temps que va passar i el recordo perquè també va ser el primer dia que vaig començar a conduir de manera seriosa, després de molts anys de tenir carnet:

Aquest any he començat el curs en un nou Institut. Després de passar vint-i-tres anys al Frederic Mompou, a Sant Vicenç dels Horts, he començat a treballar a l'Institut Icària, a Poblenou, a Barcelona. 

Recordo que el primer dia em vaig sentir molt contenta: no havia // d'anar a buscar el cotxe, sinó el metro, no havia de sortir una hora abans, sinó que fent-ho amb mitja hora de temps hi arribava d'hora... tot per a mi era nou i jo era nova també. Em va agradar.

L'alfabet, la síl·laba, els diftong i els hiats.

Ara mirarem d'aprendre com separem les paraules en síl·labes. Segur que ja ho heu fet més vegades, esperem que aquesta sigui l'última.

Fixeu-vos en aquest text:

L'es-qui-rol vo-la-dor si-be-ri-à viu als bos-cos bo-re-als ma-durs de l'À-mè-ri-ca del Nord i Eu-rà-si-a, on a-bun-da l'a-vet roig. És més pe-tit que l'es-qui-rol ver-mell, i el seu pe-lat-ge és gris. La pe-cu-li-a-ri-tat d'a-quest a-ni-mal és que es mou, fo-na-men-tal-ment, pla-nant d'un ar-bre a un al-tre, gràci-es a u-na pell flàc-ci-da que con-nec-ta les po-tes del da-vant i les del dar-re-re. Ai-xí pot ar-ri-bar a pla-nar al llarg de 75 m.

Aurora boreal

Esquirol volador siberià

Bosc boreal

L'alfabet fonètic

El trobem escrit en alfabet o abecedari romànic, que és el nostre   ens l'aprenem quan som petits. Però que no és l'únic que existeix. N'hi ha molts més, fins i tot n'hi ha un que es diu alfabet fonètic que intenta fer correspondre un sol símbol per cada so. 

El nostre alfabet en majúscules

En el nostre alfabet hi ha els dos tipus de lletra que utilitzem de manera constant: les majúscules, que al text hem destacat amb el color vermell i les minúscules (la resta). 

L'alfabet japonés

Quan són obligatòries les majúscules? 

Hem de tenir molt clar que els noms dels mesos i els de les nacionalitats o llengües no han d'anar amb majúscules si no comencen un text:

Aíxí frases com

Si l'Andrea és italià serà un noi i si és catalana serà una noia.

El setembre no és, precisament, el meu mes preferit.

S'han d'escriure així.

Quina llengua escriu els noms dels mesos i els de les nacionalitats i llengües en majúscules, cosa que fa que sovint ens equivoquem?

De color taronja tenim acolorits els dígrafs. 

Què és exactament un dígraf i quina diferència hi ha entre un dígraf i qualsevol altre parella de consonants, com la que tens acolorida en blanc?  

Fixa't que el text està separat en síl·labes. 

Què és una síl·laba?

Realment és un text sense gaires diftongs, només en trobem 4 (verd). 

Quadre dels diftongs en català

Tot i que tenim el quadre, que, segurament, l'hem vist més d'una vegada i més de dues, moltes vegades no recordem com podem distingir un diftong, d'un hiat. Per fer-ho sempre bé, només cal que ens fixem en la pronúncia. 

Llegiu-vos en aquesta llista de paraules:

noia, història, iogurt, aire, paciència, feina, veí, boira, especial, cuina i ianqui.

En quines la i es pronuncia [i] i en quines la i es pronuncia [j]?

Doncs sempre que la i es pronunciï [j], tenim un diftong.

Ara fem el mateix amb aquestes altres:

mouen, situem, pau, puntualitat, treure, piular, afectuós, pasqua, pingüí, cua.

En quines la u es pronuncia [u] i en quines la u es pronuncia [w]? 

Doncs sempre que la u es pronunciï [w], tenim un diftong.

Hem de recordar que aquestes vocals no poden ser mudes, les hem de dir quan llegim, quan parlem, les hem de sentir, quan les diu un altre.

Quines paraules del text anterior tenen vocals mudes? quines vocals són? Per què creus que les escrivim, si no sonen?

De hiats en trobem un més, 5 en total (blau). El hiat és just el contrari d'un diftong: dues vocals juntes que formen dues síl·labes. Si cap d'aquestes dues vocals és una i o una u, segur que tenim un hiat:

aeri, coet, barbacoa, geograf, caoba, teatre... 

Si hi ha una i o una u, quan parlarem de hiats? Troba alguna paraula que tingui una i o una u, que no hagi sortit fins ara i que formi un hiat amb la vocal que té a continuació o abans mateix.

I com anomenem les paraules que trobem de color rosa? I la resta?

Ara toca practicar. Heu de fer els exercicis que trobareu als enllaços següents:
http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/particio_ortogr.html
http://blogs.cpnl.cat/demicaenmica/tag/sil%C2%B7laba/

Tercera miniredacció

Ja estem preparats per fer la tercera miniredacció.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema: quin és el meu esmorzar preferit i com es fa:

Aquí teniu el meu:
Un dels meus esmorzars preferits és un suïs amb una ensaïmada. M'encanta la xocolata desfeta, m'agrada molt més si hi poso una mica de nata per sobre i si tinc una ensaïmada per anar barrejant les tres coses, ja no necessito res més. L'únic problema que té // aquest esmorzar és que és dolcíssim i, a vegades, em mareja una mica, i, esclar, no el puc fer cada dia. Però si tinc un dia de festa que puc esmorzar això, sóc feliç com un anís.
Jo, la xocolata la faig d'aquesta instantània: tres o quatre cullerades barrejades amb llet, la nata la compro a la pastisseria, si és feta d'ells, molt millor que si és d'esprai, i l'ensaïmada, òbviament, també.

Avui farem la 3a miniredacció.

Després del dictat, ja estem preparats per fer la segona miniredacció.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc reutilitzat, sempre que us hi càpiga, a sota del dictat.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el títol: Com  m'imagino d'aquí deu anys

Avui a classe uns quants ens han estat explicant què voles ser de grans, ara escriurem com ens imaginem amb deu anys més. Jo amb 64 i vosaltres amb 22.

Aquí teniu la meva: 

                                       Com m'imagino d'aquí deu anys

Quan penso que d'aquí deu anys ja en tindré 64, m'adono que m'he fet molt gran i que gairebé no me n'he adonat, però no és d'això del que he d'escriure ara, si no de com m'imagino que viuré quan hagin passat aquests anys. //
I la veritat és que, tot i la crisi i els dubtes, crec que seré una senyora, una velleta, jubilada que tindrà temps per fer coses que li agraden, com llegir, escriure, anar al cinema, viatjar... espero no estar gaire malament de salut i tenir prou diners i ganes per poder fer coses que quan treballes no tens temps de fer.

Avui farem la 2a miniredacció.

Després del dictat, ja estem preparats per fer la segona miniredacció.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc reutilitzat.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el títol: La meva habitació preferida.

Tots tenim una habitació on dormim a casa, o on fem els deures, o on ens estem passant temps i estones. És el nostre racó preferit i allà ens sentim bé, sigui sols o acompanyats. L'hem de descriure tal i com la veiem, potser dient si en trauríem alguna cosa o si en posaríem alguna altra. Podem fer-ne un dibuix o fegir-hi una foto, perquè quedi clar com és el que hem descrit.

Aquí teniu com és la meva: 

Dilluns 5 d'octubre de 2015                                                                                                                       Montserrat González      2ª miniredacció      La meva habitació preferida          L’habitació de casa que m’agrada més no és el meu dormitori, sinó el saló. Allà hi    tinc tot el que necessito per descansar, per entretenir-me i per perdre el temps. A una banda hi tinc un sofà, amb la seva tauleta davant i  el televisor, allà, quan // vull mirar la tele, m’assec o jec, i deixo ben a prop, el telèfon i alguna beguda o alguna cosa per anar picant. A l’altre costat hi ha l’equip de música i una butaca, on sec per llegir o per escoltar alguna cosa. Té una finestra i un finestral. A mi m’agradaria que tingués un balconet, però visc en un carrer molt estret i no hi cabria.

Com serà el control de suficiència i què s'ha de fer per apujar la nota, si la nota pot apujar-se...

El control de suficiència ha de provar que heu assolit els mínims coneixements que us possibiliten passar de curs. Si l'aproveu, com que és de mínims, aprovareu l'assignatura amb un suficient, si el suspeneu, haureu de presentar-vos al setembre i tindreu una feina extra a lliurar llavors.

És molt important que us presenteu, tant a aquest control com, en el cas d'haver-lo suspès, al que haureu de fer al setembre. És impossible aprovar ningú que no es presenti i és important que aproveu un control que comprova que teniu prou coneixement per encarar el nou curs amb èxit.

La seva estructura serà:

• Hi haurà un dictat i/o un text.
• Haureu de respondre algunes preguntes de comprensió sobre el contingut del dictat i/o el text.
• Haureu de respondre tres preguntes, com a màxim, d'ortografia. Recordeu que tot estudiant l'ortografia dels sons ens hem demanat moltes vegades si amb les regles d'ortografia en tenim prou per aprovar; recordeu també que hem estudiat el present d'indicatiu de força verbs que canvien grafies. (marejar; caçar...)
• Pel que fa als gèneres literaris heu de saber diferenciar un text teatral, d'una poesia i d'un fragment de narrativa i, concretament:

1. Del teatre heu de saber com es disposa el text.
2. De la poesia heu de saber comptar les síl·labes i mirar-ne la rima.
3. De la narrativa heu de saber diferenciar què és descripció, què narrativa i què diàleg.

• I, per acabar, és possible que hàgiu de fer una miniredacció.

Prepareu-vos bé i que tingueu molta sort. Si teniu alguna pregunta, ja sabeu a qui podeu acudir i com.

Pel que fa a què podeu fer per apujar la vostra nota mitjana heu de seguir els passos següents:

1. Primer parleu amb la vostra professora i que ella us digui si això, en el vostre cas, és o no possible.
2. Si us diu que sí que ho és, també pot ser que us suggereixi la feina a fer, tot i que aquí us en deixo unes quantes:

Podeu fer els exercicis fins a la pàg. 53 inclosa, que trobareu al quadern que hi ha en aquest enllaç: https://drive.google.com/file/d/0B6vNMwu_zKdaQlVSalpQbE8yUDg/edit

Podeu fer una o algunes de les expressions escrites que aquí es suggereixen:

• La novena miniredacció d'aquest bloc: https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3954841495669933881#editor/target=post;postID=7871643248376937397;onPublishedMenu=allposts;onClosedMenu=allposts;postNum=7;src=link
• Una expressió escrita on expliqueu per què creieu que us mereixeu una nota més alta de la que heu acabat traient.
• Una expressió escrita on expliqueu quin llibre vau llegir, com el vau triar, si el vau acabar o no, si us va agradar i a qui el recomanaríeu.
• Una expressió escrita on expliqueu quina és la vostra afició preferida, la descriviu i expliqueu quins beneficis en treieu de la seva pràctica.
• Una expressió escrita d'un tema que proposeu vosaltres, i que la professora us autoritzi a fer.

És molt important que acompliu amb dues condicions:

• Abans de fer res, heu de consultar si ho podeu fer amb la vostra professora.
• Heu de lliurar allò que heu fet durant la setmana de controls de suficiència i ho heu de fer de la manera que la professora us indiqui.

 

Com s'ha de fer un reportatge fotogràfic.

Com s'ha de fer un reportatge fotogràfic?

El reportage té com a característica principal la seva amplitud, les notícies acostumen a ser breus i novedoses, els reportatges també agafen temes d'actualitat, però els tracten molt més a fons. A més, el reportatge no té per què ser neutre com la notícia, té la possibilitat d'expressar l'opinió de qui el fa.
Com que heu de fer un reportatge fotogràfic, les fotografies seran les que heu de fer servir per explicar el tema i han d'aparèixer en un lloc preferent.
El text, en canvi, ha de servir per explicar-les, com veureu que es fa en els enllaços següents on trobareu un parell de reportatges fotogràfics amb el text que els acompanya:
http://www.nationalgeographic.com.es/2011/10/04/cahana_photography.html#gallery-9
http://www.nationalgeographic.com.es/2011/11/23/guttenfelder_photography.html#gallery-2

Hi som tots?

Llegint?

Estructura del reportatge:

Un camp ple d'embalums de plàstic

• Ha de tenir un títol: el més senzill: "Reportatge fotogràfic per al Treball de Síntesi", si el voleu més original, llavors ha de tenir a veure amb el tema que hi tractareu.
• Ha de tenir un subtítol: el més senzill: "La Garrotxa" o "A l'Institut", si el voleu més original, heu d'especificar més a fons aquest tema.
• Ha de tenir una entradeta: on hi posaríeu el fragment de la part escrita que trobeu més interessant.
• I per últim el text: que ha d'explicar de manera concreta i creativa allò que cada foto pretén mostrar.
• Recordeu que cada foto, a més, ha de tenir el seu peu de foto.
• I penseu que les fotos més interessants són les que vosaltres podeu fer o feu.

Esperem que la feina sigui profitosa i n'aprengueu coses noves.

Què sortirà al control del tema 6?

Abans de començar a estudiar per un control, hem de saber què hi entrarà. 
Des que vam començar aquest tema hem explicat l'ortografia dels sons  [ʒ] ,  [ ʃ ], [dʒ] i  [tʃ ]; hem distingit els tres tipus de discurs que podem trobar en un text narratiu (descripció, diàleg i narració) i hem repassat una altra vegada què hem après de la poesia i del pas d'estil directe a indirecte. Per tant al control hi sortiran coses sobre aquestes qüestions: l'ortografia dels sons [ʒ], [ʃ], [dʒ] i [tʃ]; la diferenciació dels tres tipus de discurs; el pas a estil indirecte i alguna cosa de poesia. 

Tota aquesta informació la trobareu a aquestes dues entrades del bloc, on, a més, es diu quines pàgines del llibre podeu consultar: 
http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2015/05/la-narracio-tema-6.html
http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2015/05/la-narracio-tema-6.html
http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2015/05/un-trimestre-tres-poemes-mes-i-els.html

I ara concretarem més:

• Què pot sortir de l'estil directe i l'estil indirecte:

Què hàgiu de passar un text en estil directe a indirecte. Només això.

• Què pot sortir de la poesia:

Que hàgiu de buscar en un poema alguna de les figures que hem estudiat (hipèrbaton, paral·lelisme, el·lipsi, antítesi, personificació, enumeració i apòstrofe).
Què hàgiu de comptar les síl·labes dels versos.
Què hàgiu d'explicar equè diu el poema.

• Què pot sortir de l'ortografia dels sons  [ʒ] ,  [ ʃ ], [dʒ] i  [tʃ ]:

Que expliqueu per què necessitem regles d'ortografia per saber quan hem d'utilitzar totes les lletres que representen aquests dos sons.
Si amb les regles d'ortografia en tenim prou per solucionar els dubtes que l'escriptura d'aquests dos sons ens generen.
Que feu exercicis semblants als que hem fet, tot tenint present que heu de saber quin temps és el present d'indicatiu.

• Què pot sortir dels tipus de discurs:

Doncs un text on hàgiu de marcar on hi ha descripció, on hi ha diàleg, tot recordant que també és diàleg el que surt en estil indirecte, i on hi ha narració.

Molta sort i bona feina.
Ja sabeu que a totes les entrades citades apareixen preguntes de color rosa o exercicis que podeu respondre o fer si voleu que la nota del control sigui més alta. 
Teniu temps per fer-ho fins a l'últim dia de classe (5 de juny). 

Un trimestre. Tres poemes més i els últims. (Tema 6)

Ara que estem acabant el curs i aviat farem l'últim control, llegirem tres poemes, un per cadascun dels mesos que d'aquest tercer trimestre. amb ells repassarem com s'han de comptar les síl·labes dels versos i les figures que han aparegut a les altres dues entrades del bloc que hi ha amb poemes.

Repassem com hem de comptar les síl·labes dels versos en llengua catalana:
Com que agafem com a model el vers acabat en paraula aguda, els versos en català els comptem fins a l'última síl·laba tònica.
Penseu: què els sobra a les paraules planes i a les esdrúixoles perquè tinguin la vocal tònica al mateix lloc que la tenen les agudes?

• Per tant, un vers com el primer del primer poema el comptaríem fins a l'última síl·laba: Hi/ tor/ na/ rem/ al/ sol/ so/ et: 8.
• Un vers com el setè del primer poema el comptaríem fins a la penúltima: Ja/ les/ pa/ rau/ les/ pre/ nen/ a/ les: 8.
• I un vers com aquest (als poemes que tenim aquí no n'hi ha cap que acabi en paraula esdrúixola) el comptaríem fins a l'antepenúltima: lluny/ per/ ca/ mins/ tre/ mo/ lo/ sos/ d'in/ fàn/ci /a: 10.

Però també hem de tenir en compte uns altres fenòmens, dels quals no havíem parlat fins ara, però que sí que heu sentit a llengua castellana i que són:

• L'elisió: quan tenim dues vocals en contacte i només en pronunciem una, cosa que fa que només comptem una síl·laba: Ti/ ral/ bra/ ser/ per/ la/ fi/ nes/ tra: 8.
• La sinalefa: quan tenim dues vocals en contacte i les pronunciem totes dues com a diftong, cosa que fa que només comptem una síl·laba: Fres/ cai/ po/ li/ da/ com/ un/ maig/ con/tent: 10.
• El hiat: quan tenim dues vocals en contacte i les pronunciem totes dues en dos cops de veu diferents, cosa que fa que comptem dues síl·labes: del/ món/ ha/ re/ flu/ ït/ cap/ a/ l'a/ bís: 10.

Separeu les síl·labes dels poemes següents i marqueu-hi, tot subratllant-les, les elisions, les sinalefes i els hiats que hi trobeu. Menys les dues primeres estrofes del primer poema que les farem com a exercici de classe.
Repassem ara com hem de mirar la rima:

Abril

Hi tornarem al sol-solet!

Tira el braser per la finestra,

llença la  capa i el barret!

Que vingui el sol com una festa

i ja no vull sentir més fred.

Oh, quin aire!

Ja les paraules prenen ales

i no cal dir-les sota veu,

que en pensaments tinc mar i cales

i cama nua fins al peu.

Adéu mimoses i nadales:

clavells veureu.

Fugi l'hivern, fugi la por.

Morir? Quan no s'arrisca gaire.

Hem de sortir d'aquest racó

- deixem-hi el pec i el rondinaire:

sortim a l'aire germinal

amb ulls d'infant que miren alt.

Clementina Arderiu

Quina combinació de rima trobem aquí? La rima és assonant o consonant? Justifica-ho.

Maig

Visca l'amor

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga

Fresca i polida com un maig content!

Visca l'amor

L'he cridada i venia

Tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que Ella també es delia:

Visca l'amor:

La volia i l'he pres.

Joan Salvat-Papasseit
Quina combinació de rima trobem aquí? La rima és assonant o consonant? Justifica-ho.

Juny

4 juny 1970

Ha mort, Carner. ¿Sabeu? És el senyor que anava

pel camp i que, en tornant de donar un volt,

deia el que havia vist, a tots portant consol.

Josep Carner és mort: tota la saba

del món ha refluït cap a l'abís,
i és ara una ganyota, la faç del paradís.

Gabriel Ferrater

Quina combinació de rima trobem aquí? La rima és assonant o consonant? Justifica-ho.

I, per últim, fixem-nos en les figures que hem treballat:

• Hipèrbaton: primer poema: vers 4, vers 12, vers 13. Segon poema: vers 1, Tercer poema: vers 1, vers 3, vers 6.  
• Paral·lelisme: primer poema: vers 13, vers 16.
• El·lipsi: primer poema: vers 1, vers 2, vers 3, vers 5, vers 6, vers 9, vers 10, vers 12, vers 15, vers 16 i vers 17.  Segon poema: vers 4. Tercer poema: vers 1.
• Enumeració: primer poema: versos 2 i 3, versos 9 i 10, vers 11 i vers 16. Segon poema: vers 2. 
• Personificació: vers 4, vers 7 i vers 13 del primer poema
• Apòstrofe: primer poema: vers 6. Segon poema: vers 1, vers 3, vers 6 i vers 7. 

Expliqueu per què hi ha les figures que s'assenyalen en els versos corresponents a cada poema.

Mireu si en trobeu més i poseu-les.

1. Compteu les síl·labes i digueu quina combinació de rima tenen les dues primeres estrofes del primer poema:

Hi - tor - na - rem - al - sol-sol - et! a i 8 síl·labes

Ti - ra - el - bra - ser - per - la - fi - nes - tra, b i 8 síl·labes

llen - ça - la - ca - pa - i el - bar - ret! a i 8 síl·labes

Que - vin - gui el - sol - com - u - na - fes - ta b i 8 síl·labes

i - ja - no - vull - sen - tir - més - fred.  a i 8 síl·labes

Oh, - quin - ai - re! - i 3 síl·labes

Ja - les - pa - rau - les - pre - nen - a - les  c i 8 síl·labes

i - no - cal - dir-les - so - ta - veu, d i 8 síl·labes

que en - pen - sa - ments - tinc - mar - i - cales c i 8 síl·labes

i - ca - ma - nu - a - fins - al - peu.  d i 8 síl·labes

A - déu - mi - mo - ses - i - na - da - les:  c i 8 síl·labes

cla - vells - veu - reu.  -  i 4 síl·labes