Un trimestre. Tres poemes més i els últims. (Tema 6)

Ara que estem acabant el curs i aviat farem l'últim control, llegirem tres poemes, un per cadascun dels mesos que d'aquest tercer trimestre. amb ells repassarem com s'han de comptar les síl·labes dels versos i les figures que han aparegut a les altres dues entrades del bloc que hi ha amb poemes.

Repassem com hem de comptar les síl·labes dels versos en llengua catalana:
Com que agafem com a model el vers acabat en paraula aguda, els versos en català els comptem fins a l'última síl·laba tònica.
Penseu: què els sobra a les paraules planes i a les esdrúixoles perquè tinguin la vocal tònica al mateix lloc que la tenen les agudes?

• Per tant, un vers com el primer del primer poema el comptaríem fins a l'última síl·laba: Hi/ tor/ na/ rem/ al/ sol/ so/ et: 8.
• Un vers com el setè del primer poema el comptaríem fins a la penúltima: Ja/ les/ pa/ rau/ les/ pre/ nen/ a/ les: 8.
• I un vers com aquest (als poemes que tenim aquí no n'hi ha cap que acabi en paraula esdrúixola) el comptaríem fins a l'antepenúltima: lluny/ per/ ca/ mins/ tre/ mo/ lo/ sos/ d'in/ fàn/ci /a: 10.

Però també hem de tenir en compte uns altres fenòmens, dels quals no havíem parlat fins ara, però que sí que heu sentit a llengua castellana i que són:

• L'elisió: quan tenim dues vocals en contacte i només en pronunciem una, cosa que fa que només comptem una síl·laba: Ti/ ral/ bra/ ser/ per/ la/ fi/ nes/ tra: 8.
• La sinalefa: quan tenim dues vocals en contacte i les pronunciem totes dues com a diftong, cosa que fa que només comptem una síl·laba: Fres/ cai/ po/ li/ da/ com/ un/ maig/ con/tent: 10.
• El hiat: quan tenim dues vocals en contacte i les pronunciem totes dues en dos cops de veu diferents, cosa que fa que comptem dues síl·labes: del/ món/ ha/ re/ flu/ ït/ cap/ a/ l'a/ bís: 10.

Separeu les síl·labes dels poemes següents i marqueu-hi, tot subratllant-les, les elisions, les sinalefes i els hiats que hi trobeu. Menys les dues primeres estrofes del primer poema que les farem com a exercici de classe.
Repassem ara com hem de mirar la rima:

Abril

Hi tornarem al sol-solet!

Tira el braser per la finestra,

llença la  capa i el barret!

Que vingui el sol com una festa

i ja no vull sentir més fred.

Oh, quin aire!

Ja les paraules prenen ales

i no cal dir-les sota veu,

que en pensaments tinc mar i cales

i cama nua fins al peu.

Adéu mimoses i nadales:

clavells veureu.

Fugi l'hivern, fugi la por.

Morir? Quan no s'arrisca gaire.

Hem de sortir d'aquest racó

- deixem-hi el pec i el rondinaire:

sortim a l'aire germinal

amb ulls d'infant que miren alt.

Clementina Arderiu

Quina combinació de rima trobem aquí? La rima és assonant o consonant? Justifica-ho.

Maig

Visca l'amor

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga

Fresca i polida com un maig content!

Visca l'amor

L'he cridada i venia

Tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que Ella també es delia:

Visca l'amor:

La volia i l'he pres.

Joan Salvat-Papasseit
Quina combinació de rima trobem aquí? La rima és assonant o consonant? Justifica-ho.

Juny

4 juny 1970

Ha mort, Carner. ¿Sabeu? És el senyor que anava

pel camp i que, en tornant de donar un volt,

deia el que havia vist, a tots portant consol.

Josep Carner és mort: tota la saba

del món ha refluït cap a l'abís,
i és ara una ganyota, la faç del paradís.

Gabriel Ferrater

Quina combinació de rima trobem aquí? La rima és assonant o consonant? Justifica-ho.

I, per últim, fixem-nos en les figures que hem treballat:

• Hipèrbaton: primer poema: vers 4, vers 12, vers 13. Segon poema: vers 1, Tercer poema: vers 1, vers 3, vers 6.  
• Paral·lelisme: primer poema: vers 13, vers 16.
• El·lipsi: primer poema: vers 1, vers 2, vers 3, vers 5, vers 6, vers 9, vers 10, vers 12, vers 15, vers 16 i vers 17.  Segon poema: vers 4. Tercer poema: vers 1.
• Enumeració: primer poema: versos 2 i 3, versos 9 i 10, vers 11 i vers 16. Segon poema: vers 2. 
• Personificació: vers 4, vers 7 i vers 13 del primer poema
• Apòstrofe: primer poema: vers 6. Segon poema: vers 1, vers 3, vers 6 i vers 7. 

Expliqueu per què hi ha les figures que s'assenyalen en els versos corresponents a cada poema.

Mireu si en trobeu més i poseu-les.

1. Compteu les síl·labes i digueu quina combinació de rima tenen les dues primeres estrofes del primer poema:

Hi - tor - na - rem - al - sol-sol - et! a i 8 síl·labes

Ti - ra - el - bra - ser - per - la - fi - nes - tra, b i 8 síl·labes

llen - ça - la - ca - pa - i el - bar - ret! a i 8 síl·labes

Que - vin - gui el - sol - com - u - na - fes - ta b i 8 síl·labes

i - ja - no - vull - sen - tir - més - fred.  a i 8 síl·labes

Oh, - quin - ai - re! - i 3 síl·labes

Ja - les - pa - rau - les - pre - nen - a - les  c i 8 síl·labes

i - no - cal - dir-les - so - ta - veu, d i 8 síl·labes

que en - pen - sa - ments - tinc - mar - i - cales c i 8 síl·labes

i - ca - ma - nu - a - fins - al - peu.  d i 8 síl·labes

A - déu - mi - mo - ses - i - na - da - les:  c i 8 síl·labes

cla - vells - veu - reu.  -  i 4 síl·labes