Llegim perquè ens agrada? (2a avaluació)

Com a lectors, tenim els nostres drets. Daniel Pennac, un autor francès que ha escrit força coses sobre l'acte de llegir, va resumir aquests drets en deu:

• Dret a no llegir: per molt que això sigui gairebé contradictori venint de mi, la lectura mai hauria de ser obligada.

• Dret a saltar pàgines: que estàs llegint un llibre que t'interessa, però ensopegues amb un tros que sembla que no s'hagi d'acabar mai, i t'avorreix, doncs te'l saltes.

• Dret a no acabar el llibre: o veus que aquest llibre, pels motius que sigui: perquè el trobes massa infantil, perquè no et creus els personatges, perquè no l'entens, perquè t'avorreix… no t'acaba d'agradar, doncs el deixes i llestos.

• Dret a rellegir: que et ve de gust, en comptes de començar un llibre nou, de tornar-ne a llegir un que saps que t'agrada, doncs ho fas i llestos.

• Dret a llegir qualsevol cosa: el món és ple de lletra impresa, i no tot són novel·les, també es poden llegir còmics, diaris, revistes, poemes, contes, obres de teatre, atles, llibres de text, fins prospectes de medicaments, si és el que tens ganes de fer.

• Dret a llegir el que t'agrada: tens un autor que saps que escriu d'una manera emocionant, o un gènere que t'entusiasma… sempre que puguis, llegeix allò que et ve de gust.

• Dret a llegir a qualsevol lloc: No hi ha ni llocs ni hores ideals per llegir, hi ha les hores i llocs en què a tu t'agrada llegir, i són aquests que has d'aprofitar. Vols llegir quan vas al wàter? Quan ets a la platja? Abans d'anar a dormir? Doncs fes-ho. 

• Dret a fullejar: No vols llegir un llibre, però sí que vols saber de què va? Doncs fulleja'l, llegeix com comença, com acaba, tria pàgines a l'atzar i mira què hi diuen. Ningú t'ho pot impedir. 

• Dret a llegir en veu alta: i, mentre no molestis ningú, si vols, pots llegir en veu alta, perquè així et concentres més en la lectura, perquè t'agrada sentir-te la veu, perquè vols que algú t'escolti… tu tries el motiu.

• Dret a estar-te en silenci: vols llegir sense que res et molesti, ni tu mateix? Doncs ja ho saps, vés a un lloc tranquil i llegeix en silenci. No te'n pendiràs.

O en un altre deure, tant o més important que aquest: No burlar-se mai de la gent que SÍ que llegeix, no són uns éssers estranys!

Aquí, però, podríem afegir altres drets que com a lectors tenim:

• El dret a identificar-te amb algun dels protagonistes.
• El dret a recomanar llibres que t'han agradat.

Se t'acudeix algun altre possible dret? Doncs vinga, digue'l.

I ara, com ho fas per llegir així i que, a més a més, et serveixi per poder millorar la nota de l'assignatura? Doncs pots triar entre molts dels llibres que corren per l'Institut, o pots deixar-te aconsellar per un company, o  amic, que et deixi un llibre que a ell li hagi agradat. 

Quan tinguis el llibre a les mans, te'l mires i remires, per saber si el que vols fer amb ell és llegir-lo. Si ho vols fer, endavant, comença.

Si, quan en portis un tros, veus que no t'agrada, cap problema, el deixes.

Si, en canvi, l'has encertat i el vols acabar, ho fas. Després, comparteix la teva experiència amb els teus companys: què t'ha agradat del llibre, que no t'ha convençut, com l'hauries acabat, si el recomanaries o no…

Muntarem una taula rodona on tres o quatre de vosaltres presentaran què han llegit al altres. Servirà com a nota d'oral, i com a experiència a compartir.

Què pot sortir al quart control. (2a Avaluació, Tema 3)

Com que aviat farem el quart control, ara toca veure quines coses hem fet. Potser són poques, potser només ho sembla i n'hi ha més de les que espereu. Jutgeu vosaltres mateixos.    

Com sempre, primer recordarem què hem fet:

•  El teatre, coses bàsiques: que podeu trobar a   l'entrada del bloc que té aquest títol i a les pàg. 64, 65 i 66 del llibre.
• El teatre, què hem de saber dels autors que hem estat estudiant: que podeu trobar a l'entrada del bloc que té aquest títol.
• L'apòstrof i la contracció: que podeu trobar a l'entrada del bloc que té aquest títol i a les pàg. 124,125,126,127,128,129 i 130.
• També hem estudiat dos poemes (el tercer encara no l'hem acabat), dels quals hem comptat les síl·labes, n'hem mirat la rima i amb els quals hem après a distingir unes quantes figures, concretament: hipèrbaton, paral·lelisme, el·lipsi i antítesi. Aquests dos poemes els podeu trobar a l'entrada: "Un trimestre, tres poemes" del bloc. 

I ara, de tot això, que en pot sortir?

Doncs del teatre, heu de saber:

• Què és el teatre. Heu de saber-lo definir i diferenciar-lo dels altres  gèneres teatrals (poesia i narrativa).
• Què és el que el fa un gènere únic.
• Quins elements el composen i com són.
• Els subgèneres teatrals.
• Com diferenciem un text teatral d'un d'un altre gènere, o sigui, com trobem disposats els textos teatrals.

Dels autors que s'han explicat, en pot sortir un dels tres que us cito a continuació: Sòfocles, Plaute o Molière  i d'ell haureu de dir el que vam fixar   que havíeu de saber. 

De l'apòstrof i la contracció, heu de saber:

• Què són.                                           
  
• Quan els fem servir.
• Exercicis tipus els que hem fet al llibre.

Dels poemes:

•  Com es compten les síl·labes, cosa que vol dir que pot sortir una estrofa d'un poema i ho hàgiu de fer
• Què són les figures retòriques.
• Què és un hipèrbaton, un paral·lelisme, una el·lipsi i/o una antítesi i saber-ne posar un exemple.

A més, hi sortirà un dictat.  
Molta sort i bona feina.
Ja sabeu que a totes les entrades citades apareixen preguntes de color rosa que podeu respondre si voleu que la nota del control sigui més alta.

Quarta miniredacció (2a Avaluació, Tema 4)

Ja estem preparats per fer la tercera miniredacció.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema: quin és el meu esmorzar preferit i com es fa:

Aquí teniu el meu:
Un dels meus esmorzars preferits és un suïs amb una ensaïmada. M'encanta la xocolata desfeta, m'agrada molt més si hi poso una mica de nata per sobre i si tinc una ensaïmada per anar barrejant les tres coses, ja no necessito res més. L'únic problema que té // aquest esmorzar és que és dolcíssim i, a vegades, em mareja una mica, i, esclar, no el puc fer cada dia. Però si tinc un dia de festa que puc esmorzar això, sóc feliç com un anís.
Jo, la xocolata la faig d'aquesta instantània: tres o quatre cullerades barrejades amb llet, la nata la compro a la pastisseria, si és feta d'ells, molt millor que si és d'esprai, i l'ensaïmada, òbviament, també.

L'apòstrof i la contracció (2a Avaluació, Tema 3)

Tot el que hi ha a continuació ho trobareu a les pàgines 124, 125,126,128,129 i 130 del llibre de text.

L'apòstrof:

Primer hem de tenir clar què és una elisió: quan una vocal neutra entra en contacte amb una vocal d'una altra paraula es produeix una elisió: és a dir, la vocal neutra no es pronuncia:
Teniu dotze anys es pronuncia: Teniu [dotzanys]
No pronunciem la primera vocal, que queda absorbida per la segona, només ho fem quan llegim molt a poc a poc, però mai quan parlem.
Això vol dir que mentre parlem fem un munt d'elisions, una minoria de les quals les marquem amb un apòstrof, i la resta, les deixem tal qual.

Posa cinc exemples d'elisions que faríem en llengua oral i que no marquem quan escrivim.

Després ja ens hem de fixar en quines paraules poden portar apòstrof:

• Alguns articles. Però, quins tipus de paraules són els articles? Els articles són un tipus de determinants, per tant, unes paraules que posem davant dels noms o substantius a fi que el defineixin, el determinin. No tots els articles poden apostrofar-se, de fet només se'n poden apostrofar dos: el i la, tant si acompanyen noms comuns, com noms propis.
• Un parell de preposicions. Que de fet semblen una de sola, perquè el que les diferencia és que una és una miqueta més larga que l'altra: de i des de. Ah, les preposicions són aquells mots buits de significat que fem servir per relacionar sintagmes o paraules.
• Alguns pronoms febles: que es diuen així perquè són àtons i es pronuncien com si fossin part del verb que sempre acompanyen. I ara, podríeu explicar vosaltres què és un pronom?

Aquí teniu recollides les regles:

Article masculí s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda):l'home, l'ingrat, l'arc. no s'apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc. femení s'apostrofa davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única(però: la unilateralitat, la innecessària). no s'apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra). davant de i i u consonants: la hiena. Preposició de s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba,d'altres, d'universitat. no s'apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i. davant de i i u consonants: de iens, de iod. Pronom s'apostrofa davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté. darrere de verb acabat en vocal que no formi part de diftong: compra'n,porta'l, pondre's, porta'ns. en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te'n,la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi. no s'apostrofa us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us. la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

La contracció:
Ai busquem al diccionari què és una contracció, el diccionari ens oferirà diverses definicions, de les quals només ens interessa què vol dir en l'àmbit de l'ortografia: parlem de contraccions quan determinats articles s'ajunten amb determinades preposicions a causa d'una elisió.

Aquest és un fenomen que passa molt poc: 

	el	els	en
a	al	als
de	del	dels
per	pel	pels
ca	cal	cals	can

Només tenim aquestes possibles contraccions, i hem de tenir clar que es trenquen si algun dels seus components es pot apostrofar:
Al Màrius però a l'Elisabet.
Del Pere però de l'infant.
Can Frare però ca n'Iscle.
Cal Joan però ca l'Oriol.
Què és una contracció? Fes una frase que en contingui dues.
Si es pot apostrofar, fem o desfem la contracció? Explica-ho amb un parell d'exemples.

I ara us toca fer els exercicis que trobareu en el llibre: De l'1 al 4 a la pàg 125; el 5 de la 126; el 6 i el 7 de la pàg 127; el 8 i el 9 de la 128 i del 10 al 14 de les pàg 129 i 130.

Si voleu ampliar, podeu anar al següent enllaç i les pàg. que us proposa a continuació: http://enxaneta.info/activitats/definit/19/0

El teatre, què hem de saber dels autors que hem estat estudiant (2a Avaluació, Tema 3)

Després de mirar-me els apunts que heu pres sobre les exposicions i els power points o textos que hem fet dels autors teatrals i de les obres que heu explicat m'he adonat d'unes quantes coses:
1. Que no sabeu prendre apunts.
2. Que no tots els teniu.
3. Que la majoria de les exposicions que vau preparar van ser un copia i enganxa on vau posar frases que no enteníeu de res.
4. Que és necessari que fixem què heu de saber de cada autor i de cada obra.

Comencem:

Aquí en teniu els noms, el lloc on van néixer i el lloc on van morir, si són morts.
Carlo Goldoni (Venècia, (1707 - París 1793)
Fèlix Lope de Vega (Madrid 1562 - Madrid 1635)
Josep Maria de Sagarra (Barcelona 1894 - Barcelona 1961)
Plaute (Sàrsina cap a 251 a.C. - Sàrsina 184 a.C.)
Eugene Ionesco (Slatina 1909 - París 1994)
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon 1564 - Stratford-upon-Avon 1616)
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845 - Barcelona 1924)
Edmond Rostand (Marsella 1868 - París 1918)
Anton Txèkhov (Taganrog 1860 - Badenweiler 1904)
Molière (París 1622 - París 1673) 
Sòfocles ( ? - Àtenes 406 a.C.) 
Dario Fo (Sangiano 1926)

• El primer que hem de saber és ordenar-los cronològicament:

1. Sòfocles. (segles VI - V a.C.).
2. Plaute. (segles III - II a.C.).
3. Fèlix Lope de Vega. (segles XVI - XVII).
4. William Shakespeare. (segles XVI - XVII).
   
5. Molière. (segle XVII).
6. Carlo Goldoni. (segle XVIII).
7. Àngel Guimerà. (segles XIX - XX).
8. Anton Txèkhov. (segles XIX - XX).
9. Edmond Rostand. (segles XIX - XX).
10. Eugène Ionesco. (segle XX).
11. Dario Fo. (segle XX).

•  El segon, en quina llengua escrivien: 

Sòfocles ho feia en grec; Plaute en llatí; Fèlix Lope de Vega en castellà; William Shakespeare en anglès; Moliere, Eugène Ionesco i Edmond Rostand en francès; Carlo Goldoni i Dario Fo en italià i Àngel Guimerà en català.

• El tercer que tots, doncs, van viure o viuen en el territori que avui coneixem com a Europa, són autors importantíssims de la literatura europea i la majoria de la gent en coneix, com a mínim, de nom, perquè pertanyen o haurien de pertànyer a la nostra cultura general.
  

• El quart, el títol de les obres que ens han o ens haurien d'haver explicat, tot relacionant-les amb els seus autors: 

1. Antígona és de Sòfocles.
2. La Comèdia de l'olla és de Plaute. 
3. Fuenteovejuna és Fèlix Lope de Vega. 
4. Otel·lo, El somni d'una nit d'estiu i Romeu i Julieta són de William Shakespeare. 
5. El malalt imaginari i Les dones sàvies són de Molière. 
6. El ventall i L'Hostalera són de Carlo Goldoni. 
7. Mar i Cel i Maria Rosa són d'Àngel Guimerà. 
8. Tres germanes és d'Anton Txèkhov. 
9. Cyrano de Bergerac és d'Edmond Rostand. 
10. La cantant calba és d'Eugène Ionesco. 
11. Mort accidental d'un anarquista és de Dario Fo. 

• El cinquè de quin subgènere teatral són:
  

1. Tragèdies: Antígona, Fuenteovejuna, Otel·lo, Romeu i Julieta i Mar i Cel.
2. Comèdies: La comèdia de l'olla, El somni d'una nit d'estiu, El malalt imaginari, Les dones sàvies, El Ventall, L'Hostalera i La cantant calba.
3. Drames: Maria Rosa, Tres germanes, Cyrano de Bergerac i Mort accidental d'un anarquista.

• I el sisè i últim: quin és el tema d'aquestes obres, que no és el mateix que l'argument. Hem de saber de què van, no cal que sàpiguem tot el que hi passa, per tant, hem de tenir clar:

1. Que Antígona explica la història d'una noia, que es diu així, que és capaç de desobeir les ordres del rei i de morir perquè creu que ha d'enterrar com cal el seu germà.
2. Que La Comèdia de l'olla ens mostra com un home avar no pot casar la seva filla amb un vell ric, perquè també vol recuperar una olla d'or que li han robat.
3. Que Fuenteovejuna vol fer-nos veure com un poble unit pot lluitar i vèncer un home poderós i malvat, ja que en comptes d'acusar qui l'ha matat diuen que ho han fet tots.
4. Que a Otel·lo se'ns diu que si no sabem distingir qui ens enganya de qui no i no confiem en la bondat dels nostres veritables amics i estimada podem arribar a matar-los i fer-nos molt desgraciats.
5. Que El somni d'una nit d'estiu ve a dir-nos que, per moltes dificultats que trobi, l'amor sempre acabarà triomfant.
6. Que Romeu i Julieta ens diu just el contrari, que hi ha amors que són tan intensos que ens poden dur a la mort. 
7. Que El malalt imaginari se'n riu d'aquells que sempre pensen que estan malalts i són enganyats per metges sense escrúpols.
8. Que a Les dones sàvies es vol deixar clar que la cultura no és l'única cosa que és important al món, sinó que també ho són els sentiments.
9. Que El ventall juga amb la manera com la gent s'enamora i comunica aquest amor.
   
10. Que L'Hostalera és la tantes vegades explicada història d'una dona i un home que sembla que s'odien i que es retreuen un miler de defectes, però que al final s'acaben enamorant. 
11. Que Mar i Cel ens diu el mateix que Romeu i Julieta.
12. Que a Maria Rosa hi ha un triangle amorós, que s'acaba de manera tràgica. 
13. Que Tres germanes ens mostra com pot ser d'avorrida i trista la vida quan no es tenen diners i es creu que no és útil treballar per aconseguir-los. 
14. Que a Cyrano de Bergerac entenem que la intel·ligència és més important que l'aparença física per enamorar de debò algú. 
15. Que a La cantant calba podem morir-nos de riure només sentint com es juga amb les paraules. 
16. I que a Mort accidental d'un anarquista es pot mostrar fins a quin punt és corrupte el poder, com pot amagar-nos la realitat i que de vegades és necessari un boig per poder-la desenmascarar.