El teatre, què hem de saber dels autors que hem estat estudiant (2a Avaluació, Tema 3)

Després de mirar-me els apunts que heu pres sobre les exposicions i els power points o textos que hem fet dels autors teatrals i de les obres que heu explicat m'he adonat d'unes quantes coses:
1. Que no sabeu prendre apunts.
2. Que no tots els teniu.
3. Que la majoria de les exposicions que vau preparar van ser un copia i enganxa on vau posar frases que no enteníeu de res.
4. Que és necessari que fixem què heu de saber de cada autor i de cada obra.

Comencem:

Aquí en teniu els noms, el lloc on van néixer i el lloc on van morir, si són morts.
Carlo Goldoni (Venècia, (1707 - París 1793)
Fèlix Lope de Vega (Madrid 1562 - Madrid 1635)
Josep Maria de Sagarra (Barcelona 1894 - Barcelona 1961)
Plaute (Sàrsina cap a 251 a.C. - Sàrsina 184 a.C.)
Eugene Ionesco (Slatina 1909 - París 1994)
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon 1564 - Stratford-upon-Avon 1616)
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845 - Barcelona 1924)
Edmond Rostand (Marsella 1868 - París 1918)
Anton Txèkhov (Taganrog 1860 - Badenweiler 1904)
Molière (París 1622 - París 1673) 
Sòfocles ( ? - Àtenes 406 a.C.) 
Dario Fo (Sangiano 1926)

• El primer que hem de saber és ordenar-los cronològicament:

1. Sòfocles. (segles VI - V a.C.).
2. Plaute. (segles III - II a.C.).
3. Fèlix Lope de Vega. (segles XVI - XVII).
4. William Shakespeare. (segles XVI - XVII).
   
5. Molière. (segle XVII).
6. Carlo Goldoni. (segle XVIII).
7. Àngel Guimerà. (segles XIX - XX).
8. Anton Txèkhov. (segles XIX - XX).
9. Edmond Rostand. (segles XIX - XX).
10. Eugène Ionesco. (segle XX).
11. Dario Fo. (segle XX).

•  El segon, en quina llengua escrivien: 

Sòfocles ho feia en grec; Plaute en llatí; Fèlix Lope de Vega en castellà; William Shakespeare en anglès; Moliere, Eugène Ionesco i Edmond Rostand en francès; Carlo Goldoni i Dario Fo en italià i Àngel Guimerà en català.

• El tercer que tots, doncs, van viure o viuen en el territori que avui coneixem com a Europa, són autors importantíssims de la literatura europea i la majoria de la gent en coneix, com a mínim, de nom, perquè pertanyen o haurien de pertànyer a la nostra cultura general.
  

• El quart, el títol de les obres que ens han o ens haurien d'haver explicat, tot relacionant-les amb els seus autors: 

1. Antígona és de Sòfocles.
2. La Comèdia de l'olla és de Plaute. 
3. Fuenteovejuna és Fèlix Lope de Vega. 
4. Otel·lo, El somni d'una nit d'estiu i Romeu i Julieta són de William Shakespeare. 
5. El malalt imaginari i Les dones sàvies són de Molière. 
6. El ventall i L'Hostalera són de Carlo Goldoni. 
7. Mar i Cel i Maria Rosa són d'Àngel Guimerà. 
8. Tres germanes és d'Anton Txèkhov. 
9. Cyrano de Bergerac és d'Edmond Rostand. 
10. La cantant calba és d'Eugène Ionesco. 
11. Mort accidental d'un anarquista és de Dario Fo. 

• El cinquè de quin subgènere teatral són:
  

1. Tragèdies: Antígona, Fuenteovejuna, Otel·lo, Romeu i Julieta i Mar i Cel.
2. Comèdies: La comèdia de l'olla, El somni d'una nit d'estiu, El malalt imaginari, Les dones sàvies, El Ventall, L'Hostalera i La cantant calba.
3. Drames: Maria Rosa, Tres germanes, Cyrano de Bergerac i Mort accidental d'un anarquista.

• I el sisè i últim: quin és el tema d'aquestes obres, que no és el mateix que l'argument. Hem de saber de què van, no cal que sàpiguem tot el que hi passa, per tant, hem de tenir clar:

1. Que Antígona explica la història d'una noia, que es diu així, que és capaç de desobeir les ordres del rei i de morir perquè creu que ha d'enterrar com cal el seu germà.
2. Que La Comèdia de l'olla ens mostra com un home avar no pot casar la seva filla amb un vell ric, perquè també vol recuperar una olla d'or que li han robat.
3. Que Fuenteovejuna vol fer-nos veure com un poble unit pot lluitar i vèncer un home poderós i malvat, ja que en comptes d'acusar qui l'ha matat diuen que ho han fet tots.
4. Que a Otel·lo se'ns diu que si no sabem distingir qui ens enganya de qui no i no confiem en la bondat dels nostres veritables amics i estimada podem arribar a matar-los i fer-nos molt desgraciats.
5. Que El somni d'una nit d'estiu ve a dir-nos que, per moltes dificultats que trobi, l'amor sempre acabarà triomfant.
6. Que Romeu i Julieta ens diu just el contrari, que hi ha amors que són tan intensos que ens poden dur a la mort. 
7. Que El malalt imaginari se'n riu d'aquells que sempre pensen que estan malalts i són enganyats per metges sense escrúpols.
8. Que a Les dones sàvies es vol deixar clar que la cultura no és l'única cosa que és important al món, sinó que també ho són els sentiments.
9. Que El ventall juga amb la manera com la gent s'enamora i comunica aquest amor.
   
10. Que L'Hostalera és la tantes vegades explicada història d'una dona i un home que sembla que s'odien i que es retreuen un miler de defectes, però que al final s'acaben enamorant. 
11. Que Mar i Cel ens diu el mateix que Romeu i Julieta.
12. Que a Maria Rosa hi ha un triangle amorós, que s'acaba de manera tràgica. 
13. Que Tres germanes ens mostra com pot ser d'avorrida i trista la vida quan no es tenen diners i es creu que no és útil treballar per aconseguir-los. 
14. Que a Cyrano de Bergerac entenem que la intel·ligència és més important que l'aparença física per enamorar de debò algú. 
15. Que a La cantant calba podem morir-nos de riure només sentint com es juga amb les paraules. 
16. I que a Mort accidental d'un anarquista es pot mostrar fins a quin punt és corrupte el poder, com pot amagar-nos la realitat i que de vegades és necessari un boig per poder-la desenmascarar.