L'apòstrof i la contracció (2a Avaluació, Tema 3)

Tot el que hi ha a continuació ho trobareu a les pàgines 124, 125,126,128,129 i 130 del llibre de text.

L'apòstrof:

Primer hem de tenir clar què és una elisió: quan una vocal neutra entra en contacte amb una vocal d'una altra paraula es produeix una elisió: és a dir, la vocal neutra no es pronuncia:
Teniu dotze anys es pronuncia: Teniu [dotzanys]
No pronunciem la primera vocal, que queda absorbida per la segona, només ho fem quan llegim molt a poc a poc, però mai quan parlem.
Això vol dir que mentre parlem fem un munt d'elisions, una minoria de les quals les marquem amb un apòstrof, i la resta, les deixem tal qual.

Posa cinc exemples d'elisions que faríem en llengua oral i que no marquem quan escrivim.

Després ja ens hem de fixar en quines paraules poden portar apòstrof:

• Alguns articles. Però, quins tipus de paraules són els articles? Els articles són un tipus de determinants, per tant, unes paraules que posem davant dels noms o substantius a fi que el defineixin, el determinin. No tots els articles poden apostrofar-se, de fet només se'n poden apostrofar dos: el i la, tant si acompanyen noms comuns, com noms propis.
• Un parell de preposicions. Que de fet semblen una de sola, perquè el que les diferencia és que una és una miqueta més larga que l'altra: de i des de. Ah, les preposicions són aquells mots buits de significat que fem servir per relacionar sintagmes o paraules.
• Alguns pronoms febles: que es diuen així perquè són àtons i es pronuncien com si fossin part del verb que sempre acompanyen. I ara, podríeu explicar vosaltres què és un pronom?

Aquí teniu recollides les regles:

Article masculí s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda):l'home, l'ingrat, l'arc. no s'apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc. femení s'apostrofa davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única(però: la unilateralitat, la innecessària). no s'apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra). davant de i i u consonants: la hiena. Preposició de s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba,d'altres, d'universitat. no s'apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i. davant de i i u consonants: de iens, de iod. Pronom s'apostrofa davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté. darrere de verb acabat en vocal que no formi part de diftong: compra'n,porta'l, pondre's, porta'ns. en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te'n,la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi. no s'apostrofa us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us. la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

La contracció:
Ai busquem al diccionari què és una contracció, el diccionari ens oferirà diverses definicions, de les quals només ens interessa què vol dir en l'àmbit de l'ortografia: parlem de contraccions quan determinats articles s'ajunten amb determinades preposicions a causa d'una elisió.

Aquest és un fenomen que passa molt poc: 

	el	els	en
a	al	als
de	del	dels
per	pel	pels
ca	cal	cals	can

Només tenim aquestes possibles contraccions, i hem de tenir clar que es trenquen si algun dels seus components es pot apostrofar:
Al Màrius però a l'Elisabet.
Del Pere però de l'infant.
Can Frare però ca n'Iscle.
Cal Joan però ca l'Oriol.
Què és una contracció? Fes una frase que en contingui dues.
Si es pot apostrofar, fem o desfem la contracció? Explica-ho amb un parell d'exemples.

I ara us toca fer els exercicis que trobareu en el llibre: De l'1 al 4 a la pàg 125; el 5 de la 126; el 6 i el 7 de la pàg 127; el 8 i el 9 de la 128 i del 10 al 14 de les pàg 129 i 130.

Si voleu ampliar, podeu anar al següent enllaç i les pàg. que us proposa a continuació: http://enxaneta.info/activitats/definit/19/0