8a i 9a miniredaccions (Tema 6)

Ja estem preparats per fer la vuitena i la novena miniredaccions.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara els temes:

• La vuitena potser ja la teniu feta i tot: m'heu de passar els apunts que heu agafat de les aules dedicades que us van explicar els dels altres primers. 

• Pel que fa a la novena: Com sabeu hem llegit una narració on s'explicaven els preparatius d'un viatge força llarg en vaixell. La travessia de l'Atlàntic en vaixell no dura unes hores, sinó unes quantes setmanes o sigui que van fer un viatge força llarg.

Vosaltres aviat fareu un viatge molt més curt, un viatget que es diu Crèdit de Síntesi, bé, tots no, la majoria. El que heu de fer aquí és explicar com us imagineu els dies que hi passareu, o, si no, què fareu mentre els altres estiguin fora.
Aquí teniu com crec jo que passaré aquests dies:
El juny els meus alumnes de primer d'ESO marxaran a la Garrotxa. Bé, tots no, la majoria. Amb mi es quedaran aquells que no hi poden anar per raons diverses (els seus pares no volen que dormin fora de casa, tenen un expedient...) i suposo que en un horari //especial (de les nou a dos quarts de dues) farem la part escrita del crèdit. No crec que ens divertim moltíssim, però segurament anirem més relaxats que ara.

Què sortirà al control del tema 5?

Abans de començar a estudiar per un control, hem de saber què hi entrarà. 
Des que vam començar aquest tema hem explicat què és l'estil directe i què és l'indirecte, com es passa d'un estil a un altre, com s'analitza un poema i com diferenciem i com hem d'escriure els sons [s] i [z].
Per tant al control hi sortiran coses sobre aquestes tres qüestions: L'estil directe i l'estil indirecte; la poesia  i l'ortografia dels sons [z] i de la [s].

Tota aquesta informació la trobareu a aquestes dues entrades del bloc, on, a més, es diu quines pàgines del llibre podeu consultar: 
http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2015/03/el-dialeg.html 
http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2015/03/el-dialeg-solucio-dels-exercicis-tema-5.html
http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2015/04/un-trimestre-tres-poemes-mes-com-sha-de.html
http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2015/04/ortografia-dels-sons-s-i-z-tema-5.html

I ara concretarem més:

• Què pot sortir de l'estil directe i l'estil indirecte:

1. La definició d'estil directe.
2. La definició d'estil indirecte.
3. Què hàgiu d'identificar en un text fragments d'un o de l'altre estil.
4. Què hàgiu de passar un text en estil directe a indirecte o a l'inrevés.

• Què pot sortir de la poesia:

1. Que hàgiu de buscar en un poema alguna de les figures que hem estudiat (hipèrbaton, paral·lelisme, el·lipsi, antítesi, personificació, enumeració i apòstrofe).
2. Què hàgiu de comptar les síl·labes d'un o més versos.
3. Què hàgiu d'explicar en prosa una estrofa o un poema.

• Què pot sortir de l'ortografia dels sons [z] i de la [s]:

1. Que expliqueu per què necessitem regles d'ortografia per saber quan hem d'utilitzar totes les lletres que representen aquests dos sons.
2. Si amb les regles d'ortografia en tenim prou per solucionar els dubtes que l'escriptura d'aquests dos sons ens generen.
3. Que feu exercicis semblants als que hem fet, tot tenint present que heu de saber quin temps és el present d'indicatiu.

Molta sort i bona feina.
Ja sabeu que a totes les entrades citades apareixen preguntes de color rosa que podeu respondre si voleu que la nota del control sigui més alta. 
Teniu temps per fer-ho fins al pròxim control. 

Ortografia dels sons [s] i [z] (Tema 5)

Tot el que hi ha a continuació ho trobareu a les pàgines 183, 184, 185, 186, 187 i 188 del llibre.

Començarem demanant-nos: per què necessitem regles per saber com he d'escriure el so [z] i el so [s].
Doncs molt fàcil:

• D'una banda perquè el so [z] és únic i el podem escriure amb "z" o "s", i el so [s] que també és únic, el podem escriure amb "s", "ss", "c", "ç" i "sc".
• De l'altra perquè a més hi ha força parlants que no saben distingir entre els dos sons. Saben la teoria, la [z] vibra, la [s] no, però diuen "casa" i "caça" i els sonen exactament igual.

Per tant, hem de tenir clar que hem de saber com s'escriuen dos sons que a alguns ens sonen clarament diferenciats i els diem també com a sons diferents; mentre que a d'altres els sonen tan semblants que no els saben fer diferents.

Quan ens trobem amb una [z] o essa sonora? 

• Doncs ens la trobem en paraules que s'escriuen amb "z" i aquí no hi ha cap excepció, sempre que una paraula s'escriu amb "z" representa una essa sonora:

1. A inici de mot: zebra.
2. Entre consonant i vocal: pinzell.
3. Entre vocals: amazona.

• I en paraules que s'escriuen amb "s" si:

1. Van entre vocals: casa.
2. Si comencen o contenen les síl·labes: "trans": transatlàntic, "dins": endinsar, fons: enfonsar.

Quan ens trobem amb una [s] o essa sorda? 
• Doncs ens la trobem en paraules que s'escriuen amb "c" o "ç" i aquí tampoc hi ha cap excepció, sempre que una paraula s'escriu amb "c" o "ç", si sona essa, representa una essa sorda. Hem de recordar que la "c" sona com a essa sorda davant de "e" o "i"; i davant d'"a", "o" i "u" escriurem "ç": jo no caço, tu no caces, ell no caça, nosaltres no cacem, vosaltres no caceu, ells no cacen.

Perquè, com sona la "c", si l'escrivim davant d'una "a", "o" i "u"? Posa exemples que ho provin. 

• En paraules que s'escriuen amb "ss", que sempre trobem entre vocals: assassí.
• En paraules que s'escriuen amb "s":

1. A inici de mot: sabata.
2. A final de mot: arròs.
3. Abans de consonant: raspall.
4. Després de consonant: consonant.

• I en paraules que s'escriuen amb "sc" lletres que apareixen sempre també entre vocals: piscina.

Recapitulem: 

• Sempre que trobem una "z" tenim una essa sonora.
• Sempre que trobem una "c", una "ç", una "ss" o una "sc" tenim una essa sorda.
• I quan trobem una "s":
•  és essa sorda si va a inici de mot, darrere o davant de consonant (excepte si forma part de les síl·labes trans, fons i dins) o al final de mot. I és sonora si va entre vocals o si forma part de les síl·labes trans, fons i dins.

I, per acabar, us deixo uns quants enllaços perquè pugueu practicar:

https://sites.google.com/site/catalapacfgs/8-la-essa-sorda-i-sonora-exercicis

http://rebollengua.jimdo.com/bagul-d-ortografia/14-les-lletres-s-z-c-%C3%A7-i-el-d%C3%ADgraf-ss/14-3-practiquem-la-essa-sorda/

http://rebollengua.jimdo.com/bagul-d-ortografia/14-les-lletres-s-z-c-%C3%A7-i-el-d%C3%ADgraf-ss/14-2-practiquem-la-esssa-sonora/

Un trimestre, tres poemes més. Com s'ha de fer el comentari. (Tema 5)

Després de veure els vostres comentaris, m'he adonat que no sabeu resumir un poema en prosa i com que la majoria heu fet el primer i alguns, poquets, el tercer, jo us passo aquí el resum del segon.
Primer, heu de diferenciar tema, d'argument: el tema és el que es diu en una sola frase: Aquest poema explica què es fa durant el febrer és el tema.
L'argument del poema és molt més llarg i concret, sempre.
Per tant, què explica el segon poema?
El poema "Febrer" explica com és aquest mes i comença a la primera estrofa dient-nos que és el mes més curt de tots (curt de talla), però que com a contrapartida conté una festa que agrada força als més petits: el Carnestoltes.
A la segona estrofa ens diu que quan arriba el Carnestoltes, tothom es prepara, sempre (tan si fa sol com si fa fresca) per fer una bona festa.
A la tercera, el poeta ens explica com la gent es prepara per disfressar-se, diu que alguns aprofiten roba vella i d'altres es fan una disfressa nova, però que tots acabaran anant ben vestits a una gran desfilada.
I al final ens explica què faran a la desfilada (es canta, es balla, es riu i es fa tabola...), i acaba el poema recordant-nos que el mes de febrer és el més curt de tots.

Pel que fa a les figures, també heu d'explicar on són i com. Així si diem, per exemple, en aquest poema hi ha un hipèrbaton, ho hem d'acompanyar amb: el trobem entre els versos 7 i 8, ja que en comptes de dir: "El Carnestoltes arriba qui sap d'on" diu: arriba qui sap d'on, el Carnestoltes".

A més, també us escric com hauríeu d'haver-me donat els vostres escrits, si ja els heu fet, corregiu-los seguint aquest model. Si encara no els heu fet, aquí teniu un model per a seguir:
1- Autor del poema:
L'autor del poema "Febrer" és Miquel Martí i Pol, que va néixer  a Roda de Ter el 1929 i va morir a Vic el 2003 a l'edat de 74 anys. Va començar treballant a la indústria tèxtil, i va guanyar el seu primer premi com a poeta el 1954. Una greu malaltia degenerativa, esclerosi múltiple, li va impedir de continuar treballant i la resta de la seva vida la dedica a la literatura, coim a lector, escriptor, sobretot de poemes, i traductor.

2- Estudi mètric del poema:
Aquest poema està format per quatre estrofes de vuit versos cadascuna la primera, la tercera i la quarta i de quatre versos la segona. Els versos són de sis síl·labes, els senars, i de quatre síl·labes els parells, i fan la següent combinació de rima: - a - a - b - b - c - c -d - d...
3- Figures més importants:

•     Hi ha una personificació al vers 2, perquè per dir que el febrer és un mes curt, es diu amb l'expressió: "és curt de talla" que és un expressió que s'utilitza per dir que una persona és baixeta.
• Hi ha un hipèrbaton entre els versos 7 i 8, ja que en comptes de dir: "El Carnestoltes arriba qui sap d'on" diu: arriba qui sap d'on, el Carnestoltes".
• Trobem un paral·lelisme als versos 9 i 10: "si fa bo" / "si fa gresca"
• Una antítesi al vers 13: "vella" o "nova".
• Als versos 21 i 22 hi ha una enumeració de quatre termes: "es canta (1), es balla (2), es riu (3) i es fa tabola".
  

4- Què explica el poema:

Aquest poema explica què es fa durant el febrer. Comença a la primera estrofa dient-nos que és el mes més curt de tots (curt de talla), però que com a contrapartida conté una festa que agrada força als més petits: el Carnestoltes.

A la segona estrofa ens diu que quan arriba, tothom es prepara, sempre (tan si fa sol com si fa fresca) per fer una bona festa.
A la tercera, el poeta ens explica com la gent es prepara per disfressar-se, diu que alguns aprofiten roba vella i d'altres es fan una disfressa nova, però que tots acabaran anant ben vestits a una gran desfilada.
I al final ens explica què faran a la desfilada (es canta, es balla, es riu i es fa tabola...), i acaba el poema recordant-nos que el mes de febrer és el més curt de tots.

5- Opinió personal:
Aquest poema és molt senzill d'entendre, té ritme i explica d'una manera graciosa que el mes de febrer està força bé, perquè en ell hi ha una festa que sembla que agrada als nens, que és el Carnestoltes. A mi, com que mai m'ha agradat aquest mes, perquè és molt fred, ni el Carnestoltes, perquè no suporto disfressar-me, doncs no m'ha convençut del tot, però trobo que és un poema ben construït.