Després de veure els vostres
comentaris, m'he adonat que no sabeu resumir un poema en prosa i com que
la majoria heu fet el primer i alguns, poquets, el tercer, jo us passo
aquí el resum del segon.
Primer, heu de diferenciar tema, d'argument: el tema és el que es diu en una sola frase: Aquest poema explica què es fa durant el febrer és el tema.
L'argument del poema és molt més llarg i concret, sempre.
Per tant, què explica el segon poema?
El poema "Febrer" explica com és aquest mes i comença a la primera estrofa dient-nos que és el mes més curt de tots (curt de talla), però que com a contrapartida conté una festa que agrada força als més petits: el Carnestoltes.
A la segona estrofa ens diu que quan arriba el Carnestoltes, tothom es prepara, sempre (tan si fa sol com si fa fresca) per fer una bona festa.
A la tercera, el poeta ens explica com la gent es prepara per disfressar-se, diu que alguns aprofiten roba vella i d'altres es fan una disfressa nova, però que tots acabaran anant ben vestits a una gran desfilada.
I al final ens explica què faran a la desfilada (es canta, es balla, es riu i es fa tabola...), i acaba el poema recordant-nos que el mes de febrer és el més curt de tots.
Pel que fa a les figures, també heu d'explicar on són i com. Així si diem, per exemple, en aquest poema hi ha un hipèrbaton, ho hem d'acompanyar amb: el trobem entre els versos 7 i 8, ja que en comptes de dir: "El Carnestoltes arriba qui sap d'on" diu: arriba qui sap d'on, el Carnestoltes".
A més, també us escric com hauríeu d'haver-me donat els vostres escrits, si ja els heu fet, corregiu-los seguint aquest model. Si encara no els heu fet, aquí teniu un model per a seguir:
1- Autor del poema:
L'autor del poema "Febrer" és Miquel Martí i Pol, que va néixer a Roda de Ter el 1929 i va morir a Vic el 2003 a l'edat de 74 anys. Va començar treballant a la indústria tèxtil, i va guanyar el seu primer premi com a poeta el 1954. Una greu malaltia degenerativa, esclerosi múltiple, li va impedir de continuar treballant i la resta de la seva vida la dedica a la literatura, coim a lector, escriptor, sobretot de poemes, i traductor.
2- Estudi mètric del poema:
Aquest poema està format per quatre estrofes de vuit versos cadascuna la primera, la tercera i la quarta i de quatre versos la segona. Els versos són de sis síl·labes, els senars, i de quatre síl·labes els parells, i fan la següent combinació de rima: - a - a - b - b - c - c -d - d...
3- Figures més importants:
A la tercera, el poeta ens explica com la gent es prepara per disfressar-se, diu que alguns aprofiten roba vella i d'altres es fan una disfressa nova, però que tots acabaran anant ben vestits a una gran desfilada.
I al final ens explica què faran a la desfilada (es canta, es balla, es riu i es fa tabola...), i acaba el poema recordant-nos que el mes de febrer és el més curt de tots.
5- Opinió personal:
Aquest poema és molt senzill d'entendre, té ritme i explica d'una manera graciosa que el mes de febrer està força bé, perquè en ell hi ha una festa que sembla que agrada als nens, que és el Carnestoltes. A mi, com que mai m'ha agradat aquest mes, perquè és molt fred, ni el Carnestoltes, perquè no suporto disfressar-me, doncs no m'ha convençut del tot, però trobo que és un poema ben construït.
Primer, heu de diferenciar tema, d'argument: el tema és el que es diu en una sola frase: Aquest poema explica què es fa durant el febrer és el tema.
L'argument del poema és molt més llarg i concret, sempre.
Per tant, què explica el segon poema?
El poema "Febrer" explica com és aquest mes i comença a la primera estrofa dient-nos que és el mes més curt de tots (curt de talla), però que com a contrapartida conté una festa que agrada força als més petits: el Carnestoltes.
A la segona estrofa ens diu que quan arriba el Carnestoltes, tothom es prepara, sempre (tan si fa sol com si fa fresca) per fer una bona festa.
A la tercera, el poeta ens explica com la gent es prepara per disfressar-se, diu que alguns aprofiten roba vella i d'altres es fan una disfressa nova, però que tots acabaran anant ben vestits a una gran desfilada.
I al final ens explica què faran a la desfilada (es canta, es balla, es riu i es fa tabola...), i acaba el poema recordant-nos que el mes de febrer és el més curt de tots.
Pel que fa a les figures, també heu d'explicar on són i com. Així si diem, per exemple, en aquest poema hi ha un hipèrbaton, ho hem d'acompanyar amb: el trobem entre els versos 7 i 8, ja que en comptes de dir: "El Carnestoltes arriba qui sap d'on" diu: arriba qui sap d'on, el Carnestoltes".
A més, també us escric com hauríeu d'haver-me donat els vostres escrits, si ja els heu fet, corregiu-los seguint aquest model. Si encara no els heu fet, aquí teniu un model per a seguir:
1- Autor del poema:
L'autor del poema "Febrer" és Miquel Martí i Pol, que va néixer a Roda de Ter el 1929 i va morir a Vic el 2003 a l'edat de 74 anys. Va començar treballant a la indústria tèxtil, i va guanyar el seu primer premi com a poeta el 1954. Una greu malaltia degenerativa, esclerosi múltiple, li va impedir de continuar treballant i la resta de la seva vida la dedica a la literatura, coim a lector, escriptor, sobretot de poemes, i traductor.
2- Estudi mètric del poema:
Aquest poema està format per quatre estrofes de vuit versos cadascuna la primera, la tercera i la quarta i de quatre versos la segona. Els versos són de sis síl·labes, els senars, i de quatre síl·labes els parells, i fan la següent combinació de rima: - a - a - b - b - c - c -d - d...
3- Figures més importants:
- Hi ha una personificació al vers 2, perquè per dir que el febrer és un mes curt, es diu amb l'expressió: "és curt de talla" que és un expressió que s'utilitza per dir que una persona és baixeta.
- Hi ha un hipèrbaton entre els versos 7 i 8, ja que en comptes de dir: "El Carnestoltes arriba qui sap d'on" diu: arriba qui sap d'on, el Carnestoltes".
- Trobem un paral·lelisme als versos 9 i 10: "si fa bo" / "si fa gresca"
- Una antítesi al vers 13: "vella" o "nova".
- Als versos 21 i 22 hi ha una enumeració de quatre termes: "es canta (1), es balla (2), es riu (3) i es fa tabola".
Aquest poema explica què es fa durant el febrer. Comença a la primera estrofa dient-nos que és el mes més curt de tots (curt de talla), però que com a contrapartida conté una festa que agrada força als més petits: el Carnestoltes.
A la segona estrofa ens diu que quan arriba, tothom es prepara, sempre (tan si fa sol com si fa fresca) per fer una bona festa.A la tercera, el poeta ens explica com la gent es prepara per disfressar-se, diu que alguns aprofiten roba vella i d'altres es fan una disfressa nova, però que tots acabaran anant ben vestits a una gran desfilada.
I al final ens explica què faran a la desfilada (es canta, es balla, es riu i es fa tabola...), i acaba el poema recordant-nos que el mes de febrer és el més curt de tots.
5- Opinió personal:
Aquest poema és molt senzill d'entendre, té ritme i explica d'una manera graciosa que el mes de febrer està força bé, perquè en ell hi ha una festa que sembla que agrada als nens, que és el Carnestoltes. A mi, com que mai m'ha agradat aquest mes, perquè és molt fred, ni el Carnestoltes, perquè no suporto disfressar-me, doncs no m'ha convençut del tot, però trobo que és un poema ben construït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada