Què sortirà al control del tema 6?

Abans de començar a estudiar per un control, hem de saber què hi entrarà. 
Des que vam començar aquest tema hem explicat l'ortografia dels sons  [ʒ] ,  [ ʃ ], [dʒ] i  [tʃ ]; hem distingit els tres tipus de discurs que podem trobar en un text narratiu (descripció, diàleg i narració) i hem repassat una altra vegada què hem après de la poesia i del pas d'estil directe a indirecte. Per tant al control hi sortiran coses sobre aquestes qüestions: l'ortografia dels sons [ʒ], [ʃ], [dʒ] i [tʃ]; la diferenciació dels tres tipus de discurs; el pas a estil indirecte i alguna cosa de poesia. 

Tota aquesta informació la trobareu a aquestes dues entrades del bloc, on, a més, es diu quines pàgines del llibre podeu consultar: 
http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2015/05/la-narracio-tema-6.html
http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2015/05/la-narracio-tema-6.html
http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2015/05/un-trimestre-tres-poemes-mes-i-els.html

I ara concretarem més:

• Què pot sortir de l'estil directe i l'estil indirecte:

Què hàgiu de passar un text en estil directe a indirecte. Només això.

• Què pot sortir de la poesia:

Que hàgiu de buscar en un poema alguna de les figures que hem estudiat (hipèrbaton, paral·lelisme, el·lipsi, antítesi, personificació, enumeració i apòstrofe).
Què hàgiu de comptar les síl·labes dels versos.
Què hàgiu d'explicar equè diu el poema.

• Què pot sortir de l'ortografia dels sons  [ʒ] ,  [ ʃ ], [dʒ] i  [tʃ ]:

Que expliqueu per què necessitem regles d'ortografia per saber quan hem d'utilitzar totes les lletres que representen aquests dos sons.
Si amb les regles d'ortografia en tenim prou per solucionar els dubtes que l'escriptura d'aquests dos sons ens generen.
Que feu exercicis semblants als que hem fet, tot tenint present que heu de saber quin temps és el present d'indicatiu.

• Què pot sortir dels tipus de discurs:

Doncs un text on hàgiu de marcar on hi ha descripció, on hi ha diàleg, tot recordant que també és diàleg el que surt en estil indirecte, i on hi ha narració.

Molta sort i bona feina.
Ja sabeu que a totes les entrades citades apareixen preguntes de color rosa o exercicis que podeu respondre o fer si voleu que la nota del control sigui més alta. 
Teniu temps per fer-ho fins a l'últim dia de classe (5 de juny). 

Un trimestre. Tres poemes més i els últims. (Tema 6)

Ara que estem acabant el curs i aviat farem l'últim control, llegirem tres poemes, un per cadascun dels mesos que d'aquest tercer trimestre. amb ells repassarem com s'han de comptar les síl·labes dels versos i les figures que han aparegut a les altres dues entrades del bloc que hi ha amb poemes.

Repassem com hem de comptar les síl·labes dels versos en llengua catalana:
Com que agafem com a model el vers acabat en paraula aguda, els versos en català els comptem fins a l'última síl·laba tònica.
Penseu: què els sobra a les paraules planes i a les esdrúixoles perquè tinguin la vocal tònica al mateix lloc que la tenen les agudes?

• Per tant, un vers com el primer del primer poema el comptaríem fins a l'última síl·laba: Hi/ tor/ na/ rem/ al/ sol/ so/ et: 8.
• Un vers com el setè del primer poema el comptaríem fins a la penúltima: Ja/ les/ pa/ rau/ les/ pre/ nen/ a/ les: 8.
• I un vers com aquest (als poemes que tenim aquí no n'hi ha cap que acabi en paraula esdrúixola) el comptaríem fins a l'antepenúltima: lluny/ per/ ca/ mins/ tre/ mo/ lo/ sos/ d'in/ fàn/ci /a: 10.

Però també hem de tenir en compte uns altres fenòmens, dels quals no havíem parlat fins ara, però que sí que heu sentit a llengua castellana i que són:

• L'elisió: quan tenim dues vocals en contacte i només en pronunciem una, cosa que fa que només comptem una síl·laba: Ti/ ral/ bra/ ser/ per/ la/ fi/ nes/ tra: 8.
• La sinalefa: quan tenim dues vocals en contacte i les pronunciem totes dues com a diftong, cosa que fa que només comptem una síl·laba: Fres/ cai/ po/ li/ da/ com/ un/ maig/ con/tent: 10.
• El hiat: quan tenim dues vocals en contacte i les pronunciem totes dues en dos cops de veu diferents, cosa que fa que comptem dues síl·labes: del/ món/ ha/ re/ flu/ ït/ cap/ a/ l'a/ bís: 10.

Separeu les síl·labes dels poemes següents i marqueu-hi, tot subratllant-les, les elisions, les sinalefes i els hiats que hi trobeu. Menys les dues primeres estrofes del primer poema que les farem com a exercici de classe.
Repassem ara com hem de mirar la rima:

Abril

Hi tornarem al sol-solet!

Tira el braser per la finestra,

llença la  capa i el barret!

Que vingui el sol com una festa

i ja no vull sentir més fred.

Oh, quin aire!

Ja les paraules prenen ales

i no cal dir-les sota veu,

que en pensaments tinc mar i cales

i cama nua fins al peu.

Adéu mimoses i nadales:

clavells veureu.

Fugi l'hivern, fugi la por.

Morir? Quan no s'arrisca gaire.

Hem de sortir d'aquest racó

- deixem-hi el pec i el rondinaire:

sortim a l'aire germinal

amb ulls d'infant que miren alt.

Clementina Arderiu

Quina combinació de rima trobem aquí? La rima és assonant o consonant? Justifica-ho.

Maig

Visca l'amor

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga

Fresca i polida com un maig content!

Visca l'amor

L'he cridada i venia

Tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que Ella també es delia:

Visca l'amor:

La volia i l'he pres.

Joan Salvat-Papasseit
Quina combinació de rima trobem aquí? La rima és assonant o consonant? Justifica-ho.

Juny

4 juny 1970

Ha mort, Carner. ¿Sabeu? És el senyor que anava

pel camp i que, en tornant de donar un volt,

deia el que havia vist, a tots portant consol.

Josep Carner és mort: tota la saba

del món ha refluït cap a l'abís,
i és ara una ganyota, la faç del paradís.

Gabriel Ferrater

Quina combinació de rima trobem aquí? La rima és assonant o consonant? Justifica-ho.

I, per últim, fixem-nos en les figures que hem treballat:

• Hipèrbaton: primer poema: vers 4, vers 12, vers 13. Segon poema: vers 1, Tercer poema: vers 1, vers 3, vers 6.  
• Paral·lelisme: primer poema: vers 13, vers 16.
• El·lipsi: primer poema: vers 1, vers 2, vers 3, vers 5, vers 6, vers 9, vers 10, vers 12, vers 15, vers 16 i vers 17.  Segon poema: vers 4. Tercer poema: vers 1.
• Enumeració: primer poema: versos 2 i 3, versos 9 i 10, vers 11 i vers 16. Segon poema: vers 2. 
• Personificació: vers 4, vers 7 i vers 13 del primer poema
• Apòstrofe: primer poema: vers 6. Segon poema: vers 1, vers 3, vers 6 i vers 7. 

Expliqueu per què hi ha les figures que s'assenyalen en els versos corresponents a cada poema.

Mireu si en trobeu més i poseu-les.

1. Compteu les síl·labes i digueu quina combinació de rima tenen les dues primeres estrofes del primer poema:

Hi - tor - na - rem - al - sol-sol - et! a i 8 síl·labes

Ti - ra - el - bra - ser - per - la - fi - nes - tra, b i 8 síl·labes

llen - ça - la - ca - pa - i el - bar - ret! a i 8 síl·labes

Que - vin - gui el - sol - com - u - na - fes - ta b i 8 síl·labes

i - ja - no - vull - sen - tir - més - fred.  a i 8 síl·labes

Oh, - quin - ai - re! - i 3 síl·labes

Ja - les - pa - rau - les - pre - nen - a - les  c i 8 síl·labes

i - no - cal - dir-les - so - ta - veu, d i 8 síl·labes

que en - pen - sa - ments - tinc - mar - i - cales c i 8 síl·labes

i - ca - ma - nu - a - fins - al - peu.  d i 8 síl·labes

A - déu - mi - mo - ses - i - na - da - les:  c i 8 síl·labes

cla - vells - veu - reu.  -  i 4 síl·labes

Què hem de saber per poder xerrar del o dels llibres que hem llegit i del o dels llibres que no hem acabat.

Una de les últimes coses que hem fet aquest trimestre és llegir llibres, seguint, sempre que ha estat possible, els drets dels lectors.
Ara toca parlar d'aquests llibres.
Com a mínim haureu de dir: 

• L'autor i el títol del llibre o llibres que heu agafat.
• Com i per què els vau triar.
• Què us esperàveu i què us heu trobat.
• Per què no el vau acabar (si és que no  ho vau fer)
• El recomanaríeu? A qui i per què?
• Us ha agradat?

L'ortografia dels sons [ʒ] , [ ʃ ], [dʒ] i [tʃ ] (Tema 6)

Tot el que hi ha a continuació ho trobareu a les pàgines 211, 212, 213, 214 i 215.

• El so [ʒ] és el que tenen paraules com gener o juliol i el podem trobar representat, per tant, amb dues grafies diferents: la g i la j. El so [dʒ] és el que tenen paraules com platja i el seu plural platges, i el podem representar, per tant, amb dues grafies diferents: la tg i la tj.

Fixem-nos primer que la g de vegades representa un altre so: no sona igual la g de gat que la de geni.
Quina o quines grafies posem davant de la "e" i de la "i" per què sonin com la g de gat?

Això fa fàcil que arribem a la conclusió que la "g" sola sonarà  [ʒ] davant d'"e" i "i" soles; i en canvi, davant d'"a", "o" i "u" posarem "j". I que també escriurem "tg" davant de "e" i "i" soles; i "tj" davant d'"a", "o" i "u". 

platja/platges

Hem d'anar molt amb compte amb aquesta regla, perquè ens obliga a fer canvis en noms, adjectius i verbs: 

1. Els noms i els adjectius, quan passen a plurals, com que els plurals sempre s'escriuen amb "e", s'escriuran amb "g", independentment de com s'escriguin els seus respectius singulars: boja/boges; esponja/esponges; rellotge/rellotges...
2. I els verbs tindran persones que s'escriuran amb "j" i persones que s'escriuran amb "g": pujar: pujo, puges, puja, pugem, pugeu, pugen.

Aquesta situació és la mateixa que teníem amb el so [s] quan l'escrivíem amb quin parell de grafies? 

Però, com la majoria de vegades, tenim algunes excepcions que hem de destacar:

Només les trobem als grups [ʒe][ʒə] [ʒɛ], o sigui, davant de la "e" de vegades escrivim "j". Cosa que vol dir que:

• Davant de la "a" sempre escriurem "j": jaç
• Davant de la "i" sempre escriurem "g": gir
• Davant de la "o" sempre escriurem "j": joc
• Davant de la "u" sempre escriurem "j": just
• Però davant de la "e" gairebé sempre escriurem "g", menys en algunes excepcions que són:

1. Les paraules que inclouen els grups "jecc" com injecció i "ject" com subjecte.
2. Uns quants noms propis d'origen hebreu com Jesús.
   
3. El verb jeure en totes les seves formes.
4. Algunes paraules que no podem classificar de cap manera, com majestat.

I ara ja podeu fer els exercicis següents: l'1 i el 2 de la pàg. 211; el 3 i el 4 de la pàg. 212 i el 9 de la pàg. 214.

• El so [ ʃ ] és el que tenen paraules com Xavier o caixa i el podem trobar representat per tant i també, amb dues grafies diferents: la x i la ix.

També ens trobem però, que una d'aquestes grafies, concretament la x representa, en aquest cas, dos altres sons posibles: el [gz] d'examen i el [ks] de taxi.

Però aquí no ens hem de fixar en les vocals que hi ha darrere o davant, sinó que ens hem de fixar en on trobem el so [ ʃ ], i segons on el trobem escrivim:

• "ix" després de "a", "e", "o" i "u".
• "x" en la resta de casos que són: a inici de mot, com a xafogor; darrere de consonant, com a punxa; darrere de "i" com a guix i darrere dels diftongs "au", com a disbauxa i "iu" com a xiuxiueig.

I no tenim excepcions!!!!!!! 

I ara ja podeu fer els exercicis següents: el 5 i el 6 de la pàg. 212 i el 10 i l'11 de la pàg. 214.

• I, per últim, el so [tʃ] és el que tenen paraules com petxina o maig i el podem trobar representat, per tant, amb dos parells de grafies diferents: la tx i la ig:

Sempre posem "tx" a principi de mot i enmig de mot com a txetxena.

A final de mot escriurem "ig" o "tx" segons com s'escriguin paraules de la mateixa família. 

1. Si s'escriuen amb "g" o "j" escriurem "ig" com mareig que és de la mateixa família que marejar.

   

   Acabarem amb un mareig...

2. Si s'escriuen amb "tx" continuarem escrivint "tx" com despatx que és de la mateixa família que despatxar. 
   

I ara ja podeu fer els exercicis següents: el 7 i el 8 de la pàg. 213 i el 12, el 13 i el 14 de la pàg. 215.

I, finalment, alguns enllaços on trobareu exercicis d'ampliació per fer:

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/cs08.htm

http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/16_gj.htm

http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/17_txig.htm

http://enxaneta.info/activitats/verbs/14/1

http://administraciojusticia.gencat.cat/web/.content/home/seccions_tematiques/usos_linguistics/recursos_linguistics/dossier_nivell_b.pdf (únicament la pàg. 50 i la 51)

La Narració (Tema 6)

Com suposo que us heu adonat, hem treballat la narrativa com a gènere i, després, n'hem treballat dues de les seves parts: la descripció i el diàleg. Ara ens toca estudiar l'última que, curiosament, es diu "narració".

Començarem com sempre, preguntant-nos què és la "narració". Si busquem al diccionari que hem utilitzat gairebé sempre ens trobem amb aquesta definició: http://dilc.org/narraci%C3%B3/ que no ens sembla del tot aclaridora, però que ens pot servir per fer-ne una que sí que ho sigui:

• Si la descripció és el fragment d'un text narratiu on s'explica com són els personatges, el paisatge o qualsevol element que pot sortir a la història.
  
• I el diàleg el fragment on s'introdueix què diuen els personatges.
• La narració serà: aquella part del text narratiu on trobem exposats els fets i les accions.
• Per tant, en una obra narrativa sempre trobarem descripció, diàleg i narració. És molt difícil explicar una història sense que aquests tres elements, perquè, tal i com trobem a la viquipèdia, més o menys: (http://ca.wikipedia.org/wiki/Narrativa):

• Tota narració conté uns personatges situats en un temps i un espai que protagonitzen una història que modifica la situació inicial, usualment a partir d'un conflicte. Aquests personatges poden parlar a la història a través del diàleg o explicar-nos els seus pensaments en en estil directe o indirecte, com ja hem vist. 
  
• Un d'aquests personatges és el narrador (que no s'ha de confondre amb l'autor) que conta els fets des de dins de la història (intern) o des de fora (extern), és l'única font d'informació per al lector i sol oferir una determinada interpretació de la història (que, la majoria de vegades, està narrada en passat). És ell també qui ens descriu els personatges, l'ambient... i així en fixa la importància.
• La història que s'explica és fictícia (fins i tot en el cas que es basi en fets reals, no s'ha de confondre amb la realitat), tot i que ha de ser versemblant i  coherent, cosa que vol dir que ha de semblar real. L'ordre de l'explicació no és sempre lineal, però una vegada acabada de llegir, el lector ha de ser capaç d'explicar-la en aquest ordre.

I ara, si no hi ha dubtes, practicarem, primer, amb els fragments narratius que van sortint al llibre i què trobem a les pàgines següents:

pàg. 13; pàg. 20; pàg. 70; pàg. 78 exercici 3; pàg. 99; pàg. 130; pàg. 159; pàg. 176, 177 i 178; pàg. 180, 181 i 182; pàg 188; pàg. 215; pàg. 232, 233 i 234; pàg. 237; pàg 238; pàg. 239; i pàg 247. 

L'exercici que haureu de fer és el següent:

1. Destrieu els fragments de descripció, de diàleg i de descripció que trobeu en els fragments o relats que hi ha a les pàgines citades.