dilluns, 4 de maig del 2015

L'ortografia dels sons [ʒ] , [ ʃ ], [dʒ] i [tʃ ] (Tema 6)


Tot el que hi ha a continuació ho trobareu a les pàgines 211, 212, 213, 214 i 215.

  • El so [ʒ] és el que tenen paraules com gener o juliol i el podem trobar representat, per tant, amb dues grafies diferents: la g i la j. El so [dʒ] és el que tenen paraules com platja i el seu plural platges, i el podem representar, per tant, amb dues grafies diferents: la tg i la tj.

Fixem-nos primer que la g de vegades representa un altre so: no sona igual la g de gat que la de geni.
Quina o quines grafies posem davant de la "e" i de la "i" per què sonin com la g de gat?

Això fa fàcil que arribem a la conclusió que la "g" sola sonarà  [ʒ] davant d'"e" i "i" soles; i en canvi, davant d'"a", "o" i "u" posarem "j". I que també escriurem "tg" davant de "e" i "i" soles; i "tj" davant d'"a", "o" i "u"
platja/platges


Hem d'anar molt amb compte amb aquesta regla, perquè ens obliga a fer canvis en noms, adjectius i verbs: 

  1. Els noms i els adjectius, quan passen a plurals, com que els plurals sempre s'escriuen amb "e", s'escriuran amb "g", independentment de com s'escriguin els seus respectius singulars: boja/boges; esponja/esponges; rellotge/rellotges...
  2. I els verbs tindran persones que s'escriuran amb "j" i persones que s'escriuran amb "g": pujar: pujo, puges, puja, pugem, pugeu, pugen.


Aquesta situació és la mateixa que teníem amb el so [s] quan l'escrivíem amb quin parell de grafies? 

Però, com la majoria de vegades, tenim algunes excepcions que hem de destacar:

Només les trobem als grups [ʒe]ə] [ʒɛ], o sigui, davant de la "e" de vegades escrivim "j". Cosa que vol dir que:

  • Davant de la "a" sempre escriurem "j": jaç
  • Davant de la "i" sempre escriurem "g": gir
  • Davant de la "o" sempre escriurem "j": joc
  • Davant de la "u" sempre escriurem "j": just
  • Però davant de la "e" gairebé sempre escriurem "g", menys en algunes excepcions que són:

  1. Les paraules que inclouen els grups "jecc" com injecció i "ject" com subjecte.
  2. Uns quants noms propis d'origen hebreu com Jesús.
  3. El verb jeure en totes les seves formes.
  4. Algunes paraules que no podem classificar de cap manera, com majestat.
I ara ja podeu fer els exercicis següents: l'1 i el 2 de la pàg. 211; el 3 i el 4 de la pàg. 212 i el 9 de la pàg. 214.



  • El so [ ʃ ] és el que tenen paraules com Xavier o caixa i el podem trobar representat per tant i també, amb dues grafies diferents: la x i la ix.

També ens trobem però, que una d'aquestes grafies, concretament la x representa, en aquest cas, dos altres sons posibles: el [gz] d'examen i el [ks] de taxi.
Però aquí no ens hem de fixar en les vocals que hi ha darrere o davant, sinó que ens hem de fixar en on trobem el so [ ʃ ], i segons on el trobem escrivim:
  • "ix" després de "a", "e", "o" i "u".
  • "x" en la resta de casos que són: a inici de mot, com a xafogor; darrere de consonant, com a punxa; darrere de "i" com a guix i darrere dels diftongs "au", com a disbauxa i "iu" com a xiuxiueig.
I no tenim excepcions!!!!!!! 









I ara ja podeu fer els exercicis següents: el 5 i el 6 de la pàg. 212 i el 10 i l'11 de la pàg. 214.


  • I, per últim, el so [tʃ] és el que tenen paraules com petxina o maig i el podem trobar representat, per tant, amb dos parells de grafies diferents: la tx i la ig:

  • Sempre posem "tx" a principi de mot i enmig de mot com a txetxena.
  • A final de mot escriurem "ig" o "tx" segons com s'escriguin paraules de la mateixa família. 
    1. Si s'escriuen amb "g" o "j" escriurem "ig" com mareig que és de la mateixa família que marejar.
      Acabarem amb un mareig...
    2. Si s'escriuen amb "tx" continuarem escrivint "tx" com despatx que és de la mateixa família que despatxar. 
    I ara ja podeu fer els exercicis següents: el 7 i el 8 de la pàg. 213 i el 12, el 13 i el 14 de la pàg. 215.

    I, finalment, alguns enllaços on trobareu exercicis d'ampliació per fer:


    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada