- El so [ʒ] és el que tenen paraules com gener o juliol i el podem trobar representat, per tant, amb dues grafies diferents: la g i la j. El so [dʒ] és el que tenen paraules com platja i el seu plural platges, i el podem representar, per tant, amb dues grafies diferents: la tg i la tj.
Fixem-nos primer que la g de vegades representa un altre so: no sona igual la g de gat que la de geni.
Quina o quines grafies posem davant de la "e" i de la "i" per què sonin com la g de gat?
Això fa fàcil que arribem a la conclusió que la "g" sola sonarà [ʒ] davant d'"e" i "i" soles; i en canvi, davant d'"a", "o" i "u" posarem "j". I que també escriurem "tg" davant de "e" i "i" soles; i "tj" davant d'"a", "o" i "u".
platja/platges |
Hem d'anar molt amb compte amb aquesta regla, perquè ens obliga a fer canvis en noms, adjectius i verbs:
- Els noms i els adjectius, quan passen a plurals, com que els plurals sempre s'escriuen amb "e", s'escriuran amb "g", independentment de com s'escriguin els seus respectius singulars: boja/boges; esponja/esponges; rellotge/rellotges...
- I els verbs tindran persones que s'escriuran amb "j" i persones que s'escriuran amb "g": pujar: pujo, puges, puja, pugem, pugeu, pugen.
Aquesta situació és la mateixa que teníem amb el so [s] quan l'escrivíem amb quin parell de grafies?
Però, com la majoria de vegades, tenim algunes excepcions que hem de destacar:
Només les trobem als grups [ʒe][ʒə] [ʒɛ], o sigui, davant de la "e" de vegades escrivim "j". Cosa que vol dir que:
- Davant de la "a" sempre escriurem "j": jaç
- Davant de la "i" sempre escriurem "g": gir
- Davant de la "o" sempre escriurem "j": joc
- Davant de la "u" sempre escriurem "j": just
- Però davant de la "e" gairebé sempre escriurem "g", menys en algunes excepcions que són:
- Les paraules que inclouen els grups "jecc" com injecció i "ject" com subjecte.
- Uns quants noms propis d'origen hebreu com Jesús.
- El verb jeure en totes les seves formes.
- Algunes paraules que no podem classificar de cap manera, com majestat.
- El so [ ʃ ] és el que tenen paraules com Xavier o caixa i el podem trobar representat per tant i també, amb dues grafies diferents: la x i la ix.
També ens trobem però, que una d'aquestes grafies, concretament la x representa, en aquest cas, dos altres sons posibles: el [gz] d'examen i el [ks] de taxi.
Però aquí no ens hem de fixar en les vocals que hi ha darrere o davant, sinó que ens hem de fixar en on trobem el so [ ʃ ], i segons on el trobem escrivim:
- "ix" després de "a", "e", "o" i "u".
- "x" en la resta de casos que són: a inici de mot, com a xafogor; darrere de consonant, com a punxa; darrere de "i" com a guix i darrere dels diftongs "au", com a disbauxa i "iu" com a xiuxiueig.
I ara ja podeu fer els exercicis següents: el 5 i el 6 de la pàg. 212 i el 10 i l'11 de la pàg. 214.
- I, per últim, el so [tʃ] és el que tenen paraules com petxina o maig i el podem trobar representat, per tant, amb dos parells de grafies diferents: la tx i la ig:
- Si s'escriuen amb "g" o "j" escriurem "ig" com mareig que és de la mateixa família que marejar.
Acabarem amb un mareig... - Si s'escriuen amb "tx" continuarem escrivint "tx" com despatx que és de la mateixa família que despatxar.
I ara ja podeu fer els exercicis següents: el 7 i el 8 de la pàg. 213 i el 12, el 13 i el 14 de la pàg. 215.
I, finalment, alguns enllaços on trobareu exercicis d'ampliació per fer:
http://administraciojusticia.gencat.cat/web/.content/home/seccions_tematiques/usos_linguistics/recursos_linguistics/dossier_nivell_b.pdf (únicament la pàg. 50 i la 51)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada