dimarts, 24 de febrer del 2015

Què sortirà al control del Tema 4

Abans de començar a estudiar per un control, hem de saber què hi entrarà. 
Des que vam començar aquest tema hem explicat com es fa una descripció, i quines regles tenim per saber quan hem d'escriure "B" i quan hem d'escriure "V".
Per tant al control hi sortiran coses sobre aquestes dues qüestions: La descripció l'ortografia de la "b" i de la "v".

Tota aquesta informació la trobareu a aquestes dues entrades del bloc, on, a més, es diu quines pàgines del llibre podeu consultar: http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2015/02/el-consonantisme-1-la-b-i-la-v-2a.html i http://llenguacatalanamompou.blogspot.com.es/2015/02/la-descripcio-2a-avaluacio-tema-4-4t.html .


I ara concretarem més:
Què pot sortir de la descripció? Es pot demanar:

  • Que en feu una definició.
  • Quin tipus de paraules necessitem per fer-la (noms i adjectius).
  • Quin tipus de figura retòrica ens hi trobem molt sovint (les comparacions).
  • Que expliqueu com se n'ha de fer una de bona, els passos que heu de seguir.
  • Que descriviu una imatge, tot detallant els passos que heu seguit per escriure-la.

I de 
l'ortografia de la "b" i de la "v"?

  • Que expliqueu per què necessitem regles d'ortografia per saber quan hem d'utilitzar una d'aquestes dues lletres.
  • Si amb les regles d'ortografia en tenim prou per solucionar els dubtes que l'escriptura d'aquestes dues lletres ens generen.
  • Que feu exercicis semblants als que hem fet, tot tenint present que heu de saber quins temps són l'imperfet d'indicatiu i el passat perifràstic.

Molta sort i bona feina.
Ja sabeu que a totes les entrades citades apareixen preguntes de color rosa que podeu respondre si voleu que la nota del control sigui més alta. 
Teniu temps per fer-ho fins al pròxim control.



dimarts, 17 de febrer del 2015

El consonantisme 1, la "b" i la "v" (2a Avaluació, Tema 4)

Tot el que hi ha a continuació ho trobareu a les pàgines 155, 156, 157, 158 i 159 del llibre.

Tot i que les dues llengües que parlem, fa força temps, diferenciaven el so [b] del so [v], tot i que la majoria de nosaltres sabem pronunciar aquest segon  so encara que només l'utilitzem en alguns enllaços de consonants estranys (fixa't com pronunciem "baf humit"), el que tenim clar és que sempre, des que tenim memòria, pronunciem igual una paraula que s'escriu amb "b" que una que s'escriu amb "v", cosa que fa que, de vegades, dubtem o, directament, ens equivoquem i fem una falta d'ortografia i, de vegades, podem arribar a escriure el que no teníem la intenció d'escriure: no és el mateix dir-li a algú que és vell que dir-li que és bell.
senyor vell

paisatge bell


Per aquest motiu, i no per cap altre, necessitem regles d'ortografia i practicar l'escriptura dels mots que s'escriuen amb aquestes dues lletres que representen un mateix so:

  • Davant de l i de r escrivim sempre b, si la paraula és catalana d'origen: blanc, doblegar, braç, rebregar.
  • Darrere de m s'escriu b: timbal… excepte els mots: circumvalació i tramvia.
  • Darrere de n s'escriu v: canvi
Quins problemes ans podem trobar a l'hora de voler fer servir la segona i la tercera regla, deixant a part les dues paraules que són excepcions?

  • Si una paraula s'escriu amb u i té derivats on aquesta u sona consonant, la consonant que hem d'escriure és la v: d'escriure tenim escrivint.
  • Si una paraula s'escriu amb i té derivats on aquesta sona [b], la consonant que hem d'escriure és la b: de llop tenim lloba.
    dos bonics llobatons
  • Si conjuguem l'imperfet d'indicatiu de qualsevol verb de la primera conjugació (els que tenen l'infinitiu acabat en -AR) l'hem d'escriure amb v: estimava, estimaves, estimava, estimàvem, estimàveu, estimaven.
  • Si conjuguem el passat perifràstic de qualsevol verb, escriurem la forma que porta davant amb v: vaig sortir, vas sortir, va sortir, vam sortir, vau sortir, van sortir.
I ja no tenim més regles, cosa que no vol dir que no ens puguem trobar amb més problemes, perquè hi ha paraules que sempre ens fan dubtar, no les mateixes a tots, però sí que sempre en tenim algunes.
Al llibre us escriuen les que creuen més importants a les pàgines: 
  • 156: on ens recorden que el verb haver i totes les seves formes, s'escriu amb v, i jo afegeixo que també és necessari que s'escrigui amb h.
  • 156: on ens citen alguns verbs que ens fan dubtar i que es poden incloure en aquesta frase: Si arribes abans, el trobaràs treballant, segur que no haurà acabat.
  • 157: on ens fan una llista de paraules que tenen un significant diferent segons si les escrivim amb b o amb v i que és clarament ampliable, hem de fixar-nos només en aquelles que utilitzem i escriuríem malament:

  • abís (abisme)/avís
  • baca/vaca
  • bacant (de Bacus)/vacant
  • bacil·lar/vacil·lar
  • baga (obac, nus)/vaga
  • balisa/valisa
  • ball/vall
  • bident (de dues dents)/vident
bident
  • ban (governador)/van (anar)
  • bast (mancat de finor)/vast
  • bell/vell
  • bena/vena
  • beta (β)/veta
  • beure/veure
  • bisó/
  • bola/vola
  • botar/votar
  • buit/vuit
  • bull (bullir)/vull (voler)
  • cabo (caber)/cavo (cavar)
  • Núbia (Àfrica)/núvia
  • probable/provable (de provar)
  • roba/rova (mesura de pes)
  • Sabina/savina (Juniperus)




vident







  • 158: on hi una altra llista que posa aquells casos on ens equivoquem més sovint perquè s'escriuen diferent en les dues llengües que parlem (el català i el castellà), que també és ampliable i recomanble que ens fixem només en aquelles que utilitzem i escriuríem malament:
vernís

raval
  • vernís ->barniz
  • vermell ->bermejo
  • volta ->bóveda
  • voltor ->buitre
  • avet ->abeto
  • avorrir ->aborrecer
  • avi ->abuelo
  • alcova ->alcoba
  • raval ->arrabal
  • arrova ->arroba
  • avet ->abeto
  • avorrir ->aborrecer
    • avi ->abuelo
    • bava ->baba
    • canvi ->cambio
    • cascavell ->cascabel
    • cavall ->caballo
    • covard ->cobarde
    • envestir ->embestir
    • esvelt ->esbelto
    • Esteve ->Esteban
    • governar ->gobernar
    • gravar ->grabar
    • fava ->haba
    • Havana ->Habana
    • haver ->haber
    • llavi ->labio
    • pavelló ->pabellón
    • prova ->prueba
    • rave ->bano
    • savi ->sabio
    • taverna ->taberna
    • trava ->traba
    • trèvol ->trébol
alcova










I ara us toca fer els exercicis que trobareu en el llibre: De l'1 al 3 a la pàg 155; del 4 al 6 de la 156; el 7 i el 8 de la pàg 157; el 9 i el 10 de la 158 i de l'11 al 15 de les pàg 159.

Si voleu ampliar, podeu anar al següent enllaç i les pàg. que us proposa a continuació: http://enxaneta.info/activitats/b-v/9 .


5a miniredacció. (2a Avaluació, Tema 4)

Ja estem preparats per fer la cinquena miniredacció.

Recordem com s'ha de presentar:
  • En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
  • Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
  • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
  • Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
  • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
  • Acabada amb un punt i final.
I ara el tema, que, com era d'esperar, haurà de ser una descripció i serà la descripció d'una persona, a quina? A la persona de la classe que us agradi més o que us agradi menys, tant si és professor o alumne, aquella que us cridi l'atenció de manera més positiva o més negativa. No hi posareu el nom, començareu pel físic, seguint un ordre: de dalt a baix; i continuareu pels principals trets que heu observat del seu caràcter. 
Jo, com a exemple, us descriuré a vosaltres com a conjunt de gent que forma una classe, la meva visió, esclar, que pot ser diferent a la resta de visions que de vosaltres es poden tenir…  i com que és la meva, només als de l'A i als del B, que als altres només els conec de vista.
La classe de 1r A:
Quan entres a 1r A el primer que veus és tot de gent que es mou i que xerra. Després acaben asseguts i continuen xerrant. Hi ha nois i noies poc barrejats, vull dir que l'habitual és que seguin nois amb nois i noies amb noies. No són gaires, vint-i-tres,// si no m'erro, però de vegades fan el soroll de cinquanta. Sembla que els agradi aprendre, però els agrada més jugar. Molts d'ells volen treure bones notes, alguns són molt poc discrets, poquets ho són molt. Cauen bé, però de vegades es fan pesats.

La classe de 1r B:

Quan entres a 1r B el primer que veus és tot de gent que es mou i que xerra. Després acaben asseguts i continuen xerrant. Hi ha nois i noies poc barrejats, vull dir que l'habitual és que seguin nois amb nois i noies amb noies. No són gaires, vint, // si no m'erro, però de vegades fan el soroll de cinquanta.
Sembla que no tenen gaires ganes d'aprendre, que voldrien aprovar però que els pot la mandra més que les ganes de treballar. N'hi ha força que no poden estar-se ni cinc minuts seguits asseguts a la cadira, els agrada molt queixar-se de què els fan els altres. Fan gràcia, però de vegades es fan pesats.

dimarts, 3 de febrer del 2015

La Descripció. (2a Avaluació, Tema 4)

Tot el que hi ha a continuació ho trobareu a les pàgines 180, 181 i 182 del llibre.

Aquest dies hem estat explicant la descripció. Sabem què és, tot i que no n'hem trobat una definició adequada. 
Si anem a aquest enllaç http://ca.wikipedia.org/wiki/Descripció ens trobem amb la definició que en fa la viquipèdia, que és prou acurada i correcta, que a més ens diu quin tipus d'adjectius hem d'utilitzar, quin és l'ordre que hem de seguir per fer-la, quins tipus de descripcions hi ha…

Amb aquesta informació, t'atreveixes a definir ara què és una descripció?

Una de les coses que se'ns diu, tant aquí com al llibre és que les paraules que utilitzem més quan fem una descripció són les anomenades adjectius. També hem d'afegir que les comparacions també seran importants.

Però, què és un adjectiu?
Un adjectiu és una categoria gramatical (tipus de paraula) que indica una característica o una qualitat que té el substantiu o nom al qual acompanya. Ha de concordar en gènere i nombre amb aquest nom (pàg. 100).
Però què és un nom o substantiu? És una categoria gramatical (tipus de paraula)  que designa una persona, un animal, una cosa o un concepte (pàg. 71).

I una comparació?
Una comparació és una figura retòrica que consisteix a posar en relleu les semblances entre dos referents (objectes, accions, conceptes, persones…) de manera que es pugui fer una descripció més gráfica d'un d'ells.



I ara que ja tenim clares aquestes dues coses, també hem de tenir clar que quan descrivim, què descrivim i amb què descrivim?

Però abans de pensar que tenim ja aquest tema superat, hauríem de detallar quins passos hem de fer per aconseguir una bona descripció:

Passos per a descriure bé:
1.     Hem d'observar amb atenció el que anem a descriure.
2.     Després, hem de saber-ne seleccionar els elements més importants. Els trets més suggeridors, físics, psicològics, tangibles, intangibles... aquells que ens hagin impressionat més vivament.
3.    Llavors hem de decidir com presentarem aquests elements, en quin ordre: de dalt a baix, de dins a fora, d’esquerra a dreta, del general al detall…
4.     I en aquest moment ja podem començar a redactar.
5. Quan acabem l'escrit, és molt important que el tornem a llegir, a fi de treure les repeticions innecessàries, de repassar que no ens hàgim deixat res, d'intentar corregir les faltes

Si, per exemple, volguéssim fer la descripció d'un animal, podríem fer-nos les preguntes següents:

 ü   De quin animal volem parlar?
 ü   Quin tipus d’animal és? (Domèstic o salvatge, mamífer, au, insecte, peix, etc.)
 ü   Quin és el seu hàbitat habitual? On acostuma a viure, créixer, alimentar-se…?
 ü   Com és el seu cos? (Cos, cap, potes, ull, boca…)
 ü   Com es reprodueix? Com és la seva alimentació i la de les seves cries?
 ü   Quin caràcter té?
 ü   Saps alguna curiositat d’aquest animal?
  • Podem fer una llista dels possibles adjectius que aniria bé d'utilitzar:

                   Prim, clar, fort, llarg, salvatge, àgil, curt, blanc, …
  •    I de comparacions:

                   Les seves dents són com navalles.
                   Les seves potes són gruixudes i fortes com una torre.

   

diumenge, 1 de febrer del 2015

Correcció dels controls que vam fer la setmana passada els de 1rA i 1rB (2a Avaluació, Tema 3)

En aquesta entrada trobareu les respostes correctes a les preguntes que sortien als controls de 1rA i de 1rB. La utilitzarem per revisar-los a classe. A partir d'ara intentarem fer-ho amb la resta de controls que fixarem.


Curs 1rB

  1.     .     Dictat. (1’5 punts) (cada falta resta una dècima).
Orientar-se volia dir, en un principi, mirar cap a orient, però ara més aviat significa no perdre el nord. Actualment, el viatger pot preparar una sortida consultant mapes, descarregant informació en el seu ordinador i, fins i tot, ubicant-se per satèl·lit, a més de trucar pel mòbil, és clar (esclar). Però, tanta tecnologia no serveix per a res si tots aquests aparells es queden sense piles. Per no perdre's també s'han de conèixer les maneres tradicionals d'orientar-se.

     2. Busca les paraules que apareixen apostrofades al dictat (2 en total), digues quin tipus de paraules són i perquè les apostrofem (1 punt). (0,5 punts per paraula ben explicada).
Hi ha un total de tres paraules amb apòstrof, de les quals se n'havia de triar dues:
perdre's: que és un pronom i s'apostrofa sempre que el trobem darrere d'una vocal.
s'han: que és el mateix pronom i que també s'apostrofa si va davant d'una vocal.
d'orientar-se: que és una preposició, que s'apostrofa també quan va davant d'una vocal.

   3. Omple els buits amb la forma correcta: (1 punt) (0,1 punts per cada resposta correcta)
·      (per+ al) per a l' Òscar B. és un plaer renyar els companys.
·      Anirà a (la) la Universitat, la Maleny? Si ho fa, serà la primera universitària de la família.
·      Al Julen li agrada anar a (cal) ca l'Òscar R. a fer els deures.
·      A (la) l' hora que comença la classe, el Dani sempre és a la porta i quan em veu em diu: “Hola amiga”.
·      (El) L'Izan, treballador? Què va, pensa que sense fer res de res també passarà de curs.
·      Quan vaig conèixer el Jesús, (al) a l'inici de curs, estava molt més seriós que ara.
·      David! (et) t'adones que sempre xerres, sense escoltar ningú i sense pensar si el que dius (es) s'ha de dir o no?
·      (de+la) de l'Andrea, destacaria que xerra molt més del que sembla, com que es discreta, si no (et) t'hi fixes bé, no es nota gaire.

       4. Separa els pronoms dels verbs i afegeix els apòstrofs que faltin (1 punt) (0,2 per cada resposta correcta)
·      I quan es va adonar de quin dit havia aixecat (aixecat), el Julen va començar a dir: perdonam, perdonam, perdonam! (perdona'm) I es va posar vermell fins a l’arrel del cabell.
·      Esperals (espera'ls) un moment, Yaiza, que si comences a cantar sola, no sabran seguirte (seguir-te).
·      Unai, para de dir qui fa què i posat (posa't) a treballar!

     5. Què és el teatre com a gènere teatral? Defineix-lo de la manera més completa que puguis. (1 punt)
El teatre és l'únic gènere literari que té com a finalitat ésser representat i no llegit i això fa que necessiti uns elements que no necessita cap altre gènere i que són: un escenari, uns actors que encarnin uns personatges, un text, un autor i/o un director, i, òbviament, un públic. 

     6.     Explica què saps de Molière. (1 punt)
Molière era un dramaturg i actor francès que va viure durant el segle XVII. Va tenir molt d'èxit amb les seves obres, entre les quals destaquem "Les dones sàvies" i "El malalt imaginari" que se'n riu d'aquells que sempre pensen que estan malalts (els hipocondríacs) i són enganyats per metges sense escrúpols. 

    7.     Què és una comèdia, com a subgènere teatral? (1 punt)

Anomenem comèdia al subgènere teatral que presenta temes de caràcter còmic, amb personatges i situacions de la vida quotidiana i que acostuma a tenir un final feliç.

    8.     Compta les síl·labes I marca la rima d’aquesta estrofa (1 punt):
Des-co-breix- amb- a-le-gri-a 7 síl·labes, comptem fins a gri    a
el- pla-er- de- la- lec-tu-ra  7 síl·labes, comptem fins a tu          b
i -s’em-bar-ca- ca-da -di-a, 7 síl·labes, comptem fins a di         a
lle-gint,- en- u-na a-ven-tu-ra.  7 síl·labes, comptem fins a tu    b

    9.     Digues què són una antítesi i una el·lipsi. Posa un exemple per a cadascuna.  (1’5 punts) (0,5 punts per cada definició i 0,5 punts pels exemples).

Una antítesi és una figura retòrica que tenim quan posem dins de la mateixa frase dos mots de significats contraris: tu penses que és blanc, però en realitat és negre.
Una el·lipsi és una figura retòrica que tenim quan desapareix un component de la frase que, normalment, deduïm pel context: havíem de marxar aviat (nosaltres).




Curs 1r A

    1. Dictat. (1’5 punts) (cada falta resta una dècima).
 Un dels reclams turístics que utilitza Romania per atreure el turisme és la figura del comte Dràcula, però aquest país té altres encants molt més interessants, com els petits monestirs dels Carpats. Això va ser el que més va agradar a la viatgera d'avui, que va fer un viatge per tot el país i, naturalment, també va visitar el castell del noble en què es va inspirar l'autor de la novel·la del comte Dràcula.

  2. Busca les paraules que apareixen apostrofades al dictat (2 en total), digues quin tipus de paraules són i perquè les apostrofem (1 punt).
 Hi ha un total de dues paraules amb apòstrof:
d'avui: que és una preposició que s'apostrofaa si va davant d'una vocal.
l'autor: que és un article, que s'apostrofa també quan va davant d'una vocal. 


   3. Omple els buits amb la forma correcta, tot apostrofant si cal: (1 punt)0,1 punts per cada resposta correcta)·     
                   .  (per+ al)Per a l'Emma és un plaer fer dictats i sempre diu: “va, per què no en fem més, va, un altre i prou!”. ;)
·      Anirà a (la) la Universitat, la Laia? I tant! Vol ser professora de català com jo.
·      (el) L' Arnau té la funda de mòbil més nova que he vist mai. ;).
·      Quan arriba a la classe, la Núria sempre em diu que no cal que jo hi sigui tan (de) d'hora.
·      (El) L'Ivan, sempre que pot, ocupa dos seients a la classe.
·      Quan vaig conèixer el Gerard, (al) a l'inici de curs, estava molt més seriós que ara.
·      Dani! (et) t'adones que sempre que fas coses sense pensar, després veus que no les hauries hagut de fer?
·      (de+la) De l'Òscar, destacaria que xerra molt, que no para de moure (es) 's i que un dia rebrà la falta que es mereix.
·      (La) La Irene sempre somriu.

     4. Separa els pronoms dels verbs i afegeix els apòstrofs que faltin, si cal (1 punt) (es resta 0,2 per cada resposta incorrecta)
·      I quan es va adonar que com que s’havia aixecat (aixecat), a sobre de la cadira, li podria caure una falta va dir: perdonam! (perdona'm)  i li van saltar les llàgrimes.
·      Esperals (Espera'ls) un moment, Víctor, que si surts tan d’hora de la classe, després no sabran seguirte (seguir-te).
·      Alejandro, para de llençar cosetes i posat (posa't) a treballar!
.   Kevin, no et pots queixar, aquí tens la teva frase: pentinat (pentina't) ja!
  
     5. Per què diem que el teatre és una representació i un espectacle? Explica què vol dir cada cosa. (1 punt)
 El teatre és alhora una representació i un espectacle, perquè quan el mirem, veiem, vivim, comprenem… una història que "passa", es representa, davant nostre, i ho fem de la mateixa manera que consumim un espectacle, seient o situant-nos al lloc que ens toca i mirant què passa davant nostre.

    6. Explica què saps de Plaute. (1 punt)
Plaute va ser un autor teatral que va viure entre el segle III i el II abans de Crist. Escrivia en llatí i va ser molt popular amb les seves comèdies. Nosaltres hem estudiat de què anava "La comèdia de l'olla" i explica com un home molt avar no aconsegueix que la seva filla es casi amb un vell ric, perquè també vol recuperar una olla plena d'or que li ha desaparegut. 

   7. Què és una tragèdia, com a subgènere teatral? (1 punt)
La tragèdia és un subgènere teatral que es caracteriza per tractar temes trascendentals en un to culte i elevat. Està protagonitzada per un heroi o heroïna que s'ha d'enfrontar a un destí fatal a conseqüència del qual acostuma a morir. 

   8.  Compta les síl·labes I marca la rima d’aquesta estrofa (1 punt):
Des-co-breix- amb- a-le-gri-a 7 síl·labes, comptem fins a gri    a
el- pla-er- de- la- lec-tu-ra  7 síl·labes, comptem fins a tu          b
i -s’em-bar-ca- ca-da -di-a, 7 síl·labes, comptem fins a di         a
lle-gint,- en- u-na a-ven-tu-ra.  7 síl·labes, comptem fins a tu    b

   9.  Digues què són un hipèrbaton I una antítesi I posa un exemple per a cadascun.  (1’5 punts)
 (0,5 punts per cada definició i 0,5 punts pels exemples).

Un hipèrbaton és una figura retòrica que presenta una frase amb els seus sintagmes desordenats: fosc es feia.
Una antítesi és una figura retòrica que tenim quan posem dins de la mateixa frase dos mots de significats contraris: tu penses que és blanc, però en realitat és negre.

I ara ja sabeu què heu fet bé, què heu fet malament i què podeu fer per obtenir més nota. 
Recordeu que, com vam quedar l'últim dia, teniu temps per fer preguntes de color rosa fins el dia que fem el control següent.