Tot el que hi ha a continuació ho trobaràs entre les pàgines 96, 97 i 99 del llibre de text.
Fins ara hem vist dos dels casos en els quals hem d'utilitzar els accents sobre algunes vocals tòniques:
Primer de tot hem de tenir claríssim què és un diftong i, en conseqüència, quan tenim un hiat.
Sí, ja ho hem vist a l'altra entrada, però ho podem repassar de nou, perquè és molt fàcil que sapiguem la teoria i ens equivoquem a la pràctica.
Parlem de diftong quan trobem una parella de vocals que formen una sola síl·laba. Obligatòriament dins d'un diftong hi ha d'haver una i o una u o les dues. Si no tenim cap d'aquestes dues vocals, és impossible que en tinguem un.
Si hi ha una i o una u, ha de sonar d'una manera diferent a com sonen quan no són diftong:
Fixa-t'hi bé:
La Maria és una noia que té paciència.
La Paula creu que és adequat conduir respectant la cues.
Les altres sí.
I si encara no ho veieu clar, compareu les pronuncies amb altres llengües o amb altres paraules que coneixeu:
boira: la i de la primera síl·laba es pronuncia com la de la paraula anglesa boy o com el topònim català Boí?
aigua: la u de la primera síl·laba es pronuncia com la de la paraula anglesa welcome o com la de la paraula catalana cua?
I ara que ja tenim clar quan tenim un diftong i quan un hiat, podem parlar d'aquest tercer cas que anunciàvem:
voldríeu, voldríem, veí, Lluís, suís...
I ara només ens queda afegir que també posem dièresi en un altre cas:
Quan volem destacar que la u sona en els grups que, qui, gue, gui, ja que si no la posem, aquesta u és muda:
Fins ara hem vist dos dels casos en els quals hem d'utilitzar els accents sobre algunes vocals tòniques:
- Si són agudes, planes o esdrúixoles seguim les regles que hem repassat tantes i tantes vegades per posar-los o no accent.
- Algunes paraules porten accent per diferenciar-se d'altres que s'escriuen igual, llavors parlem d'accents diacrítics.
- Ara en veurem el tercer cas que anunciàvem a l'entrada anterior: els hiats.
Primer de tot hem de tenir claríssim què és un diftong i, en conseqüència, quan tenim un hiat.
Sí, ja ho hem vist a l'altra entrada, però ho podem repassar de nou, perquè és molt fàcil que sapiguem la teoria i ens equivoquem a la pràctica.
Parlem de diftong quan trobem una parella de vocals que formen una sola síl·laba. Obligatòriament dins d'un diftong hi ha d'haver una i o una u o les dues. Si no tenim cap d'aquestes dues vocals, és impossible que en tinguem un.
Si hi ha una i o una u, ha de sonar d'una manera diferent a com sonen quan no són diftong:
Fixa-t'hi bé:
La Maria és una noia que té paciència.
La Paula creu que és adequat conduir respectant la cues.
- Quines is pronunciem com a vocals i quines com a [j]?
- Quines us pronunciem com a vocals i quines com a [w]?
Les altres sí.
I si encara no ho veieu clar, compareu les pronuncies amb altres llengües o amb altres paraules que coneixeu:
boira: la i de la primera síl·laba es pronuncia com la de la paraula anglesa boy o com el topònim català Boí? aigua: la u de la primera síl·laba es pronuncia com la de la paraula anglesa welcome o com la de la paraula catalana cua?
I ara que ja tenim clar quan tenim un diftong i quan un hiat, podem parlar d'aquest tercer cas que anunciàvem:
- Quan tenim un hiat i les normes d'accentuació ens ho permeten, el marquem amb un accent:
voldríeu, voldríem, veí, Lluís, suís...
Quan les normes d'accentuació no ens ho permeten, llavors utilitzem la dièresi, que són dos puntets: (¨) que es posen sobre la vocal adequada:
conduïm, veïna, Lluïsa, Suïssa...
conduïm, veïna, Lluïsa, Suïssa...
A part de la "i", quina altra vocal pot portar dièresi en llengua catalana? Posa un parell d'exemples on la porti per assenyalar un hiat.
Però amb els hiats ens trobem amb més problemes, uns problemes que es diuen excepcions:
- No la posem quan les paraules acaben en isme i ista: egoisme, egoista...
- Tampoc la posem en els següents temps verbals: infinitiu, gerundi, futur i condicional. Per què aquests no i els altres sí?
I ara només ens queda afegir que també posem dièresi en un altre cas:
Quan volem destacar que la u sona en els grups que, qui, gue, gui, ja que si no la posem, aquesta u és muda:
que, qui, paguem, anguila, per exemple, no porten dièresi i la "g" sona com la de gat, agut, o aligot.
Quan utilitzem la dièresi d'aquesta manera, no tenim problemes ni hi trobem excepcions. És una regla clara, que s'entén i que podem aplicar sense dificultats.
I ara toca practicar. Heu de fer els exercicis que trobareu a la pàg. 97 i a la 99, per escrit i de la manera que ja s'ha indicat a les entrades anteriors.
Si voleu fer més exercicis, tant d'accentuació, com de dièresi, en trobareu a aquests dos enllaços: http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3 i
http://enxaneta.info/activitats/dieresi/6
En canvi: pingüí, aqüeducte, aigües o aqüífer, sí que en porten, perquè si no aquestes u serien mudes com les d'abans.
Quan utilitzem la dièresi d'aquesta manera, no tenim problemes ni hi trobem excepcions. És una regla clara, que s'entén i que podem aplicar sense dificultats.
I ara toca practicar. Heu de fer els exercicis que trobareu a la pàg. 97 i a la 99, per escrit i de la manera que ja s'ha indicat a les entrades anteriors.
Si voleu fer més exercicis, tant d'accentuació, com de dièresi, en trobareu a aquests dos enllaços: http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3 i
http://enxaneta.info/activitats/dieresi/6
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada