El vocalisme, 1. (1a Avaluació, Tema 2)

Tot el que hi ha a continuació ho trobareu a les pàgines 41,42,43,44,45 i 46 39 i 40 i a les 67, 68, 69 i 70 del llibre de text.

Ara ja sabem quantes vocals tenim en català, tant pel que fa a grafies, com pel que fa a sons.

Tenim tantes vocals com sons vocàlics en català? Sabries justificar la resposta?

Per què creus que tenim problemes, a l'hora d'escriure algunes vegades les vocals i amb quines vocals tenim aquests problemes?

Exactament, sempre sabem quan hem d'escriure una i, perquè només la pronunciem de dues maneres diferents i no la confonem amb cap altra vocal, però amb les  os, les us, les as i les es ja ens tornem a complicar la vida.

Hi ha vegades que pronuciem u i escrivim o, d'altres pronunciem u i escrivim u, d'altres pronunciem una vocal que s'assembla a la a, però no és la a ben bé, segons la profe, que diu que no és ben bé a, però ja veus tu que a mi em sona a, que no que és la neutra: [ə] i tant podem escriure e, com a i llavors ja està fet l'embolic.

Però quan tenim aquests embolics?

Fixeu-vos en aquestes paraules: sal, cel, pit, sol, sud, ningú s'equivocaria de vocal, en escriure-les, per què?
Quan ens podem equivocar, doncs?

Exactament, el problema el tenim en les vocals àtones o no accentuades. Quan trobem una e o una a atones, les pronunciem igual: mare i clara i el mateix ens passa amb la u i amb la o: supero, 

O sigui que necessitem regles, excepcions i tota la pesca per tenir-nos ben entretinguts. 

Començarem amb la vocal neutra: [ə].
El primer que hem d'aclarir és que no tenim regles per a tots les casos, i que gairebé totes tenen excepcions. 

• A l'interior de la paraula: la lletra que cal escriure, ve indicada per la pronúncia que se'n fa a un altre mot de la mateixa família:

s'escriu a	derivat de:	s'escriu e	derivat de:
blancor	blanc	fredor	fred
fageda	faig	rentar	renta
francès	França	sentir	sent
Pauet	Pau	peuet	peu

Fageda

•  A l'última síl·laba de la paraula:

	e	a
noms i adjectiusacabats en [ə]	els mots masculins generalment s'escriuen amb -e: moble, negre... (però hi ha excepcions: mapa, poeta, tema, problema…)	els mots femenins generalment s'escriuen amb -a: faldilla, ampla… (però també hi ha excepcions: mare, classe, febre, Irene…)
verbs: (les terminacions)	acabades en [ə] seguida d'un altre so s'escriuen amb -e: cantes, canten...	acabades en [ə] s'escriuen amb -a: canta, cantava… (però hi ha excepcions:  les formes verbals corre, vine obre i omple i els infinitius acabats en -re: perdre, seure, treure…)
estelles	I, per últim, tenim aquelles paraules que sempre escrivim malament, o no, però en les quals cal fixar-se bé:

català amb A			català amb E
afaitar ambaixada arravatar-se assassí avaluar avantatge avaria	davant maragda ramat rancor sanefa	sargantana Sardenya	albercoc assemblea emparar Empordà Empúries	enyorar espàrrec estella gelea meravella monestir	punxegut ràfega resplendir sergent setí temptejar treball vernís

I ara toca practicar. Heu de fer els exercicis que trobareu a la pàg. 41, 42, 43, 44 i 45, per escrit i de la manera que ja s'ha indicat a les entrades anteriors.
Si voleu fer-ne més en trobareu a: http://enxaneta.info/activitats/a-e/7

Ara que has acabat amb els exercicis, t'has adonat que hi ha un parell de regles que no han sortit al bloc, series capaç d'explicar-les?

Expressió oral de la primera avaluació. (1a Avaluació, 1a Expressió oral, Tema 2)

Cada avaluació farem, com a mínim, una expressió oral. Aquí trobareu explicada la primera.

Com que hem començat a explicar una mica què és la poesia, haureu de recitar un poema. 

L'heu de triar entre els que trobareu al llibre a les pàgines: 11, 34, 35, 36 i 38 (El vol). 

Si voleu, i només si voleu, la recitació la podeu fer en parelles, amb un company, si no, la podeu fer sols.

És important que feu vostre el poema, no només que us el sapigueu de memòria, sinó que també us adoneu de com l'heu d'interpretar.

Aquí teniu un parell d'exemples de bones recitacions: https://www.youtube.com/watch?v=OD0RibIwTiE
https://www.youtube.com/watch?v=AHbYuKcAT-k

Fixeu-vos en la segona: el primer que fa la noia que hi surt és presentar-se i explicar una mica perquè i com recitarà el poema, quan fa això, potser es mou massa, es nota que està nerviosa… però després, quan comença a recitar, veiem que ha fet seu el poema i recita, interpreta, intenta transmetre allò que el poema li ha transmès a ella. Això és el que heu d'intentar vosaltres de fer.

Per tant, sortireu davant de la classe, us presentareu, direu el títol del poema que recitareu i començareu la recitació.
No només es valorarà que sapigueu el poema de memòria, sinó també la posició que adoptareu en recitar-lo, l'entonació, el ritme com el direu, la vocalització… tot allò que farà que el vostre recitat sigui entenedor i viu.

Com farem les expressions escrites. (1a Avaluació, 1a miniredacció)

Després de veure com ha sortit la primera expressió escrita i no haver-ne quedat gaire satisfetes, hem decidit que en farem de més breus, d'unes 50 paraules aproximadament.

Ha de quedar clar, primer, com s'han de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

                                                                                              

 

27 d’octubre de 2014                                                                                        Matilda Cognom Especial                                                1ª Miniredacció                                  L’excursió de primer, una anècdota                   El divendres passat vam anar a fer una excursió tots els alumnes de primer       d’ESO amb els nostres tutors i un parell de professors més.             Jo en tenia moltes ganes, perquè és molt millor anar a qualsevol lloc que quedar- se a classe assegut a una cadira durant sis // hores, amb una sola  pausa de mitja hora entremig que és quan has d’aprofitar per anar al lavabo, esmorzar, jugar i un munt de coses més.

                                  

Hem de tenir clar que una frase com:

I és que a mi em molesta molt el soroll de l'ocell de la veïna 
Té 16 paraules.

Primera miniredacció: L'excursió de primer, una anècdota.
Hi podeu afegir una foto o un dibuix que la il·lustri.
Data màxima de lliurament: 31 d'octubre, tenint en compte que la professora pot canviar aquesta data i proposar-vos-en una altra que haureu de respectar.

Les deu millors entre tots els primers es publicaran a la revista del centre.

La poesia 1, coses bàsiques. (1a Avaluació, Tema 1)

Tot el que hi ha a continuació ho trobareu entre les pàgines 38, 39 i 40 del llibre de text.

Segons el llibre de text la poesia és l'art que consisteix a expressar, mitjançant el vers un tema, una idea, un sentiment… un poema és una composició poética escrita en vers, que és el conjunt de paraules que ocupen una línia i que se solen agrupar en estrofes segons la rima i el nombre de versos.
Després també ens explica què és la rima: la repetició total o parcial de sons al final de dos o més versos a partir de l'última vocal accentuada i la subdivideix en dos tipus: assonant i consonant.

Podries explicar amb un parell d'exemples quina diferència hi ha entre un tipus de rima i l'altre?

Però no sempre trobem poemes en vers, també els podem trobar en prosa (poemes en prosa), i fins amb alguna disposició tipogràfica especial (cal·ligrames, poemes visuals…).
Per tant, la definició que en dóna el llibre no és completa. 
Sabem, indiscutiblement, que la poesia és un gènere literari, com ho és la prosa, però què les diferencia? 
La forma moltes vegades: gairebé sempre la narrativa es fa en prosa, i gairebé sempre la poesia es fa en vers. Però no sempre i no exclusivament es diferencien per això.

Sabries dir quina diferència hi ha entre una línea de prosa i un vers?

Sabem que la narrativa ens explicava històries. Què ens explica la poesia? Doncs, més que explicar-nos, la poesia intenta expressar emocions, sentiments, idees, construccions de la imaginació… tot, menys històries.

Quan fem poesia no ens interessa ser clars, sinó que volem dir les coses de manera diferent: més bella, més complicada, més personal, més imaginativa…

Tampoc ens interessa que el lector ens entengui a la primera, sinó que senti alguna cosa: tristesa, alegria, tendresa, alguna reacció sensible…

I sí que volem jugar amb les paraules, crear rimes i ritmes nous, repetir sons...

Podries ara fer una definició més completa de la poesia?

I ara toca practicar. Heu de fer els exercicis 1, 2, 3 i 5 que trobareu a la pàg 37 i l'1 de la pàg. 38. 

Què pot sortir al primer control. (1a Avaluació, Tema 1 i 2)

Com que aviat farem el primer control, ara toca veure quines coses hem fet. Potser són poques, potser només ho sembla i n'hi ha més de les que espereu. Jutgeu vosaltres mateixos.    

Hem fet un total de cinc entrades al bloc, de les quals, al control només en poden entrar tres, que podeu trobar a les pàg.del llibre que s'indiquen al costat i que són:

• L'alfabet, la síl·laba, els diftongs i els hiats. (pàg. 14, 15, 16, 17, 18, 19 i 20)
• Síl·labes tòniques, l'accentuació 1.  (pàg. 18, 19, 20, 93, 94, 95, 96, 97, 98 i 99)
• La narrativa, 1. (pàg. 10, 11, 12 i 13)

I a més:

• Hem llegit la primera lectura del llibre i n'hem treballat el vocabulari i d'altres aspectes que lligaven amb la narrativa. (pàg. 6, 7, 8 i 9)
• Hem fet dos dictats i una expressió escrita. 

Què hem de saber de tot plegat?

a. De l'alfabet, la síl·laba, els diftongs i els hiats hem de saber:

• Quin alfabet utilitzem nosaltres i per què.
• Què és l'alfabet fonètic.
• Quan són obligatòries les majúscules.
• Què és una síl·laba.
• Què són un dígraf, un diftong i un hiat: per la qual cosa també hem de saber dividir en síl·labes les paraules. 
  

b. De les síl·labes tòniques i de l'accentuació hem recordat:

• Què és una síl·laba tònica.
• Si totes les paraules tenen només una síl·laba tònica o no. I, si és que no, en quins casos.
• Com es subdivideixen les paraules segons el nombre de síl·labes que tenen.
• Quan diem que una paraula és aguda, plana o esdrúixola.
• Quan accentuem les paraules segons si són agudes, planes o esdrúixoles.
• Per què accentuem unes paraules amb el que anomenem un accent diacrític.
• Quants tipus d'accents tenim. 
• I, per tant, també hem repassat, amb exercicis, l'accentuació.

c. Amb la narrativa hem après:

• Què és la literatura.
• Què és la narrativa i en quines formes es pot escriure.
• Per què ara la trobem sobretot escrita en prosa i a l'època medieval la trobàvem, moltes vegades, escrita en vers.
• I diversos elements que hi intervénen: 
  

1. El tema.
2. L'argument.
3. El narrador.
4. L'espai.
5. El temps.
6. L'estructura.

d. I de la lectura hem comentat:

• El vocabulari inclosos els adjectius que podien qualificar els dos cavallers.
• L'argument.
• El tipus de narrador.
• Les caractéristiques dels personatges que hi surten.

Per tant, l'estructura del control serà:

• Hi haurà un dictat que serà un tros de la primera lectura que hem fet.
• Sobre el dictat, s'hauran de respondre algunes preguntes de vocabulari i/o d'elements de la narrativa: quin tipus de narrador tenim i per què; quins personatges hi surten; com es caracteritzen…
• Hi haurà exercicis de separació de síl·labes, d'accentuació, de classificació de paraules segons si són agudes, planes o esdrúixoles, segons si porten o no accents diacrítics, segons si s'accentuen amb accent obert o greu / tancat o agut…
• Hi haurà una petita expressió escrita on haureu d'intentar fer el mínim de faltes possibles.
• Hi haurà algunes preguntes teòriques sobre el que hem estudiat, que s'hauran de respondre de manera completa: quan accentuem les paraules agudes; què és un narrador extern; què és un accent diacrític…  

Recordeu que fins al dia del control teniu temps per respondre alguna de les qüestions que hi ha formulades a les entrades del bloc i que ho podeu fer de tres maneres diferents:

• Per missatge privat enviat al facebook de Catmompou, tot posant a quina professora us adreceu.
• Per missatge privat que heu d'enviar al mail de la professora, tot posant a quina professora us adreceu (llenguacatalanamompou@gmail.com).
• Per escrit, donant el full de les respostes el mateix dia que feu el control i just abans de començar-lo. Recordeu que si sou del 1rA o del 1rB, la professora prefereix que empreu fulls de reutilització. 
  

Mai heu de respondre al bloc perquè llavors no doneu opció a respondre a cap dels vostres companys. Si ho feu, sereu penalitzats.

Aquesta feina és voluntària, cada pregunta amb una resposta completa i correcta pot augmentar la nota de l'examen d'un mínim de 0'1 punts a un màxim de 0'5 punts. També pot passar que no serveixi per a res, però mai reduirà la vostra nota.

Sort a totes i a tots. :)

L'accentuació 2, la dièresi. (1a Avaluació, Tema 2)

Tot el que hi ha a continuació ho trobaràs entre les pàgines 96, 97 i 99 del llibre de text.

Fins ara hem vist dos dels casos en els quals hem d'utilitzar els accents sobre algunes vocals tòniques:

• Si són agudes, planes o esdrúixoles seguim les regles que hem repassat tantes i tantes vegades per posar-los o no accent.
• Algunes paraules porten accent per diferenciar-se d'altres que s'escriuen igual, llavors parlem d'accents diacrítics.
• Ara en veurem el tercer cas que anunciàvem a l'entrada anterior: els hiats.

Primer de tot hem de tenir claríssim què és un diftong i, en conseqüència, quan tenim un hiat.

Sí, ja ho hem vist a l'altra entrada, però ho podem repassar de nou, perquè és molt fàcil que sapiguem la teoria i ens equivoquem a la pràctica.

Parlem de diftong quan trobem una parella de vocals que formen una sola síl·laba. Obligatòriament dins d'un diftong hi ha d'haver una i o una u o les dues. Si no tenim cap d'aquestes dues vocals, és impossible que en tinguem un.
Si hi ha una i o una u, ha de sonar d'una manera diferent a com sonen quan no són diftong:
Fixa-t'hi bé:
La Maria és una noia que té paciència. 
La Paula creu que és adequat conduir respectant la cues.  

• Quines is pronunciem com a vocals i quines com a [j]?
• Quines us pronunciem com a vocals i quines com a [w]?

Les que pronunciem com a vocals no formen diftong, de vegades perquè estan soles, de vegades encara que tinguin una altra vocal al costat.

Les altres sí.

I si encara no ho veieu clar, compareu les pronuncies amb altres llengües o amb altres paraules que coneixeu:

boira: la i de la primera síl·laba es pronuncia com la de la paraula anglesa boy o com el topònim català Boí? 



aigua: la u de la primera síl·laba es pronuncia com la de la paraula anglesa welcome  o com la de la paraula catalana cua?

I ara que ja tenim clar quan tenim un diftong i quan un hiat, podem parlar d'aquest tercer cas que anunciàvem:

• Quan tenim un hiat i les normes d'accentuació ens ho permeten, el marquem amb un accent:

voldríeu, voldríem, veí, Lluís, suís...

Quan les normes d'accentuació no ens ho permeten, llavors utilitzem la dièresi, que són dos puntets: (¨) que es posen sobre la vocal adequada:

conduïm, veïna, Lluïsa, Suïssa...

A part de la "i", quina altra vocal pot portar dièresi en llengua catalana? Posa un parell d'exemples on la porti per assenyalar un hiat.

Però amb els hiats  ens trobem amb més problemes, uns problemes que es diuen excepcions: 

• No la posem quan les paraules acaben en isme i ista: egoisme, egoista...
• Tampoc la posem en els següents temps verbals: infinitiu, gerundi, futur i condicional. Per què aquests no i els altres sí?

Un misteri que, si algú resol satisfactòriament, tindrà 1 punt més a la nota del control.

I ara només ens queda afegir que també posem dièresi en un altre cas:

Quan volem destacar que la u sona en els grups que, qui, gue, gui, ja que si no la posem, aquesta u és muda:

que, qui, paguem, anguila, per exemple, no porten dièresi i la "g" sona com la de gat, agut, o aligot.

En canvi: pingüí, aqüeducte, aigües o aqüífer, sí que en porten, perquè si no aquestes u serien mudes com les d'abans.

Quan utilitzem la dièresi d'aquesta manera, no tenim problemes ni hi trobem excepcions. És una regla clara, que s'entén i que podem aplicar sense dificultats.

I ara toca practicar. Heu de fer els exercicis que trobareu a la pàg. 97 i a la 99, per escrit i de la manera que ja s'ha indicat a les entrades anteriors.
Si voleu fer més exercicis, tant d'accentuació, com de dièresi, en trobareu a aquests dos enllaços: http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3 i 
http://enxaneta.info/activitats/dieresi/6 

Roald Dalh: Les bruixes 1 (2a avaluació, Lectura)

Abans de començar el llibre, hem de fixar-nos sempre en la informació que d'ell trobem en la portada, la contraportada, i les primeres pàgines, abans que comenci el llibre de debò.

A la portada hi trobem el nom de l'autor, el títol del llibre i una il·lustració.

Sabries dir quina informació ens aporta aquesta il·lustració?

Si girem el llibre, ens trobem amb la contraportada i allà hi ha dos paràgrafs, al primer se'ns explica una mica l'argument del llibre, se'ns diu de què va però de tal manera que no sabem com acabarà.

Per què creus que hi trobem aquest tipus d'explicació?

Al segon paràgraf hi ha una sinopsis de la vida de l'autor, per la qual ens assabentem d'algunes de les coses que van passar durant la seva vida: l'any de naixement i mort, que va viure a l'Àfrica… cosetes així. 

Tomba de Roald Dalh

Però la vida de Roald Dalh és molt més complexa que la informació que se'ns dóna en aquestes línies, de fet totes les vides ho són. Fem moltes més coses, que les que ocupen un trist paràgraf.

I al final ens trobem una nota que ens diu que el 10% dels royalties de l'autor provinents de la venda d'aquest llibre es donen a fins benèfics triats per l'autor.

Saps què són els royalties? 

Si vols o has de trobar més informació sobre l'autor pots anar a aquest enllaç de la viqui: http://ca.wikipedia.org/wiki/Roald_Dahl
O anar a la seva pàgina web, que té un únic inconvenient: és en anglès :(
www.roalddahl.com/ 

Roald Dalh de jove

I ara passem a les primeres pàgines. Ens trobem amb una on només hi ha el títol del llibre, ja em direu quina pèrdua de paper més inútil! 
A la següent hi tornem a trobar el títol i el nom de l'autor, una altra vegada, com si no ho sabéssim per la portada! Una altra pàgina per llençar, o no tant, perquè afegeix qui ha fet la traducció: Manuel Florensa i qui ha estat l'il·lustrador: Quentin Blake, que té una pàgina web pròpia on hi trobem força dibuixos: http://www.quentinblake.com i una entrada a la viqui on ens explica qui és http://ca.wikipedia.org/wiki/Quentin_Blake. A més, just darrere, ens trobem amb un seguit d'informacions: quan va ser publicat el llibre (1983),  quantes edicions porta el llibre en català…
I, al final de tot, una nota amb un cos de lletra força petit se'ns informa que té una fundació que es dedica a ajudar

Roald Dalh de gran

 a nens malalts: www.roladdahlfoundation.org

Per què creus que va fer aquesta fundació, ara que has llegit un resum més complet de la seva vida?

A l'última pàgina que trobem abans que comenci de debò el llibre hi tenim un nom propi amb una A al davant que indica a qui li va dedicar. A Liey.

Podem saber d'alguna manera a qui pertany aquest nom?

I, finalment, comença el llibre, just a la pàg. num. 7.

El primer que podem observar és que el llibre està dividit en capítols.

Què és un capítol?

Si saps el que és, però no saps com explicar-ho, aquí tens el següent enllaç: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=cap%EDtol del qual has de triar una de les definicions, tenint en compte que parlem dels capítols en què es divideix un llibre.

També veiem que els capítols no estan numerats, sinó que tenen un títol.
A partir del títol del primer Una nota sobre les bruixes podem deduir que ens parlarà de?

Comencem.